Torre dels Alamús – Els Alamús / Segrià

No votes yet.
Please wait...

  És una edificació del segle XIX.

F O T O S


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

torre-dels-alamus-070721_504

I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal de Els Alamús (El Segrià) – Lleida.

Època: Segle XIX.

Estat : Malmesa. És la torre nº 23 de la línia de torres de Telegrafia òptica de Barcelona a Lleida.

Accés - Visitat el 21/07/2007:

Procedents de l'autovia A-2 en direcció a Lleida, a l'arribar a la rotonda on a l'esquerra ens indica ALAMÚS, prenem aquesta sortida ( 41 37 29 00 43 14 ).

Tot seguit a la dreta, neix una carretera sense asfaltar que agafarem, i que durant uns metres va paral·lela en sentit contrari a la carretera – hi ha un cercat a la nostra dreta -  i que tot seguit gira a l'esquerra.

Desprès d'un recorregut on a banda i banda es veuen instal·lacions agropecuàries i camps, arribem a una cruïlla de camins i tombem a la dreta ( 41 36 58  00 43 12 ).

Més endavant tornem a trobar una altra cruïlla de camins i també tombem a la dreta. La torre ha estat visible durant bona part d'aquest recorregut.

Aparquem el cotxe a la vora d'unes edificacions derruïdes ( 41 37 10 00 42 46) i ens disposem a pujar a peu el darrer tram del recorregut.

En cinc minuts de forta pendent,  serem dalt de tot del turó on hi ha la torre. Boniques vistes panoràmiques de 360º, al nostre voltant

Localització: N 41 37 10 E 00 42 35. Altitud: 220 m.

Altres:

  • Segons ens va indicar un senyor gran del poble, aquesta torre és coneguda amb el nom de torre de Moradilla. Tot i que l'estructura que té és la d'una torre de telegrafia òptica, no descartem que amb anterioritat, aquest lloc hagi hostatjat una edificació més antiga.
  • De la pàgina web de Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juny 2013):

"Tossal de Moradilla

Descripció

Gran i significatiu tossal que domina des del sud la carretera N-II, i des de la qual té una coneguda silueta per tots els conductors, sobretot per la torreta de guaita que mig enrunada encara s'aixeca al cim del punt més alt (conegut per les primeres publicacions com Tossal de Moradilla A) i que sembla ser de cronologia moderna.

Per tot el conjunt de la Serra hi ha una interessant xarxa de trinxeres, refugis i altres obres de la darrera gerra civil, en gran part molt modificats per la seva adaptació a les necessitats fílmiques de quan es va rodar la pel·lícula "La fiel infanteria" l'any 1959.

El jaciment més destacat el té dalt la torre de guaita, amb unes sitges excavades al conglomerat, i restes de cases al peu del vessant est, en un replà i d'aparent datació medieval.

També es troba molta ceràmica de tipologia i datació medieval, si bé també n'hi ha molta quantitat de la típica de cordons decorats i superfície allisada provinent del Bronze Final.

A l'oest del jaciment principal hi ha un esperó allargassat amb una representativa veta de roca sorrenca, que té pel seu vessant nord restes de murs i una bona quantitat de material ceràmic (cordons decorats, grans tenalles) i lític (molins barquiformes, percutors, etc.) Al sud hi ha un petit esperó on es recull també una important quantitat de ceràmica feta a mà i peces de sílex (una punta de base còncava). Aquesta zona és coneguda a la bibliografia com Tossal de Moradilla C. A l'est hi ha una elevació de més petita altura, destacada per restar separada per un fort coll, per on passa un camí. En una plataforma situada al sud-oest es troba molta ceràmica d'època ibèrica: comuna, pintada amb ratlles, Campaniana, etc. Per tot el vessant nord hi ha també escampada ceràmica d'aquesta època juntament amb d'altres del tipus grisa medieval. El cim té a pocs metres del pendent Est un glacis de factura aparentment artificial.

Context

Tossal molt característic amb elevacions secundàries, envoltat de terrenys de conreu de secà i amb els vessants erms."

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segrià : Veure en un mapa més gran.