No és una edificació d'època medieval, es una construcció del segle XVII
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Al despoblat de Santa Maria de Merola, caseria de Puig-reig, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà – (Barcelona), al costat mateix de les restes del Castell de Merola.
Època: Segle XVII – Barroc – (Patrimoni.Gencat).
Protecció: No hi consta – (Patrimoni.Gencat).
Estat: Exteriorment es manté més o menys bé. No és accessible lliurament. Hem aparcat pràcticament al davant.
Remarca:
Altres noms: Nosaltres li diríem també Església NOVA de Santa Maria de Merola, en contraposició a l’església VELLA de Santa Maria de Merola.
Accés - Visitada el 28/11/2015:
L’itinerari, que tot seguit detallarem, és el mateix que el que ens ha portat a veure, en primer lloc el Castell de Merola i també, després, més allunyada, a l’Església Vella de Santa Maria de Merola.
M A P A - 1 confeccionat automàticament per GOOGLE MAPS
Mapa - 2: Captura de pantalla de Google Maps, complementada amb anotacions manuals.
Procedents de Manresa i circulant per la carretera C-16 en sentit nord, abandonem aquesta autovia per la sortida del PK 77, indicada entre altres, per anar a Can Vidal i al Parc Fluvial del Llobregat (N 41 56 04.16 E 01 52 35.90).
Travessem una rotonda que abandonem per la tercera sortida (Can Vidal) i ens trobem circulant per una carretera de doble sentit, paral·lela i a un nivell inferior a la C-16, fins arribar a una cruïlla (41 56 21.12 01 52 39.14) on ja hi ha un cartell indicatiu per anar a Santa Maria de Merola, invitant-nos a girar a l'esquerra, passant mitjançant un petit túnel, per sota de la C-16.
A l'altre costat girem a l'esquerra (també hi ha un indicatiu) i continuem llavors circulant per una carretera asfaltada paral·lela a la C-16, fins un lloc a la dreta, sense cap indicació, (41 55 59.41 01 52 35.15) on uns metres abans hi ha una parada d'autobús, i on veiem l'inici d'un camí de terra, a dia d'avui transitable, llevat d'algun que altre bony, per on continuem, deixant l'asfalt.
Circulem intuïtivament per la pista principal, obviant alguna que altra petita desviació. Sols hi trobarem un cartell: Cal Riera: cal fer cas omís a aquesta direcció. Passem per sobre d’un pont amb baranes metàl·liques.
Finalment, al cap d’uns 700 m. de distància, des de la carretera asfaltada, arribem davant mateix del castell i de l’església que busquem, i aparquem còmodament al davant.
Localització: N 41 55 53.1 E 01 52 15.9 – Altitud: 403 m.
Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2015):
“ Descripció
Església parroquial de l'àmbit rural de Merola. Església d'una sola nau, coronada per un absis poligonal i que té adossada a la part de tramuntana, un annex de manera de transsepte, amb l'altar dedicat a Sant Joan.
Al cantó de migdia s'obre la porta i s'aixeca un robust campanar de mides superiors a les proporcions generals de l'edifici.
A l'església se li adossà la rectoria, posteriorment abandonada i en un estat lamentable, així com l'entorn general de l'església.
Construïda en pedra de diferents mides (els més regulars i ben treballats a la façana, campanar i porta) i coberta per una teulada a doble vessant. Consolidada a principis del segle XIX.
Notícies històriques
L'església de Sant Maria de Merola fou bastida prop de la torre d'Homenatge de l'antic Castell de Merola i al peu del camí de Merola a un lloc més avinent, un cop s'abandonà l'antiga església parroquial de Santa Maria (romànica) l'any 1609 degut al seu lamentable estat de conservació.
La nova església de Santa Maria passà a ser sufragària de Sant Martí de Puig-Reig. L'any 1611 s'hi col·locà la primera pedra i la consagració es féu el 27 de novembre d'aquest mateix any dedicant a Santa Maria l'altar principal i a Sant Joan el secundari. A començaments del segle XIX fou renovada.
L'any 1609, Miquel Ferrer, àlies Barbut, batlle de Merola, i els pagesos de la parròquia de Santa Maria, demanaren al Bisbe d'Urgell permís per a construir una nova església prop de la Torre de Merola.
La primera pedra es va posar el 2 d'agost de 1609 i l'església fou beneïda l'any 1611 pel prior de Puig-Reig. Es va dedicar a Santa Maria i un dels altars laterals a Sant Joan. S'hi va traslladar la talla romànica, perduda durant la Guerra Civil, i les relíquies de Sant Crissantó i Santa Dòria.
L'obra és un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca feta pel mestre d'obres Gabriel Lleonart de Castellterçol, pel preu de 125 lliures. L'any 1621 s'hi col·locà un retaule de pintura fet per Gabriel Claramunt de Vic (perdut durant la Guerra Civil) que va cobrar 96 lliures i 4 sous.”
Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.
Altres pàgines:
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
