Resultats de la cerca

L'església de Sant Pere i Santa Creu es troba a les afores de Masquefa, a l'Anoia, i és una construcció romànica del segle XII amb una única nau, absis semicircular i decoració de dents de serra i arcuacions llombardes. Destaca pel seu òcul vegetal al mur occidental i per les restes de pintures murals, especialment del Baptisme de Jesús al baptisteri.

Altres noms: Capella de la Mare de Déu

L'església de Castell-llebre es troba a Peramola, a l'Alt Urgell, i és un temple romànic del segle XI amb nau única, absis semicircular i campanar de planta quadrada. Presenta dues etapes constructives clares, amb la primera fase de finals del segle XI conservant el mur de ponent, el campanar i l'absis. L'edifici es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i actualment funciona com a santuari annex a la parròquia de Peramola.

Altres noms: Sant Salvador de la Balma

Sant Salvador de la Balma és una capella romànica del segle XII situada a Pontons, a l'Alt Penedès, adossada a una balma i aprofitant la roca com a absis. Presenta planta rectangular amb portal adovellat, murs sobre arcades de mig punt i volta de canó, conservant-se en bon estat malgrat la seva ubicació remota i d'accés difícil.

Altres noms: de la Torre o de Torrers

Església romànica del segle XII situada a Capolat, municipi del Berguedà, amb accés restringit. Es tracta d'una petita construcció de nau única sense absis, amb parament de grans carreus de pedra i campanar d'espadanya, actualment en molt mal estat amb la coberta parcialment esfondrada i l'interior ple de runa. No disposa de protecció oficial segons el registre de patrimoni.

A Orpinell, nucli deshabitat de Mediona (Alt Penedès), es troben les ruïnes d'una església medieval d'origen incert, actualment irreconeixible. Es conserven només algunes parets, un contrafort i possiblement l'absis, envoltats per restes de construccions auxiliars. L'edificació, sense protecció oficial, es troba en estat de ruïna avançada i és d'accés difícil.

Altres noms: Sant Joan de Pontons

La capella de Sant Joan de la Muntanya es troba a Pontons, a l'Alt Penedès, és un edifici romànic del segle XI d'una sola nau amb absis semicircular, arcs cecs i bandes llombardes. Destaca per la seva construcció en pedra i els seus elements arquitectònics originals, com l'arc triomfal, tot i que la volta fou substituïda per encavallades de fusta. Es conserva en bon estat exterior, però l'accés és restringit i no té protecció oficial.

El colomar de l'Arboçar es troba al nucli rural de Can Segarra, a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). Es tracta d'una construcció medieval de planta rectangular amb murs de tàpia que conserva aproximadament 150 cel·les arrodonides per a la cria de coloms, encara que investigacions anteriors l'identificaven erròniament com a columbari romà.

A Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, es troben les restes del castell de Sacama, una fortificació medieval dels segles X al XII d'estil preromànic i romànic situada a l'ermita de Sant Pere. El castell, bastit entre la roca amb murs d'opus spicatum, destaca per la seva planta rectangular i la integració amb les parets rocoses naturals.

A Collbató, al Baix Llobregat, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, la sisena de la línia Barcelona-Lleida, construïda cap a 1848 amb pedra i morter de calç. Malgrat estar malmesa sense sostre ni pisos interiors, conserva les quatre parets i manté una presència notable, envoltada per un fossat perifèric.

A Soses, al Segrià, es troben les ruïnes d'un castell andalusí del segle XI, situat al cim d'un turó entre Soses i Aitona. Es tracta d'un hisn de planta trapezoïdal amb murs de grans carreus de pedra sorrenca, torres cantoneres i restes de sitges, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, construïda el 1875 durant les guerres carlistes per ordre del General Salamanca. L'edifici de maçoneria amb planta rectangular presenta espitlleres simètriques i murs de 60 cm de gruix, conservant-se en estat malmès. Està protegida com a BCIN i és accessible lliurement, tot i que requereix vehicle 4x4 o accés a peu.

Altres noms: Ermita de Santa Margarida de Vinyoles

A Les Lloses, municipi del Ripollès, es troba l'església de Santa Margarida de Vinyoles, documentada des del segle XI amb reformes barroques a partir de 1854. L'edifici de planta rectangular presenta una nau amb volta de canó, motllures de guix i un campanar posterior, conservant elements romànics tardans com un portal de dovelles. L'accés és restringit i l'edificació es troba en estat ruïnós, situada a 1.195 metres d'altitud.

Al nucli de Les Lloses, municipi de Les Lloses al Ripollès, es trobava aquest castell medieval dels segles XI, seu dels senyors de La Guàrdia que exerciren jurisdicció sobre part important del territori ripollès fins al segle XIV. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment es troba desaparegut, amb només restes de fonaments de murs en pedra tallada al voltant del mas Castellot, sota el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.

A Les Oluges, municipi de la Segarra, es conserven les restes d'una torre de defensa del segle XI, declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'una construcció de planta circular amb carreus irregulars que presideix el poble des d'un turó, tot i que actualment es troba molt malmesa i només en resten parts de la planta baixa. L'accés és lliure i ofereix vistes panoràmiques extenses de la comarca.

A Gàver, entitat de població d'Estarans, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquesta antiga església parroquial del segle XI, de planta rectangular amb dues naus bessones i elements romànics i gòtics. Destaca per les seves finestres geminades amb columna i capitell trapezial, així com pel campanar d'espadanya. L'edifici, en bon estat, està situat dalt del turó vora la torre de defensa i té accés restringit.

Necròpolis medieval situada a Torà, al Solsonès, amb setze tombes antropomorfes de tipus banyera conservades en bon estat sobre una plataforma rocosa. Les sepultures, d'orientació est-oest, inclouen tombes d'adults, adolescents i infants, aquestes últimes agrupades de manera singular. Difícil de datar amb precisió, podria pertànyer als segles VIII-IX o X, vinculada a comunitats cristianes en territori musulmà o nouvingudes del nord.

L'església de Llanera, situada a Torà al Solsonès, és un edifici gòtic de nau única del segle XVI amb interessants capelles laterals policromades i una torre de campanar. Destaca per la qualitat escultòrica de les claus de volta i els relleus heràldics, així com per la portada amb pilastres decorades i la inscripció llatina a la llinda. Es troba en estat malmès sense protecció oficial, però amb accés lliure.

A Llanera, entitat de Torà (Solsonès), es conserven les restes d'un castell del segle XI, convertit en casal senyorial en època moderna i actualment malmès, amb façanes que encara mostren la monumentalitat de l'edifici original, especialment la façana est. Protegit com a BCIN, l'interior es troba pràcticament en ruïnes, però conserva un bon llenç de muralla i elements arquitectònics destacables com portades dovellades i finestres senyorials.