Resultats de la cerca

A Els Alamús (El Segrià, Lleida), es troba la torre nº 23 de la línia de telegrafia òptica Barcelona-Lleida, una edificació del segle XIX actualment malmesa. Aquesta torre, coneguda localment com a torre de Moradilla, destaca per la seva ubicació estratègica al cim d'un tossal que domina la carretera N-II i ofereix vistes panoràmiques de 360 graus.

Castell d'Ascó, al municipi d'Ascó a la Ribera d'Ebre. Restes de castell medieval del segle XIV amb torre gòtica dels templers i torre àrab, situades en un tossal que domina el riu Ebre. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però és accessible i visitable.

Altres noms: Conegut també amb el nom de castell de Can Boix.

Castell de Can Boix situat a Taradell (Osona), és una fortificació del segle X construïda sobre un roquerar a 793 metres d'altitud. L'edifici, restaurat i d'accés lliure, destaca per la seva ubicació estratègica i les magnífiques vistes que ofereix. Es recomana l'excursió per a tots els públics, amb un recorregut accessible de mitja hora des del punt d'aparcament.

Altres noms: També es coneguda com la Torre dels moros o La Torratxa.

A Vilablareix, municipi del Gironès, es troba aquesta torre d'època romana dels segles II-III dC., situada entre terres agrícoles i accessible lliurament. L'edificació es conserva en força bon estat considerant la seva antiguitat, i és coneguda també com la Torre dels moros o La Torratxa. Destaca per ser un testimoni romà ben preservat en el paisatge rural gironí.

Castell situat dalt d'un turó que presideix Llívia, a la Cerdanya (Girona), edificat al segle IX. Actualment es troba força malmès, però presenta evidents treballs de restauració que dignificaran aquesta que fou imponent fortificació medieval. L'accés és lliure i es pot visitar des de la plaça de l'església parroquial seguint un corriol ben senyalitzat.

Altres noms: Castell de Sant Esteve

A Castellfollit de Riubregós (Anoia), es conserven les restes notables del castell de Sant Esteve, fortificació dels segles XII a XIV sense estil definit que passà dels Cervera als Cardona el 1148. Destaca per les seves torres albarranes pentagonal i cilíndrica, els murs, la torre mestra i uns grafits medievals del segle XIV amb dibuixos de cavallers i l'escut del Cardona.

Castell de Calders, a les afores de Calders al Moianès (Barcelona). Fortificació dels segles XII-XIII amb torre cilíndrica malmesa, restes de muralles del recinte i estança subterrània amb volta de canó. Protegit com a BCIN, es conserva en estat deficient amb només alguns fragments de construcció identificables.

A Sant Joan les Fonts, a la Garrotxa, es troben les restes de l'església de Mont-Ros, possiblement del segle XI, que conserva les quatre parets dempeus malgrat l'interior arruïnat. El castell medieval al qual estava associada ha desaparegut completament. L'accés és lliure i l'edifici es troba a 626 metres d'altitud, accessible després d'una caminada de cinquanta minuts des de la carretera.

Altres noms: Castell de Puig del Far.

Torre medieval situada a Beuda, a la Garrotxa, que es creu de possible origen romà. Construïda amb grans blocs de pedra, presenta un interior ampli i transmeten sensació de potència, amb restes d'edificacions annexes als voltants. Es troba en bon estat de conservació i ha estat objecte recent d'excavacions arqueològiques.

A les afores de Tortellà (La Garrotxa) – Girona. A tocar, hi trobarem les restes de l ' Església antiga de Bellpuig . Segle XIII. BCIN.

El Castell de Finestres es troba al turó de Sant Aniol de Finestres, a La Garrotxa (Girona), a 887 metres d'altitud. Es tracta d'una fortificació medieval del segle X de la qual avui només resten escasses restes arqueològiques. L'accés és lliure, tot i que requereix una pujada de forta pendent fins al cim on es conserva l'església de Santa Maria de Finestres.

A Les Planes d'Hostoles, a la Garrotxa, es troba aquest castell medieval del segle XII, actualment molt malmès però d'accés lliure. L'edificació més notable del conjunt és una cisterna de grans dimensions, mentre que destaca la torre i les escales que permeten accedir a la zona superior. Les pedres antics evidencien l'antiguitat de l'estructura, situada a 594 metres d'altitud.

A Begudà, entitat de població de Sant Joan les Fonts (La Garrotxa), es conserva una construcció romànica d'època indeterminada situada prop de l'església de Santa Eulàlia. L'edifici es troba en bon estat i és perfectament transitable a peu. Malgrat desconèixer-se la seva protecció oficial, representa un exemple del patrimoni medieval de la comarca.

Al terme municipal de Sant Feliu de Pallerols, a La Garrotxa, es troben les restes del castell de Colltort, una fortificació del segle XI documentada l'any 1017. L'edifici, actualment malmès però d'accés lliure, destaca per les immenses vistes dels voltants i per les restes disperses que evidencien una estructura més gran. Es localitza a 832 metres d'altitud, accessible mitjançant una ruta a peu de prop de 45 minuts.

Torre malmesa del segle XIX situada a les afores d'Olot, capital de la Garrotxa (Girona), a 537 metres d'altitud. Es tracta d'una edificació d'època carlina que destaca per la seva peculiar absència d'entrada a nivell de terra i primer pis, amb una petita construcció annexa que probablement servia d'accés. L'edifici es troba en estat de deteriorament i té accés lliure, tot i que la seva protecció és desconeguda.

Situat en terrenys del terme municipal de Beuda (La Garrotxa), trobem les restes rellevants tot i que malmeses del Castellot de Beuda.

A Dosquers, municipi de Maià de Montcal (La Garrotxa), es conserven les restes d'un castell dels segles XII-XIII amb muralla, espitlleres i fossat parcialment visible. L'edificació, formada per dos recintes a diferent nivell, constitueix una mostra arquitectònica castellera notable, tot i que es troba en estat malmès per la vegetació que l'envolta. L'accés és lliure i es localitza a 145 metres d'altitud.

Altres noms: També és conegut amb els noms de castell del Puig de Montpalau i també Palau d’Amunt.

A Argelaguer, municipi de la Garrotxa, es troben les restes molt malmeses del castell de Montpalau, documentat des del segle X de l'arquitectura medieval catalana. Només conserva mitja torre i un llenç de muralla d'uns quinze metres, protegit com a BCIN, ubicat sobre una petita planura amb accés lliure i fàcil.