Resultats de la cerca

A Ponts, municipi de la Noguera, es conserven les restes malmeses d'una torre medieval de planta quadrada, protegida com a BCIN. Construïda amb filades de carreus irregulars units amb fang, presenta murs de 150 cm de gruix i 2,3 m d'alçada, tot i que la cronologia exacta es desconeix per manca de ceràmica superficial. L'accés és lliure però requereix una pujada a peu pel tossal erm on es troba.

A Rellinars, municipi del Vallès Occidental, es troba l'església vella de Sant Pere i Sant Fermí, temple preromànic del segle X documentat des del 951. L'edifici, format per dues naus molt modificades al llarg dels segles, destaca per la seva primitiva estructura del segle X amb murs regruixits posteriorment i un campanar d'espadanya del segle XVIII.

A les afores de Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, es troba aquesta església romànica del segle XI, de planta rectangular amb absis semicircular. L'edifici presenta tres sectors diferenciats: la nau més antiga, capelles laterals gòtiques del segle XIV i un campanar del XVI. Actualment malmès i sense accés lliure, fou parròquia fins al 1775 quan es construí una nova església al poble.

El castell de Maldà, situat a la població de Maldà a la comarca de l'Urgell, és un gran edifici medieval de planta gairebé quadrada originari del segle XIII, reformulat posteriorment en estil gòtic amb profundes transformacions als segles XVII i XVIII. Destaca per les seves opulents parets mestres amb restes de matacans de vigilància, tot i que fou greument danyat pels carlins el 1833 quan hi van calar foc.

Altres noms: Castell Lliuró

A Castellnou d'Ossó, municipi de l'Urgell, es conserven les ruïnes d'una fortificació romana del segle III amb torre medieval reutilitzada, construïda amb aparell ciclopi de carreus ben treballats. L'estructura semicircular original, de 24 metres de diàmetre, presenta el semicercle oriental i una cantonada ben conservats, mentre que la torre medieval interior mostra una cúpula tapial i un forat característic a la façana est.

Església romànica del segle XII situada a Montclar, al Berguedà, a 606 metres d'altitud. Es tracta d'un temple d'una sola nau amb absis semicircular i campanar d'espadanya, que destaca pel seu parament divers possiblement resultat de reformes posteriors. L'edifici es troba malmès amb el sostre caigut, ubicat dins d'un clos tancat sense accés lliure, i malgrat la seva antiguitat no disposa de protecció oficial.

A La Corriu, municipi de Guixers (Solsonès), es troba aquest santuari romànic dels segles XI-XII, església d'una nau amb absis quadrat i campanar posterior, destacable pels relleus esculpits de la portada amb figures de la Mare de Déu, àngels i sarcòfag. Protegit com a BCIL, presenta un aspecte acceptable exteriorment però està malmès i té accés restringit, situat a 1.349 metres d'altitud.

A Berga, municipi de la comarca del Berguedà, es conserven les escasses restes de les muralles medievals del segle XIV, construïdes com a defensa definitiva de la ciutat. Actualment malmeses i envoltades de males herbes, es troben al carrer Buxadè, prop de la plaça de Santa Magdalena. Malgrat la seva degradació, constitueixen un testimoni de l'evolució urbana de Berga durant l'edat mitjana.

A la Pobla de Lillet, al Berguedà, es troba l'església romànica de Santa Cecília de Riutort, del segle XI. Es tracta d'un temple d'una sola nau amb volta de canó, porta d'entrada amb arc de mig punt i campanar d'espadanya, reforçat per contraforts exteriors i amb una cripta al seu interior. L'edifici, sense protecció oficial, es conserva molt malmès i amagat per la vegetació, tot i que manté els murs en peus i és d'accés lliure.

A Peguera, entitat deshabitada del municipi de Fígols (Berguedà), es conserven les restes malmeses d'una antiga església parroquial medieval del segle XII. L'edifici, construït amb pedra irregular disposada en fileres, només manté murs de poca alçada dins d'un tancat proper al cementiri adjunt. Malgrat la seva ruïna, representa un testimoni del poblament medieval de la zona, sense protecció oficial actualment.

A Cercs, al Berguedà, es troba l'església del monestir de Sant Salvador de la Vedella, un edifici romànic del segle XII inundat pel Pantà de la Baells. Construït amb carreus quadrats i de senzilla ornamentació, destaca per ser l'únic vestiigi dempeus de l'antic poble medieval. Actualment malmès i inaccessible, es pot veure de lluny durant l'estiu quan baixen les aigües del pantà.

L'església de Sant Martí de Boatella es troba a Borredà, al Berguedà, a 784 metres d'altitud. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII, originàriament parroquial, que presenta una nau única coberta amb volta de canó i un campanar d'espadanya. L'edifici es troba en mal estat, amb la volta esfondrada i l'interior ple de bardissa, sense protecció oficial registrada.

Altres noms: Església de Sant Benet de Vila Plana

L'església de Sant Benet de Vila Plana es troba a Borredà, al Berguedà, a 864 metres d'altitud. Es tracta d'una petita església romànica rural d'una sola nau amb absis semicircular, datada del segle XII, que destaca per la seva senzillesa estructural i construcció amb carreus de pedra regular.

A La Quar, municipi del Berguedà, es troba l'antiga abadia benedictina de Sant Pere de la Portella, documentada des del segle X i d'estil romànic. L'església, consagrada el 1035, conserva en relatiu bon estat la nau amb volta de canó i l'absis semicircular decorat amb arcuacions cegues de tipus llombard, mentre que el cenobi es troba mig enderrocat. Protegida com a BCIN, l'edificació està malmesa i en restauració, amb accés restringit.

L'església de Santa Margarida es troba a Sagàs, municipi del Berguedà, situada dalt d'un tossal enmig del bosc. Es tracta d'una petita capella preromànica del segle X, documentada des del 988, amb nau única de planta rectangular sense absis, construïda amb carreus tallats irregularment. Actualment es troba malmesa tot i que manté la teulada en peus, no té protecció oficial i és lliurement accessible.

Capella de Sant Jaume de Castelló situada a Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, edificació del segle XV ubicada al costat del Mas de Sant Jaume. Construcció de nau única amb absis pentagonal i campanar d'espadanya, reformada el 1764 amb l'afegit de sagristia. Es troba en estat malmès sense sostre, amb parets danyades que amenacen la seva supervivència, però conserva l'estructura i és d'accés lliure.

Edificació del segle XIX situada dalt d'un turó a Castellolí, comarca de l'Anoia, construïda com a conseqüència del desenvolupament de la Telegrafia Òptica. Es troba en estat malmès amb poques restes conservades, sense protecció oficial documentada, però amb accés lliure. Està ubicada al mateix solar que les ruïnes del Castell de Castellolí i l'Església de Sant Vicenç.

L'església de Sant Miquel d'Eramprunyà es troba al turó de Gavà, al Baix Llobregat, junt al castell homònim. Es tracta d'un temple romànic de nau única de la primera meitat del segle XII, amb portal meridional d'arc de mig punt i volta tardana de generatriu apuntada. L'edifici, malmès però estable, és lliurement accessible i ofereix vistes extenses de la comarca.