Torre Nova – Salou / Tarragonès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Restes integrades en una part del recorregut del Camí de Ronda de Salou, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Època: Segle XVII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Les restes subsistents, integrades en edificis de propietat privada, aparentment gaudeixen de bona salut i no son visitables lliurament.

Altres noms: Fortalesa de Salou, Torre Llatzaret - (Patrimoni.Gencat) / A més, aquestes restes del Llatzaret han donat lloc a noms i senyes marineres. La gent del mar l'anomena "el casalot" o "el castell" – (Diputació de Tarragona).

Accés - Visitada el 18/12/2015:

Trobarem aquestes restes al Camí de Ronda de Salou. Hem iniciat la caminada al final del carrer Colon, un dels extrems del camí (N 41 04 13 E 01 08 41), a la zona coneguda amb el nom dels Pilons.

Localització: N 41 04 08 E 01 08 49

Altres: De la pàgina web de la Diputació de Tarragona, ens complau extreure la següent informació (Desembre 2015):

“Al mateix indret es situa una torre de planta hexagonal, que era un punt de guaita, i el Llatzaret, que era el lloc destinat a complir la reglamentària quarantena de mercaderies i persones procedents de zones epidèmiques. Aquest últim es va acabar de construir l'any 1829.”

I també

“ Descripció

Torre de planta hexagonal, arran de mar. Segle XVII. Els murs de la torre Nova s'obren en talús a la part baixa.

 La porta es situa a la zona superior, i és accessible des d'una escala i un pontet.

 A la part baixa estava l'habitació per als soldats i la cisterna. A dalt hi ha la cambra per a l'oficial, el magatzem de pólvora i la plaça d'armes.

 La torre es curiosa perquè és de les poques de la comarca del Tarragonès que té forma nova. Era més aviat un punt de guaita al cim del promontori.


Més tard, també es va bastir el Llatzaret que era el lloc destinat a complir la reglamentària quarantena de mercaderies i persones procedents de zones epidèmiques.

El Llatzaret de Salou es va acabar de bastir l'any 1829, i és probable que mai entrés en funcionament, ja que en aquesta època la decadència del Port de Salou era ja força accentuada i la seva activitat havia decaigut notablement.


Es va edificar al costat de la platja dels Capellans i actualment es conserven alguns murs a frec de mar, així com la portalada de l'antic edifici, integrada en l'edifici de veïns "Comunitat Castell de Salou".

 La caseta situada a l'entrada del nou edifici va servir inicialment com a protecció d'un pou. Actualment, però se'n tenen dubtes respecte a que la que es pot contemplar sigui la mateixa que apareix en algunes imatges antigues.

L'element a protegir és un mur de maçoneria carejada situat en una zona topogràficament accidentada. Des del punt de vista paisatgístic el seu interès deriva en el tractament superficial del mur amb la utilització de pedra autòctona que dignifica i potencia la façana marítima.

Notes històriques

La fortalesa de Salou havia estat destruïda el 1649. Encara ser un punt de guaita, la inseguretat a la costa continuava. Els pescadors no gosaven ormejar per por de caure captius i els camps en aquesta època seguien essent erms. La situació seguia essent greu.

 Els habitants de Vila-seca i Salou havien adreçat una súplica a la reina, on sol·licitaven permís per a construir una atalaia. A l'arxiu municipal de Vila-seca i Salou es conserva una carta copiada on la reina adreça una carta al capità general de Catalunya, Vicent Gonzaga, on li exposava els fets precedents i li ordenava la concessió del permís consegüent.

El 1666 a un altre document de la mateixa procedència -amb data de 10 Desembre- hi ha la llicència per a construir la Torre al lloc que oportunament fos assignat.

 Als costos, a càrrec dels constructors, figuren els noms de Carles II i Marina d'Àustria. No s'especifica el nom exacte de la construcció. Emili Morera suposa que es tracta de la torre que estava situada al Llatzeret entre els Pilons i la Platja dels capellans. A la seva obra es pot veure un mapa de situació i uns perfils i plànols realitzats per l'enginyer Miquel Martin el 1743.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: