Torre colomer de l’Arboçar – Avinyonet del Penedès / Alt Penedès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A la vora de les cases de Can Segarra, petit nucli rural habitat d'Avinyonet del Penedès, vila i municipi de la comarca de l'Alt Penedès (Barcelona).

Època: Medieval - Hipòtesis anteriors, l'identificaven com a columbari romà - (Pat.mapa).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Restaurada. S'hi han fet uns treballs que han estabilitzat discretament les restes. Situada al bell mig d'unes vinyes. Lliurament accessible.

Altres noms:

Accés - Visitada el 13/07/2013:

Procedents de l'Ordal i circulant per la carretera N-340 en sentit sud (Vilafranca), entre els PK 1216 / 1215, hi ha una sortida (41 21 19.26 01 44 35.60) a mà esquerra indicada per anar a Sant Pere Molanta, per on hem continuat, trepitjant llavors, la carretera BV-2415 fins un lloc situat a 41 19 31.97 01 45 18.72, a tocar de la fita del PK nº 4,  on hi ha una sortida (1) indicada:  "Cal Segarra – Cal Moles” – per on continuarem, per l'esquerra.

Si hem arribat fins aquí en un vehicle convencional, serà l'hora de deixar-lo aparcat en aquest lloc i continuar a peu.

Si hi hem arribat en un 4x4 podem continuar una mica més endavant, estalviant-nos caminar uns cinc-cents metres, a canvi d'unes quantes sotragades i alguna que altra amanyagada a la xapa del cotxe amb especial dedicació a la capa de pintura. (Si heu anat seguint les nostres “aventures”, suposem que ja no vindrà d'aquí ...).

En qualsevol cas, veureu que anem trepitjant un camí de terra, boterut, voltant unes terres de conreu que queden a la nostra dreta, i on en un moment donat, també a la dreta, veurem la torre desitjada, envoltada de ceps, verds i amb raïm.

Si hi hem arribat “motoritzats“, trobarem lloc per aparcar al voral del camí.

Localització: N 41 19 39.22 E  01 45 32.36 – Altitud: 270 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Juliol 2013):

“ Descripció

El colomar de l'Arboçar es troba situat a prop del nucli rural de les Cases de Cal Segarra.

Actualment el seu estat és ruïnós, ja que només se'n conserven un parament i restes d'un altre.

 El murs interiors mostren sèries regulars de nínxols de forma arrodonida. També s'hi poden observar restes de carreus de la base de la construcció.

Notícies històriques

Les investigacions actuals semblen coincidir a situar l'origen d'aquesta construcció en època medieval, en contra d'hipòtesis anteriors que l'identificaven com a columbari romà.”

  • Per complementar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Juliol 2013):

“ Descripció

L'estructura s'alça al mig d'una vinya elevada que domina una extensió àmplia del Penedès.

 Des de la torre de l'Arboçar de Baix es segueix un camí amb roderes a la roca que sembla contemporani d'aquella, que passa per l'extrem de la vinya on es troba el colomar.

La construcció és de planta rectangular de 5 x 2'80 m i conserva un mur complert i restes de dos més. S'aixeca sobre un sòcol de pedra seca amb un desnivell de 9 cm en direcció NO, que mesura 43 cm d'alçada a l'angle NE. Sobre el sòcol s'alcen els murs de tàpia grollera en caixes de 1'14 - 1'26 metres d'alçada.

 A la façana interior de la construcció cada caixa presenta tres filades de cel·les arrodonides en sentit horitzontal, en total 11 filades visibles en l'estat actual de conservació. Les caixes estan separades per filades de lloses planes. Sobre les lloses hi ha uns petits forats circulars que corresponen a la trama desapareguda de l'encofrat. Les cel·les fan una mitjana de 20 x 20 x 20 cm i, en total, n'hi ha unes 150.

 L'alçada total de la construcció, en l'estat actual de conservació és d'uns 4'50 metres. Des de la dècada de 1950 es coneix l'estructura de l'Arboçar mitjançant una notícia que Manuel Trens, de Vilafranca del Penedès i vinculat al Museu, proporcionà a Pere Giró.

Aquest fou el primer en estudiar-la, atribuint-li una funció de monument funerari romà de caràcter col·lectiu al servei dels assentaments d'aquella època distribuïts en una àrea més o menys àmplia.

 Altres articles publicats en la dècada de 1960 defineixen també l'estructura com un columbari romà per a dipositar-hi les petites urnes funeràries que contenien les cendres del difunt en les diferents cel·les - nínxols i apunten la possibilitat del seu ús en èpoques posteriors per a la cria de coloms.

 El material recollit va consistir en sis fragments de ceràmica ibero-romana sense concretar, un fragment de ceràmica campaniana B, ceràmica medieval grisa, brocs de càntir, etc.. Tres fragments de vidre i ceràmica vidrada moderna.

 A jutjar pel material recollit, en aquell moment, no es va descartar la possibilitat d'una utilització d'aquella estructura a l'Alta Edat Mitjana i èpoques posteriors.

 L'estudi més actualitzat d'aquestes estructures catalogades com a "columbaris romans", de funcionalitat polemitzada nega l'atribució romana i el seu ús funerari.

Segons Núria Rafel el tipus de construcció no és propi del món romà, ja que les cel·les són massa petites per a contenir urnes cineràries i ofrenes, i a més, aquestes restes són molt diferents als veritables columbaris d'enterraments trobats a Roma. Aquesta autora apunta que és més viable definir aquesta estructura com un colomar medieval, sense descartar la utilització esporàdica per a altres funcions (torre de guaita defensiva).

L'existència de colomars es documenta des del segle XI al XVI. En el segle XII, arrel de la invasió sarraïna disminueix la cria de coloms, provocant l'enrunament dels que eren en camp obert. D'altra banda, en els segles XIII, XIV i XV s'augmenta la cria de coloms i les cites en documents són constants.

Sembla ser que la construcció de colomars rurals fou un dret feudal, ja que en molts casos es construïren colomars per eludir la prohibició d'edificar torres en camp obert.

És freqüent trobar referències de torres que tenien els dos usos: defensiu i colomar.

 Cal considerar també la importància de la cria de coloms que citen les disposicions encaminades a conservar-la, i paral·lelament l'estructura defensiva d'aquest període comprès entre els s. XII-XV al Penedès, amb la donació de terres per repoblar els territoris i fortificar-los.

 No hi ha dades definitives que provin aquesta hipòtesi, però sembla molt més factible considerar l'estructura com a colomar medieval, esperant que en el futur altres dades aportin nous arguments que permetin reafirmar totalment aquesta opció i que, indiquin la seva utilització també com a torre de control o, al contrari, argumentin la seva construcció en època romana (RIBÉ et al.; 1989-1998).

Observacions: En un radi d'uns 4 km al voltant d'aquesta estructura se'n troben d'altres gairebé iguals amb la mateixa problemàtica d'identificació: Torrota d'en Pasteres (Subirats), Torrota de can Pinya (Subirats) i Mas Pigot (Castellet i la Gornal) (RIBÉ et al.; 1989-1998). El jaciment apareix referenciat a GIRÓ (sd) i GIRÓ (inèdit). IPAE-B 1979-80 IPAC IPCE-COAC-1980.

Història

Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una "via peccorale" (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001).

 L'agost de 1968 el Sr. Sadurní i altres afeccionats practicaren una cala en l'espai delimitat pel columbari. Localitzaren dues noves filades de cel·les que havien estat cobertes pel sediment, a més d'algun material ceràmic, sobre tot medieval (RIBÉ et al.; 1989-1998).

 Una forma clàssica de pagament de cens són els ous. Estan documentats columbaris a finals del segle XIII a Sant Cugat Sesgarrigues (1), i al XIV a l'Arboç (3), a Banyeres (5) (BOLÒS I MASCLANS, 1992a) .
La "Quadra de Arbozar" s'esmenta al Cartulari de Poblet l'any 1056 al costat de Pelagum, la Lampada (La Llampa), Strada Pública (La Carrerada), etc.. (SADURNÍ ET AL., 2000).

Notes de conservació: 

El seu estat és ruïnós, ja que només se'n conserven un parament i restes d'un altre. Unes de les cantonades presenta restes del sulfat de coure utilitzat a la vinya que creix en aquesta parcel·la.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

  • Es recomana una visita a la web de RACO – Revistes catalanes amb accés obert – on  a la pàgina ANNALS – volum 34 (2001), s'ofereix l'oportunitat de veure i/o descarregar un fitxer en PDF(“ El casal i els colomers medievals del Bertran (Albanyà ”), que és un interessant, extens i ben documentat treball sobre les Torres colomer.

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Alt Penedès : Veure en un mapa més gran.