És una edificació del segle XIX
F O T O S
I T I N E R A R I 
Situació: Dins de la localitat de Cambrils (Baix Camp) – Tarragona.
Època: Segle XIX. És la torre nº 50 de la línia de torres de Telegrafia Òptica civil del ramal de Barcelona a Tarragona.
Estat: Bon estat. No és accessible lliurament.
Altres noms: També coneguda com la Torre del Telègraf o la torre missatgera
Accés - Visitada el 18/12/2008:
Situada a l'avinguda Diputació, que és la continuació de l'avinguda del Passeig Marítim de Cambrils, també anomenada carretera TV-3147, de Cambrils a Salou.
La torre és perfectament visible, al costat del mar, amb una zona d'aparcament davant mateix.
Localització: N 41 03 51.85 E 01 05 05.96 – Altitud: 2 m.
Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya,* ens complau extreure la següent informació: Juny 2020:
Descripció
Antiga torre de telegrafia òptica situada al passeig marítim de la Platja de l'Esquirol de Cambrils, a prop de la desembocadura de la Riera de Riudoms, a 2 m d'altitud. Presenta l'estructura clàssica d'aquesta tipologia constructiva, de planta quadrada, basament atalussat i dos pisos. A la planta baixa s'observen la sèrie de tres espitlleres per costat amb el sòcol. Hi ha una divisòria de maons entre el sòcol i la planta baixa i una altra entre aquesta última i el primer pis. És feta de paredat amb arrebossat pintat d'un color beige. Presenta obertures centrades a la primera i segona planta i cornisa a la part superior. Tot i que ha sofert diverses reformes al llarg del temps, s'ha respectat força el format original. Se li va obrir una porta a la planta baixa per facilitar-ne l'accés. S'observen les cantoneres de la cornisa nues, sense l'arrebossat.
Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior del Santuari del Camí (Cambrils) i amb la torre posterior de la Tossa (Salou), a 12,5 kilòmetres.
Notícies històriques
Aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera. La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.
Als anys setanta i vuitanta del segle XX va ser reutilitzada com a residència. Posteriorment va acollir una escola de vela i surf.
Recentment ha estat rehabilitada per l'Ajuntament de Cambrils i actualment forma part de la xarxa d'espais del Museu d'Història de Cambrils.
Edificacions properes: Al terme municipal de Cambrils es pot visitar un bon nombre d'edificacions:
- Castell de Vilafortuny
- Castell dels Teixells
- Torre de la Riera
- Torre de la Sènia
- Torre de l'esquirol
- Torre del Port
- Torre del Bou
- Torre del Llimó
- Torre del Mas del Bisbe
- Torre del Mas d'en Blai
- Torre del Santuari del Camí
Altres pàgines:
- Turisme:
- Cambrils turisme.com
- Cambrils: Patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic i natural
- Telegrafia òptica
Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.
MAPA de situació:
Baix Camp : Veure en un mapa més gran.
