Castell d’Ascó / Ribera d’Ebre

Valoració: 3 vots.
espereu…

El Castell d'Ascó comparteix el mateix solar amb la Torre Carlina (Torre de telegrafia òptica edificada durant  el segle XIX). 

F O T O S 


castell-d-asco-080913_518

Les restes del castell d'Ascó, vigilen des de les altures, el pas del riu Ebre.

castell-d-asco-080913_526

castell-d-asco-080913_519

 Vista de la torre de telegrafia òptica.

A continuació veurem varies fotografies de les restes del castell:


castell-d-asco-080913_523

castell-d-asco-080913_531

castell-d-asco-080913_528

Carreus supervivents de la construcció, ben tallats i de bona mida.

I T I N E R A R I 


Situació: Dalt del cim d’un turó que domina la població d'Ascó ( Ribera d'Ebre) – Tarragona

Època: Segle XIV - Generalitat de Catalunya.*

Protecció: BCIN  - Generalitat de Catalunya.*

Estat: Malmès. Lliurament accessible. Visitable.

Accés - Visitat el 13/09/2008:

0 - Circulant per la carretera C-12, procedents de Mora d'Ebre, entrem a la població d'Ascó i seguirem  recte fins el final, circulant pel carrer anomenat carretera de les Camposines.

1 - A la sortida del poble i tot just després de creuar un pont, trobem un trencall a la dreta ( N 41 10 38 E 00 34 08), amb el següent cartell indicatiu: Pla de Vallxiqué, Escorxador i el Calvari.

2 - Prenem aquesta direcció fins trobar un nou trencall ( N 41 10 37 E 00 34 02) amb la següent indicació: Circumval·lació, Centre Vila, Pla de Vallxiqué, per on continuarem cap a l'esquerra.

3 - La torre ja és visible a dalt, a la nostra dreta. Començarem una suau pujada per una carretera asfaltada, fins a trobar un trencall a la dreta ( N 41 10 41 E 00 33 24).

4 - Continuarem ara uns 200 metres, fins una petita planura dominada per una gran roca a la nostra dreta, on recomanem aparcar el cotxe: N 41 10 49 E 00 33 47.

5 - A continuació, ja a peu, seguirem una estona més per la mateixa pista que hem seguit darrerament, fins arribar a un lloc ( N 41 10 46 E 00 33 56), on ja veiem que és possible un còmode accés a les restes de la torre.

6 - Localització: N 41 10 47 E 00 33 58 - Altitud: 132 m.

Altres: Les restes del castell es trobem uns metres més avall de les restes de la torre de telegrafia òptica amb qui comparteix aquest turó.

De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació - Gener 2020.

Descripció

Restes de murs situades en un tossal sobre la població.

Estan constituïdes per una torre gòtica dels templers i una torre àrab refeta durant la guerra Carlista.

La torre gòtica està aixecada amb carreus encoixinats i pertanyia a la part construïda pels templers: és el que resta d'una de les quatre torres que formaven la planta rectangular del castell d'Ascó.

La part exterior de la torre conserva una espitllera.

Algunes columnes de finestrals gòtics es conserven a l'entrada d'una casa particular dita Can Pere-Sans.

La torre àrab està feta de tàpia i pedra, assentada damunt una roca.

L'angle cantoner de la façana sud est és de carreus escairats de mitjanes dimensions i consta de dues espitlleres petites, que corresponen a una etapa constructiva posterior.

Presenta una sola porta d'entrada d'arc apuntat, molt alta, per impedir l'entrada des de fora.

Notícies històriques

Castell termenat documentat del 1148.

Ha estat un antic far ibèric, torre romana i castell àrab per acabar com a Comanda del Temple, després de la reconquesta duta a terme pel Ramon Berenguer IV.

Com a castell àrab tenia domini sobre altres pobles, situats a un costat i l'altre del riu, essent el reietó d'Ascó un súbdit del Walí de Siurana.

L'any 1148, Ramon Berenguer IV la va donar a Ermengol d'Urgell, ans de la conquesta de Tortosa i de Lleida.

L'any 1181 Alfons I el va donar als Templers.

Dins aquest castell -amb una capella dedicada a Sant Pere- es fortificaren els Templers en abolir-se l'Ordre.

Després de ser vençuts, va ser entregat a l'orde de l'Hospital, que el va mantenir fins el segle XVIII.

L'any 1460 va ser-hi jutjat i declarat innocent el Príncep de Viana desprès d'haver estat empresonat pel seu pare Joan II de Lleida.

Al seu solar el segle XIX es va construir una torre del Telègraf òptic.

La torre àrab encara estava dreta, amb els dos pisos i els terrats, després de la Guerra Civil.

Un grup de joves hi calaren foc i els pisos caigueren.

Cap als anys 1960 s'enderrocaren dues de les paret, la sud i la est.


Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya


Edificacions properes:

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Ribera d Ebre : Veure en un mapa més gran.

A L T R E S


castell-d-asco-080913_543

La xemeneia de la central nuclear d'Ascó, omnipresent en aquesta contrada ...