Resultats de la cerca

Església parroquial de Creixell, al Tarragonès, edifici gòtic del segle XIV protegit com a BCIL en bon estat. Destaca per la barreja d'estils gòtic i renaixentista, les pintures murals del segle XVII amb Santa Tecla i Santa Llúcia, i especialment el campanar restaurat per Josep Mª Jujol amb cúpula parabòlica i figures rematen el cim. Accés restringit.

A Moripol, llogaret abandonat de Gósol al Berguedà, es troba aquesta església barroca del segle XVII que substituí un temple romànic anterior. L'edifici de nau única amb volta de canó destaca pel seu campanar massís de planta quadrada amb obertures grans, construït amb carreus irregulars. Actualment presenta bon aspecte després d'una rehabilitació recent, però l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Altres noms: Nosaltres li diríem també Església NOVA de Santa Maria de Merola, en contraposició a l’església VELLA de Santa Maria de Merola.

Al despoblat de Santa Maria de Merola, a Puig-reig (Berguedà), es troba aquesta església parroquial del segle XVII d'estil barroc, construïda el 1609 amb una sola nau, absis poligonal i un robust campanar adossat. Edificada en pedra per Gabriel Lleonart de Castellterçol, destaca per ser un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca. L'accés és restringit i l'edifici es manté exteriorment en bon estat, sense protecció oficial.

L'Església de Santa Maria de Querol es troba a Montmajor, al Berguedà, a 598 metres d'altitud. Es tracta de la capella romànica del segle XII del Castell de Querol, actualment en estat de pura ruïna. De l'edifici només es conserva visible la capçalera amb nínxols d'arc apuntat, una finestra de mig punt i aparell de blocs quadrats polits, sense ornamentació.

L'església de Sant Jaume de Codonyet es troba a Sorba, entitat de Montmajor, al Berguedà, a 539 metres d'altitud. Es tracta d'un temple medieval documentat des del segle X, reformulat als segles XVII-XVIII amb elements barrocs, que presenta una sola nau amb campanar quadrat adossat. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i no disposa de protecció oficial.

A Sorba, entitat de Montmajor al Berguedà, es troba l'església preromànica de Sant Miquel, del segle X, construïda sobre restes d'un oppidum ibèric i una torre romana. L'edifici presenta una nau rectangular amb absis, finestres d'esqueixada i volta de canó, amb modificacions posteriors com la porta de 1810. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: Ermita de Sant Eudaló.

A Sorba, entitat de Montmajor (Berguedà), es troba aquesta església de nau única amb capelles laterals, originàriament romànica però profundament modificada durant els segles XVII i XVIII, amb un campanar afegit al XIX. L'edifici presenta bon estat de conservació, encara que l'accés és restringit, i destaca per la seva inscripció de 1685 a la porta i les voltes de creueria a l'interior.

Masia medieval situada a Pegueroles, nucli de Navès, al Solsonès. Edifici del segle XI format per dos cossos adossats amb façana decorada i contraforts medievals ben conservats, tot i que presenta un estat malmès amb accés restringit per tanca de filferro. No té protecció oficial i destaca per la seva notable antiguitat documentada des del segle XI, quan estava vinculada al monestir de Ripoll.

L'església de Sant Feliu de Lluelles, situada a Montmajor al Berguedà, és un edifici documentat des del segle XI que va ser reconstruït al segle XVII amb estil barroc rural. Destaca pel seu campanar de torre quadrada i la nau rectangular amb capelles laterals, reproduint el model característic del barroc rural. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Església situada a la plaça de Barbens, municipi del Pla d'Urgell, que data del segle XII amb elements romànics, gòtics i barrocs. Destaca per la seva estructura de tres naus amb arcs de mig punt, volta de creueria i un campanar quadrangular rematat per balustrada, amb reforma important de 1686. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit fora dels horaris de culte.

Sant Serni de Coborriu és una església romànica del segle XII situada a Coborriu, petita entitat de Bellver de Cerdanya, a la Cerdanya. Construcció d'una sola nau amb absis semicircular i decoració de cartel·les motllurades, consagrada el 1137, amb afegitó barroc del 1686. Es troba en bon estat però amb accés restringit, envoltada d'arbres a l'entrada de la Vall d'Ingla.

L'església de Sant Policarp es troba a Cortàs, entitat de Bellver de Cerdanya, a la Cerdanya. Es tracta d'un temple romànic del segle XI de planta rectangular amb nau única, absis semicircular i capelles laterals, destacant el seu campanar d'espadanya. L'edifici està protegit com a BCIL i presenta bon estat exterior, tot i que l'accés és restringit.

L'ermita de la Mare de Déu del Merli es troba a Alguaire, municipi del Segrià. Construïda a la segona meitat del segle XIII en estil romànic tardà sobre restes visigòtiques, fou reformada en estil barroc al segle XVIII amb elements neoclàssics. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Martí es troba a Lleida, capital del Segrià, i és un edifici medieval dels segles XII-XIII d'estil romànic amb elements gòtics, destacant per la seva nau de volta de canó apuntada i l'absis semicircular. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit i només acull activitats puntuals com concerts.

Altres noms: Catedral de l'Assumpció - Patrimoni.Gencat / Catedral Nova – (Ajuntament de Lleida)

La Catedral Nova de Lleida, situada al centre històric de la ciutat capital del Segrià, és un temple barroc del segle XVIII de tres naus amb capelles laterals, façana amb logia oberta i torretes laterals que barreja barroc i classicisme. Construïda entre 1761 i 1781 segons projecte de Pedro Martín Cermeño i direcció de Francesc Sabatini, destaca per la seva elegant tipologia amb influències italianes i palladianisme.

L'Hospital de Santa Maria es troba a Lleida, capital del Segrià, és un edifici gòtic del segle XV protegit com a BCIN en bon estat. Construït entre 1454 i 1520 sota la direcció d'Andreu Pi, destaca pel seu pati central amb galeria d'arcs apuntats i una singular escala de dos trams típica dels patis gòtics catalans. Actualment seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, conserva la capella amb retaule barroc de Francesc Escarpenter.

Altres noms: Capella de Santiago

A Lleida, capital del Segrià, es troba aquesta capella gòtica del segle XIV de línies senzilles amb planta quadrangular i dues portes adovellades simètriques. Destaca per les seves façanes en angle amb escuts i imatges gòtiques de la Mare de Déu amb el Nen, sant Jaume i sant Joan Baptista. Protegida com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

A Lleida, capital del Segrià, es troba la Paeria, un palau romànic civil del segle XIII que va ser residència dels Sanaüja fins que el 1342 va passar a ser seu de la Casa de la Vila. L'edifici destaca per la seva organització entorn d'un pati central amb galeries d'arc de mig punt i finestrals triforats, així com per la sumptuositat ornamental de les seves motllures i capitells.