Resultats de la cerca

La Torre del Santmartí es troba a Sant Fruitós de Bages, al Bages. Es tracta de la torre número 33 de la línia de Telegrafia òptica de Manresa a Vic, construïda al segle XIX. L'edificació es troba molt malmesa, amb només els fonaments i poques filades de pedra en peu, situada en un entorn arranjat per al lleure.

Ascó, a la Ribera d'Ebre (Tarragona), conserva les restes malmeses d'una torre carlina del segle XIX, reconstrucció d'una antiga torre àrab, situada dalt d'un turó que domina la població i el riu Ebre. L'edifici, sense sostre i amb trossos de parets desapareguts, és lliurement accessible i comparteix emplaçament amb les restes del castell medieval.

Altres noms: Torre dels moros.

A Sant Martí de Torroella, entitat de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la número 27 de la línia Manresa-Solsona, coneguda també com Torre dels Moros. Actualment molt malmesa i envoltada de vegetació, conserva encara espitlleres i restes del fossat que l'envoltava. L'accés és lliure, tot i que la localització és difícil per la seva situació emboscada a 295 metres d'altitud.

A Castelltallat, petit nucli de Sant Mateu de Bages (Bages), es troben les restes malmeses d'un castell medieval d'època desconeguda, situat dalt d'un turó a 889 metres d'altitud, al costat de l'Observatori Astronòmic i l'església de Sant Miquel. L'accés és lliure i l'edifici es troba protegit per desconegut. Les ruïnes són visibles des de la carretera BV-3003.

El castell de Sant Mateu, també conegut com a Castell de Les Planes, es troba a Sant Mateu de Bages (El Bages), documentat des de l'any 983. Aquesta fortificació medieval presenta una característica forma el·líptica i conserva restes rellevants malgrat el seu estat malmès, amb muralla de pedra blanca visible al turó. L'accés és lliure i es troba a 530 metres d'altitud, prop de la carretera BV-3003.

A l'oest de Roses (Alt Empordà), al paratge de la Garriga, es troben les restes del castell medieval de la Garriga, fortificació del segle XIV construïda per Francesca de Vilamarí amb protecció reial. L'edifici, totalment malmès per demolicions amb explosius, conserva només grans fragments escampats de mur de pedra i calç a la part alta d'un turó. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és d'accés lliure a través d'una pista de terra.

Castell de Cabrera, situat al nord-est de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), és una fortificació del segle XI construïda sobre un penyal granític a 815 metres d'altitud. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, conserva malmesos diversos trams de muralles perimetrals, una torre de l'homenatge de planta rectangular i una cisterna d'aigua.

Altres noms: dit també, dels "Comtes de Torralba"

Castell de Biure, situat a la població de Biure d'Empordà (Alt Empordà, Girona), és una fortalesa medieval dels segles XIV-XV amb escasses restes conservades: dos trams de mur de pedra calcària sense desbastar disposats en angle recte. Protegit com a BCIN, es troba en estat molt malmès al nord-oest del nucli urbà, amb accés lliure, i destaca per les restes d'una escala tallada a la roca que comunicava els diferents nivells del recinte.

Altres noms: Castell de Bufraganyes, Castell d'en Bufalaranya, Castell de Pinna Negra

Al terme municipal de Roses, a l'Alt Empordà, es troben les restes del castell de Bufalaranya, una fortificació d'origen alt-medieval del segle X protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Construït íntegrament amb llicorella, destaca per la seva muralla de planta irregular amb paraments que conserven tècniques constructives com l'opus spicatum, una torre rectangular i un doble fossat excavat a la roca.

Al llogaret d'Arenys d'Empordà, municipi de Garrigàs (Alt Empordà), es troba aquest castell dels segles XII-XIV, actualment molt malmès i annexe a l'església de Sant Sadurní. L'edifici rectangular de planta baixa i dos pisos conserva elements destacats com els escuts dels Palol i dels Cruïlles, així com un portal adovellat d'arc de mig punt.

Altres noms: Castell de Carmençó

Al terme municipal de Vilajuïga (Alt Empordà), el Castell de Quermançó és una fortificació del segle X amb múltiples ampliacions fins al segle XV, situada en un turó encinglerat. Destaca per les seves torres albarranes, la muralla ovalada tardana i les estructures internes que evidencien diverses fases constructives. Protegit com a BCIN, es troba malmès però amb accés lliure a l'exterior.

El castell d'Algars es troba al municipi de Batea, a la Terra Alta. Es tracta d'una fortificació medieval documentada des del segle XII, amb restes que probablement daten del segle XIII, caracteritzada per un arc apuntat de pedra ben tallada i trams de muralla de carreus rectangulars. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es troba malmès, tot i que conserva elements significatius i és lliurament accessible.

A Els Alamús (El Segrià, Lleida), es troba la torre nº 23 de la línia de telegrafia òptica Barcelona-Lleida, una edificació del segle XIX actualment malmesa. Aquesta torre, coneguda localment com a torre de Moradilla, destaca per la seva ubicació estratègica al cim d'un tossal que domina la carretera N-II i ofereix vistes panoràmiques de 360 graus.

Castell d'Ascó, al municipi d'Ascó a la Ribera d'Ebre. Restes de castell medieval del segle XIV amb torre gòtica dels templers i torre àrab, situades en un tossal que domina el riu Ebre. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès però és accessible i visitable.

Castell situat dalt d'un turó que presideix Llívia, a la Cerdanya (Girona), edificat al segle IX. Actualment es troba força malmès, però presenta evidents treballs de restauració que dignificaran aquesta que fou imponent fortificació medieval. L'accés és lliure i es pot visitar des de la plaça de l'església parroquial seguint un corriol ben senyalitzat.

Altres noms: Torre de la Font del Quinto

Torre medieval del segle XIII situada al nucli de Campredó, a Tortosa (Baix Ebre), en el marge esquerra de l'Ebre. Construcció de planta rectangular amb parets de gran gruix i volta de mig punt a l'interior, que formava part d'un sistema defensiu juntament amb la torre de la Carrova per vigilar l'entrada al riu i controlar l'accés al port de Tortosa.

Altres noms: Castell de Sant Esteve

A Castellfollit de Riubregós (Anoia), es conserven les restes notables del castell de Sant Esteve, fortificació dels segles XII a XIV sense estil definit que passà dels Cervera als Cardona el 1148. Destaca per les seves torres albarranes pentagonal i cilíndrica, els murs, la torre mestra i uns grafits medievals del segle XIV amb dibuixos de cavallers i l'escut del Cardona.

Castell de Calders, a les afores de Calders al Moianès (Barcelona). Fortificació dels segles XII-XIII amb torre cilíndrica malmesa, restes de muralles del recinte i estança subterrània amb volta de canó. Protegit com a BCIN, es conserva en estat deficient amb només alguns fragments de construcció identificables.