Resultats de la cerca

Església situada a Sant Iscle, veïnat de Sant Fruitós de Bages, al Bages. Edifici romànic del segle XII amb nau rectangular, absis semicircular i campanar quadrangular amb arcuacions llombards, construït sobre estructures pre-romàniques més antigues. Destaca la finestra de doble esqueixada de l'absis i l'aparell de carreus ben tallats; fou restaurat el 1999 i es troba en bon estat, amb accés restringit.

Altres noms: Torre dels moros

Església de Sant Salvador de Torre Abadal situada al Serrat de Castellnou, municipi de Castellnou de Bages, comarca del Bages. Petita capella romànica dels segles XI-XII, de planta rectangular amb una sola nau i absis semicircular, que ha sofert importants reformes al llarg dels segles, especialment a partir del XVII. Presenta bon estat actual, accés restringit, i està documentada des del 1038.

Altres noms: Cal Tenella

Mont-Ros és un nucli medieval deshabitat situat al nord de Sant Ramon, a la Segarra, que conserva restes d'habitatges i una torre de guaita de planta circular del segle XI, construïda com a enllaç defensiu entre els castells de Gospí i Majanell. L'edificació, malmesa i abandonada des de principis del segle XX, presenta dues fases constructives diferenciades en la torre, amb la part nord assentada sobre roca natural retallada per un fossat.

Altres noms: Ermita de Sant Isidre

A Sant Antolí i Vilanova, nucli de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta església romànica dels segles XI-XII, situada a la part alta de la població amb extenses vistes als voltants. L'edifici presenta dues naus juxtaposades amb absis semicircular, porta d'accés amb arc de mig punt i campanar d'espadanya, amb ampliacions posteriors dels segles XIV-XV.

L'església de Santa Fe es troba a Calonge de Segarra, a l'Anoia, i és un edifici romànic del segle XII d'una sola nau amb transsepte i cúpula. Destaca pel seu portal de ponent amb arquivolta, els carreus esculpits amb motius del cérvol i florals, i la conservació de trets originals del romànic tardà malgrat les reformes modernes. Es troba en bon estat però amb accés restringit.

Altres noms: Santuari de Santa Maria de Falgars

A la serra de Catllaràs, en terrenys de La Pobla de Lillet (Berguedà), es troba aquest santuari d'origen romànic del segle XII, actualment en bon estat i protegit com a BCIL. L'edifici massís consta d'església i hostatgeries, amb l'església romànica substituïda el 1646 per l'actual de volta de canó.

Petita ermita situada a la carretera d'accés a Arsèguel, municipi de l'Alt Urgell, dedicada a capella de devoció dels traginers de sal. Edifici religiós de nau rectangular coberta amb fusta i teulada de pissarra, sense gaire valor artístic però ben conservat. Accés restringit, ubicat a 888 metres d'altitud amb aparcament i vistes panoràmiques.

Altres noms: Santuari de Santa Maria de Muntanyans – (Enciclopèdia Catalana).

Santuari de Santa Maria de Muntanyans, situat a Castellet i la Gornal (Alt Penedès), és una església medieval d'una sola nau del segle XIV amb absis, portal rodó amb arquivolta i campanar de cadireta, parcialment destruïda el 1936 i posteriorment reconstruïda. Presenta bon estat, encara que l'accés és restringit i només possible per una única carretereta. Està envoltada d'arbres al cim d'un turó i es venera amb un aplec el Dilluns de Pasqua.

A Olèrdola, municipi de l'Alt Penedès, es conserven les restes d'una capella romànica del segle XI, actualment en estat de ruïna però amb accés lliure. L'edifici, que no té protecció oficial, presenta murs de fins a 1,70 metres d'alçada i està envoltada per una necròpolis amb aproximadament cinquanta tombes antropomorfes excavades a la roca.

L'església de Sant Pau Vell es troba al Bruc, municipi de l'Anoia, situada prop del castell de la Guàrdia a 823 metres d'altitud. Es tracta d'un temple romànic del segle XI de planta de creu llatina, consagrat el 1084 i modificat posteriorment al segle XIV, que originàriament funcionava com a capella del castell.

A Sucs, entitat de Lleida (Segrià), es conserven les restes d'un castell medieval d'origen àrab amb elements romànics, destacant una torre soterrada amb volta de canó i l'església de Sant Miquel. El conjunt arqueològic, integrat en un parc amb itinerari arqueològic, presenta un estat de conservació deficitari però és d'accés lliure amb panoràmiques esplèndides. Està protegit com a BCIN.

L'església de Santa Anna es troba a Caseres, a la Terra Alta, dins el terme del deshabitat lloc d'Almudèfer. Es tracta d'una construcció gòtica del segle XIV, documentada des del 1267, que conserva l'absis poligonal original amb arcs apuntats i nervis, mentre que la nau ha estat parcialment aprofitada com a vivenda.

A Caseres, a la Terra Alta, es troben les restes del castell d'Almudèfer, una fortificació medieval del segle XIV documentada des del 1267 que formava part de la comanda templer de Miravet. El conjunt, molt malmès, conserva una torre rectangular amb carreus i vestigis de muralla, així com l'església gòtica de Santa Anna adossada al peu del turó. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i té accés lliure.

L'ermita romànica de la Verge de Farners es troba a Santa Coloma de Farners, a la Selva, situada als peus del Castell de Farners. Edifici del segle XII d'estil romànic, presenta una planta de creu grega amb nau, creuer i absis semicircular, tot i que va sofrir una reconstrucció barroca posterior.

L'església de Sant Miquel es troba al terme d'Olèrdola, a l'Alt Penedès, dins del Parc Natural d'Olèrdola i actualment seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Es tracta d'un edifici romànic dels segles IX al XII amb una sola nau i absis quadrangular, resultat de construccions successives que inclouen una capella preromànica. Protegida com a BCIN i en bon estat de conservació, és visitable amb accés restringit.

A Gàver, entitat de població d'Estarans, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquesta antiga església parroquial del segle XI, de planta rectangular amb dues naus bessones i elements romànics i gòtics. Destaca per les seves finestres geminades amb columna i capitell trapezial, així com pel campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat, està situat dalt del turó vora la torre de defensa i té accés restringit.

Altres noms: Castell de Puigperdiguers

A La Pobla de Montornès, municipi del Tarragonès, es troben les restes d'aquest castell del segle XI, documentat des de 1099, que conserva part del perímetre emmurallat amb carreus i una torre quadrada, actualment pràcticament desaparegut amb mínimes restes difícils d'identificar.

Castell medieval del segle XII situat a les afores de Caldes de Malavella, a la Selva. Documentat des del 1057, formà part de la baronia de Llagostera i conserva restes de muralles amb torres quadrades i una capella dedicada a Sant Maurici. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba malmès però accessible, amb minses estructures visibles que permeten apreciar el seu recinte murat irregular.