Resultats de la cerca

Al terme de Maçanet de la Selva, a la Selva, es troben les restes del castell de Torcafelló, fortificació medieval del segle XII documentada des de 1106, protegida com a BCIN. Destaca la Capella de Sant Jordi gòtica del segle XV, construïda sobre les ruïnes del castell, amb fossat i estructures medievals consolidades recentment en un entorn ben cuidat i senyalitzat. L'accés és lliure i ofereix boniques vistes des de l'alçada de 172 metres.

Altres noms: El Mirador

Al llogaret de Brunyola, a La Selva (Girona), es troba aquest castell del segle X, edifici medieval de gran valor patrimonial. Conserva la façana nord sencera amb portal adovellat i finestrals gòtics, així com restes de les altres façanes, mentre que tres de les quatre torres originals es mantenen dempeus.

Altres noms: Castell de Sant Joan

Castell de Sant Joan, situat al turó més alt de Blanes (La Selva, Girona), és una fortificació medieval dels segles XI-XII construïda per vigilar les incursions pirates. Conserva una torre mestra de més de 15 metres d'alçada fonamentada sobre la roca, envoltada per un recinte emmurallat rectangular.

Altres noms: La Torre de Montagut

A Santa Susanna, al Maresme, es troba aquesta torre del segle XIX, la número 213 de la línia de Telegrafia Òptica civil del ramal de Barcelona a la Jonquera, també coneguda com Torre de Montagut. L'edificació, situada a 216 metres d'altitud, es troba en estat malmès però amb accés lliure. La seva protecció és desconeguda.

A la ciutat de Girona, al Gironès, es conserven les muralles medievals del segle XIV, ben conservades i visitables. Aquestes fortificacions són miradors privilegiats per contemplar la ciutat i els seus voltants, accessibles gratuïtament des de diversos punts urbans amb escales que permeten accedir al camí de ronda.

Al Puig Castellar de Girona (Gironès), es troba l'ermita de Sant Miquel del segle XV, construïda presumiblement on hi havia hagut un castell medieval del qual resten poques vestigies. El conjunt està envolt d'un fossat i destaca per l'aprofitament de l'ermita per instal·lar-hi telègrafia òptica militar, amb una torre de telegrafia òptica del segle XIX adjacent.

Altres noms: Torre dels masos

A Coma-ruga, barri marítim del Vendrell (Baix Penedès), es troba aquesta torre de telègraf del segle XIX, la número 54 de la línia civil de telegrafia òptica de València a Barcelona. Edificació malmesa però amb les quatre parets en peus, construïda sobre roca i envoltada d'un fossat característic de les torres militars, actualment inaccessible.

Altres noms: El Telègraf.

A Castellbisbal (Vallès Occidental), dalt d'un turó que domina el congost del Llobregat, s'alça aquesta torre de telegrafia òptica militar edificada a mitjans del segle XIX. L'edificació, restaurada acuradament, destaca pel seu ampli i profund fossat que la rodeja completament, i ofereix vistes esplèndides sobre la vall del Llobregat. Es troba en bon estat de conservació.

Torre de telegrafia òptica número 45 situada al Figaró, al Vallès Oriental, que formava part de la línia militar de Vic a Barcelona durant el segle XIX. Es tracta d'una edificació restaurada i ben conservada, encara que amb accés restringit, que destaca per la seva funció històrica en les comunicacions òptiques militars de l'època.

Altres noms: També coneguda com la Torre del Telègraf o la torre missatgera

Situada a Cambrils (Baix Camp), aquesta torre de telegrafia òptica civil del segle XIX, també coneguda com a Torre del Telègraf, formava part de la línia Barcelona-Tarragona i presentava l'estructura clàssica d'aquesta tipologia amb planta quadrada, basament atalussat i dos pisos.

Altres noms: Coneguda també com el Castellot.

La Panadella, nucli de Montmaneu (Anoia), alberga aquesta torre medieval del segle XIV situada dalt d'un turó a 723 metres d'altitud. L'edificació, malmesa però amb les parets en peus i sense sostre, conserva la meitat d'un petit fossat i es creu que ocupà el lloc d'un antic castell. Accessible lliurement, es pot visitar tant l'interior com l'exterior.

Altres noms: Hi ha una mica de confusió entre aquesta edificació i el castell de La Guàrdia o de Bonifaci.

Al cim del puig Ferran del Bruc (Anoia), es troba aquesta torre de planta quadrangular del segle XIX, part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Lleida i probablement utilitzada durant les guerres carlines. L'edificació, de dos pisos amb espitlleres i envoltada de mur de defensa, es troba molt malmesa pel pas del temps, tot i que és accessible lliurement i ofereix vistes del massís de Montserrat.

Altres noms: Torre del Soldat.

A les afores d'Avinyó, al Bages, es troba aquesta torre del segle XIX, la número 35 de la línia de Telegrafia Òptica militar del ramal de Manresa a Vic, també coneguda com Torre del Soldat. L'edificació es presenta malmesa, sense sostre, però manté les quatre parets en peus i permet l'accés lliure a l'interior. La seva protecció és desconeguda.

Sant Pere de Romaní es troba a les afores de Molins de Rei, al Baix Llobregat. Es tracta d'una capella romànica documentada des del segle XI, amb planta rectangular i volta de canó, que fou reformada al segle XVIII amb l'afegit d'una torre de senyals per a telegrafia òptica militar. L'edifici, protegit com a BCIN per la Generalitat de Catalunya, es troba malmès i és lliurement accessible.

Altres noms: Fort fuseller, Torre del telègraf.

A Vilafreser, entitat de població de Vilademuls (Pla de l'Estany, Girona), es troba la Torre Fellines, una edificació del segle XIX que formava part de la línia de torres de Telegrafia Òptica del ramal de Barcelona a la Jonquera. Aquesta torre de defensa, també coneguda com a Fort fuseller o Torre del telègraf, manté les quatre parets en peu, tot i que ha perdut la coberta. La seva protecció és desconeguda.

A la localitat d'Artés (Bages), es conserven les restes del castell medieval documentat el 1078, edifici romànic del segle XII amb ampliacions gòtiques posteriors que actualment funciona com a masia coneguda com "El Castellot".

Altres noms: A Patrimoni.Gencat i a Ajuntament del Perelló apareix amb el nom de “Torre de les Guàrdies”

Al Perelló, al Baix Ebre, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la número 47 de la línia de València a Barcelona, que formava part d'un sistema de comunicació visual revolucionari. L'edifici quadrangular de dues plantes, actualment malmès, destaca per la seva ubicació privilegiada en un turó amb vistes espectaculars de la costa.

A Camarles, municipi del Baix Ebre, es troba aquesta torre medieval de planta quadrangular del segle XIII, declarada bé cultural d'interès nacional. Amb uns 16 metres d'alçada i estructura de carreus de pedra, presenta planta baixa i tres pisos rematats amb terrat, accessos originals amb arcs de mig punt adovellada i volta de pedra a la base.