Resultats de la cerca

Altres noms: Restes de muralla de Castell d'Empordà.

A Castell d'Empordà, nucli de la Bisbal d'Empordà al Baix Empordà, es conserven les restes d'una muralla medieval del segle XIII, declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'un portal d'arc de mig punt amb dovelles de pedra, únic element subsistent de l'antic recinte fortificat construït per a la defensa del comtat d'Empúries. L'accés és lliure i l'edifici es manté en peus.

El dolmen del Mas Bousarenys es troba a la Roca de Malvet, entitat de població de Santa Cristina d'Aro, al Baix Empordà. Es tracta d'un sepulcre de corredor de l'època prehistòrica, datable entre el 2700 i el 2500 aC, amb una llargada de 6 metres. L'edifici es conserva en bon estat, és accessible lliurement i es localitza a prop de l'urbanització, a 157 metres d'altitud.

Situat als terrenys de Solius, a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà, Girona), aquest antic castell medieval és avui dia una ruïna, però conserva l’encant del seu passat i ofereix vistes espectaculars dels voltants. Declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional), és lliurement accessible i constitueix un interessant punt de parada per a amants del patrimoni i del paisatge empordanès.

Altres noms: Pont de la vila o del diable – (Patrimoni.Gencat) / Pont romà (?).

A Gurb, municipi d'Osona, es troba aquest pont medieval de tres arcs desiguals construït a finals del segle XIV sobre la riera de Sorreig. Edificació de pedra amb baranes, també conegut com a Pont del Diable per la llegenda que l'envolta, es conserva en bon estat i és perfectament transitable. Malgrat la manca de protecció oficial, aquesta construcció representa un magnífic exemple de l'enginyeria medieval en un paratge poc alterat.

Santa Margarida de Vilaltella és una capella romànica del segle XIII situada a Perafita, al Lluçanès, a 829 metres d'altitud. L'edifici de nau única amb absis semicircular presenta dues fases constructives clarament identificables: la primera romànica de pedra regular i la segona del segle XVIII amb modificacions posteriors. Actualment es conserva en bon estat gràcies a les restauracions recents, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Salvador es troba a Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, situada dalt d'un turó a 950 metres d'altitud. Es tracta d'un temple romànic del segle XII amb una sola nau, volta apuntada i absis decorat amb finestres d'arcs en degradació, cornisa en dents de serra i bandes llombardes. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

A Perafita, municipi del Lluçanès, es troba l'ermita de la Mare de Déu del Remei, una capella del segle XVII situada dalt d'un turó d'accés restringit. L'edifici presenta una sola nau amb volta d'aresta, porta d'arc rebaixat i teulat a doble vessant, amb decoracions de motllures i rosassa. Es conserva en bon estat, completament enguixat tant a l'interior com a l'exterior.

La capella de Sant Salvador es troba al nucli de Sant Boi de Lluçanès, municipi d'Osona, prop del Mas Gallifa. Es tracta d'un edifici religiós romànic del segle XI, orientat a llevant amb nau, absis semicircular i campanar d'espadanya, que destaca pels seus arcs llombards i tres fases constructives ben diferenciades.

L'Ermita de la Trinitat es troba a Sitges, al Garraf, en una situació admirable amb vistes que s'estenen des de la punta del Llobregat fins al cap de Salou. Documentada des de 1375, l'actual capella és moderna, ja que a finals del segle XVIII es va reconstruir i engrandir. L'edifici, de tipologia popular i ben cuidat, es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

Altres noms: Església de Sant Quiro o Quico, Sant Quirze de Bacons

En terrenys de Llobera, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Solsonès (Lleida). Segle XI, romànic. Bo. 845 m d'altitud.

Altres noms: Església de Sant Pere de Comajuncosa

L'església de Sant Pere de Comajuncosa es troba a Llobera, al Solsonès, i és un temple romànic del segle XII de planta rectangular amb campanar d'espadanya. Destaca per la seva volta de canó lleugerament apuntada i les reformes del 1694 que hi afegiren presbiteri i sagristia. Malgrat no tenir protecció oficial, es troba en estat dolent, pràcticament coberta de vegetació i amb el sostre amenaçant de col·lapsar.

Altres noms: Monestir de Santa Magdalena de Salou.

El Monestir de Santa Magdalena es troba a Les Masies de Roda, a Osona, en un meandre del riu Ter. Es tracta d'una capella rural del segle XIII, originàriament dedicada a Santa Maria i posteriorment a Santa Magdalena, que conserva un claustre traslladat des de Vic el 1960.

A l'Esquerda, entitat de població de Les Masies de Roda a Osona, es troba l'església de Sant Pere, documentada des del 927 i reedificada al segle XI amb estil romànic. El conjunt, protegit com a BCIN, comprèn restes d'un poblat medieval fortificat amb muralla, habitacions i necròpolis, així com vestigis ibèrics anteriors. Actualment en estat de ruïna però accessible, el jaciment fou destruït el 1314 durant conflictes feudals.

Petit edifici religiós situat a Sitges, al Garraf, que data del segle XII i presenta una sola nau amb portal de llinda adovellada i un gran ull de bou a la façana de ponent. Actualment es troba malmès, tot i que conserva les quatre parets i la teulada, i no disposa de protecció oficial. L'accés és lliure a l'interior de l'ermita, situada a 92 metres d'altitud.

L'ermita de Sant Martí de Llémena, situada al Pla de Sant Joan del municipi de Sant Martí de Llémena al Gironès, és una capella romànica del segle XII d'una nau amb volta de canó i absis semicircular. Actualment es troba en mal estat, tot i que conserva les quatre parets en peus i traces de pintura, i no disposa de protecció oficial. L'accés és lliure i l'edifici és fàcilment accessible des del camí de senderisme que hi condueix.

A Montbó, entitat de Canet d'Adri al Gironès, es troba aquesta església romànica del segle XI, de nau única amb volta de canó i absis semicircular, que destaca pel seu parament de petits carreus escairats típic de l'arquitectura medieval.

Altres noms: Torre Mirona

Mas situat a les rodalies de Girona, al Gironès, és un castell-palau gòtic del segle XV amb una destacada torre de defensa quadrada de quatre pisos, molt ben conservada, amb merlets i elements defensius originals. L'edifici principal conserva portes i finestres gòtiques, espitlleres i estructures internes originals, mentre que el conjunt forma un pati tancat amb diverses edificacions.

A Bescanó, al Gironès, es troben les restes d'una torre de telegrafia òptica del segle XIX, part de la línia civil Madrid-València-Barcelona-Jonquera autoritzada el 1843. Actualment malmesa i pràcticament derruïda, només conserva la planta baixa i un tros del primer pis, completament envaixada per vegetació densa. Protegida com a BCIN, és lliurament accessible però en risc de desaparició.