Resultats de la cerca

Altres noms: Casa Roviralta

Els Jardins de Santa Clotilde es troben a Lloret de Mar, a la comarca de la Selva. Es tracta d'un jardí noucentista de gran bellesa situat a la vora del mar, projectat a principis del segle XX per Nicolau Rubió i Tudurí amb inspiració en models renaixentistes italians. Protegit com a BCIN i en perfecte estat de conservació, és visitable públicament des de 1998 quan l'Ajuntament de Lloret de Mar en va adquirir la propietat.

L'església de Santa Maria de Cervera, a la Segarra, és un dels edificis religiosos més notables de l'arquitectura gòtica catalana del segle XIV. Destaca per les seves tres naus amb capelles laterals, l'absis poligonal amb deambulatori i vuit capelles radials, així com per obres d'art remarcables com la tomba de Ramon Serra el Major (1355) i els vitralls del presbiteri (1413).

Vora el mas Reiners de Torà, al Solsonès, es troben les restes de la Torre de la Ferreria, una estructura defensiva medieval del segle X construïda amb pedra calcària i morter. L'edifici de planta quadrangular presenta restes de murs i un important enderroc, amb forats excavats a la roca que suggereixen un lloc d'hàbitat. Protegida com a BCIN, es troba en estat ruïnós i de difícil accés.

Està ubicat compartint els terrenys de dos termes municipals: Ivars d'Urgell i Vila-sana, ambdós a la comarca del Pla d'Urgell (Lleida). 255 m d'altitud.

Al cim de la serra del Tallat, a Vallbona de les Monges (Urgell), es troben les restes d'aquest antic priorat i santuari marià gòtic del segle XV. L'edifici, gairebé acabat el 1509, presentava una planta rectangular amb dependències organitzades al voltant d'un pati, combinant elements del darrer gòtic amb una concepció més propera al renaixement.

L'ermita de Sant Eloi es troba al tossal del mateix nom, dins del Parc de Sant Eloi a Tàrrega, capital de l'Urgell. Edifici religiós del segle XIII, destaca per la seva nau única amb absis poligonal i arcs diafragma apuntats, així com pel seu campanar de base quadrada. Malgrat les nombroses reformes sofrides, especialment durant el segle XIX quan fou utilitzada com a fortí, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Santa Maria de la Bovera és un santuari marià i antic monestir cistercenc situat a Guimerà, a l'Urgell, que conserva elements medievals dels segles XII i XIII, però l'església actual és barroca, construïda entre 1726 i 1730 per Ramon Nicolau. L'edifici presenta una nau amb capelles laterals, presbiteri poligonal i façana classicista amb carreus ben tallats, i guarda retaules del segle XVIII d'estuc policromat.

Restes d'una torre hexagonal del segle XVII situada a Salou, al Tarragonès, integrades en el Camí de Ronda. La torre era un punt de guaita arran de mar amb cambra d'oficial, magatzem de pólvora i plaça d'armes, construïda per ordre reial el 1666 per defensar la costa. Les restes, protegides com a BCIN, es conserven en bon estat integrades en edificis privats.

A Moripol, municipi de Gósol (Berguedà), es troben les restes d'un castell medieval del qual només subsisteixen alguns murs i cantoneres integrats en construccions posteriors. L'edifici, molt malmès i envoltat de vegetació, es localitza a 1.368 metres d'altitud prop de l'església de Sant Vicenç de Moripol. L'accés és lliure però difícil, ja que les restes estan quasi completament envoltades d'esbarzers.

A Moripol, llogaret abandonat de Gósol al Berguedà, es troba aquesta església barroca del segle XVII que substituí un temple romànic anterior. L'edifici de nau única amb volta de canó destaca pel seu campanar massís de planta quadrada amb obertures grans, construït amb carreus irregulars. Actualment presenta bon aspecte després d'una rehabilitació recent, però l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: Dolmen de Cal Xisquet de Maçaners

A Molers, llogaret de Saldes (Berguedà), es troba aquest important megàlit prehistòric datable entre 1800 i 1400 aC, format per una cambra pentagonal amb una llosa de coberta de més de vuit tones sobre un túmul de vint metres de diàmetre.

A Bellver de Cerdanya, municipi de la comarca de la Cerdanya, es troba l'església parroquial de Santa Maria i Sant Jaume, documentada des de 1271 i construïda en estil gòtic. L'edifici de pedra presenta una sola nau amb capelles laterals, portada d'arc apuntat i torre campanar, sotmès a ampliacions al llarg dels segles. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Policarp es troba a Cortàs, entitat de Bellver de Cerdanya, a la Cerdanya. Es tracta d'un temple romànic del segle XI de planta rectangular amb nau única, absis semicircular i capelles laterals, destacant el seu campanar d'espadanya. L'edifici està protegit com a BCIL i presenta bon estat exterior, tot i que l'accés és restringit.

A Anes, nucli de Bellver de Cerdanya a la Cerdanya, es troba l'antiga parròquia de Sant Mamet, avui ermita romànica del segle XI. Edifici d'una sola nau allargada amb absis semicircular i campanar d'espadanya, destaca pel seu parament de carreus i les finestres de doble esqueixada. Sense protecció oficial, es conserva en bon estat però amb accés restringit, situat a 1.359 metres d'altitud.

L'església de Sant Miquel es troba a Forès, municipi de la Conca de Barberà, i és un edifici romànic del segle XII amb volta de canó apuntat i dues portes d'accés diferenciades. L'estructura original de nau única amb absis semicircular es va modificar al segle XIV amb l'afegiment de dues capelles laterals i un campanar.

Altres noms: Castell - comanda d'Alguaire / Monestir de nostra senyora d'Alguaire i Sant Joan de Jerusalem

A Alguaire, municipi del Segrià, es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell i convent documentat des del segle XI, protegit com a BCIN. Del conjunt santjoanista es conserven escassos vestigis: part d'un mur de tàpia sobre filades de pedra, una torre quadrada i restes de l'absis de l'església, amb la boca de la cisterna localitzada sota l'actual camp de cereals.

Altres noms: Santuari de Finestres.

Santa Maria de Finestres és una església romànica del segle X situada a Sant Aniol de Finestres, a la Garrotxa, prop del castell homònim. Temple d'una sola nau amb absis semicircular, conserva elements originals com la volta apuntada i paraments d'opus spicatum, malgrat les modificacions històriques i els danys dels terratrèmols de 1428. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

A Lleida, capital del Segrià, es conserven les fortificacions del turó de la Seu Vella, conjunt defensiu del segle XVIII protegit com a BCIN. Aquestes estructures, resultat de successives intervencions des de l'època moderna, inclouen baluards, muralles i camins de ronda que segueixen parcialment el sistema Vauban. L'estat de conservació és bo i es mantenen accessibles per a visita exterior.