Resultats de la cerca

Al terme municipal de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, es troben les ruïnes del Castellet de Banyoles, una fortificació medieval situada en un lloc encimbellat sobre el riu Ebre. La construcció, feta amb tàpia sobre base de pedres i envoltada per un fossat excavat a la roca, es conserva parcialment amb alguns panys de paret d'alçada variable.

Altres noms: El Castellet, Castell nou, Castell carlí o carlista

Fortificació emmurallada del segle XIX situada dalt d'un turó que domina Flix, a la Ribera d'Ebre. Construïda el 1837 durant la guerra Carlina amb tres torres circulars unides per murs espitllerats, destaca la torre sud-oest de tipus fort de Vauban. Protegida com a BCIN, es troba malmesa però accessible i ha estat parcialment restaurada.

Al Bullidor, nucli de Barbens al Pla d'Urgell, es conserven les ruïnes d'un conjunt medieval format per castell i església del segle XII, actualment malmès. L'element més destacat és l'esvelt campanar que corresponia a l'antiga torre de l'homenatge. L'accés és restringit, tot i que es pot recórrer parcialment el perímetre exterior de les restes.

Al municipi de Camprodon (Ripollès), les ruïnes d'aquest castell medieval documentat des del segle X conserven restes de muralles, torre i doble recinte emmurallat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat malmès prop de l'església romànica de Sant Andreu, a 1.054 metres d'altitud, amb accés lliure i impressionants vistes de la muntanya.

A Lles de Cerdanya, a la comarca de la Cerdanya (Lleida), es troben les restes d'aquest castell medieval situat a 1.700 metres d'altitud. L'edificació es presenta força malmesa, amb poques però rellevants restes conservades juntament amb les pedres de l'antiga capella del castell, coneguda com el Santuari dels Àngels de la Llosa. L'accés és lliure i l'emplaçament ofereix vistes admirables de la contrada.

Altres noms: A Patrimoni.Gencat i a Ajuntament del Perelló apareix amb el nom de “Torre de les Guàrdies”

Al Perelló, al Baix Ebre, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la número 47 de la línia de València a Barcelona, que formava part d'un sistema de comunicació visual revolucionari. L'edifici quadrangular de dues plantes, actualment malmès, destaca per la seva ubicació privilegiada en un turó amb vistes espectaculars de la costa.

Altres noms: Torre de Vinaixarop

La Torre de Vinaixarop es troba a L'Aldea, al Baix Ebre. Es tracta d'una torre de defensa medieval de base circular, força enrunada, construïda amb pedres poc treballades lligades amb morter de calç. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i es conserva en estat malmès, visible exteriorment dins d'una propietat privada.

Fortificació situada en un turó al nord-est del castell de la Suda a Tortosa (Baix Ebre). Conjunt de fortificacions dels segles XVII-XVIII construïdes segons el model defensiu de Vauban per reforçar la muralla medieval, compost per baluards i fossats. Protegida com a BCIN, es troba relativament malmesa però conserva les característiques principals de la fortalesa, amb accés lliure.

Altres noms: Castell i fortí de Sant Jordi d'Alfama o també Torre fortalesa de Sant Jordi d'Alfama

A Sant Jordi d'Alfama, nucli de L'Ametlla de Mar (Baix Ebre), es conserven les restes d'un castell medieval del segle XIV i una fortalesa moderna del XVII-XVIII construïda segons el sistema Vauban. L'edifici medieval, de planta quadrada amb pati central, fou bombardejat el 1650 durant la Guerra dels Segadors i posteriorment reedificat. Actualment es troba malmès, amb accés restringit, i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Castell medieval situat a Paüls (Baix Ebre, Tarragona) d'origen àrab, documentat el 1168, que ocupa l'esplanada més alta del poble sobre una penya rocosa. Actualment es conserven només restes de muralla de maçoneria i carreus, una porta d'entrada, un tram de muralla i restes d'una torre circular, així com parts amb encofrat de tapial típicament àrab.

Altres noms: També conegut com a Castell de Toscar.

Castell de Carles, al nucli de Carles (Alfara de Carles, Baix Ebre). Importants restes de fortificació medieval del segle XII, documentada el 1173, situada en un cim rocós protegit per espadats impressionants. Actualment malmesa però amb parets i llenços de muralla rellevants, està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional i és lliurement accessible amb vistes magnífiques de la comarca.

Altres noms: La Torreta

A la Seu d'Urgell (Alt Urgell), aquesta torre medieval quadrangular formava part de les defenses de Castellciutat i és també coneguda com la Torreta. L'estructura, d'origen medieval però reutilitzada posteriorment, està envoltada per muralla i inclou diverses dependències, destacant una gran sala amb volta de canó. Protegida com a BCIN, es troba malmesa però amb restes força rellevants i accés lliure.

A les afores d'Oliana, a l'Alt Urgell, es troben les restes del castell d'Oliana, una fortificació del segle X documentada des dels anys 919-920. Actualment malmès, conserva només alguns murs de grans carreus disposats a ponent de l'església romànica de Sant Andreu, assentats sobre cinglera. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és accessible lliurement i ofereix vistes del paisatge medieval de la comarca.

Castell medieval situat a Montanissell, municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), documentat des del 1030. Es tracta d'una fortalesa antiga amb vestigis escassos que conserva part d'una torre i l'església gòtica de la Mare de Déu de la Salut, construïda sobre una església anterior. Protegit com a BCIN, es troba molt malmès amb accés lliure a 1.136 metres d'altitud.

A Altès, municipi de Bassella (Alt Urgell), es troben les restes d'un castell medieval documentat des del 1118. L'edifici, de planta irregular amb murs de carreus ben desbastats, es troba en estat malmès, conservant només algunes filades de pedra. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és lliurement accessible a 470 metres d'altitud.

Altres noms: Edificació popularment coneguda com la torre dels Moros.

A Aguilar de Bassella, municipi de Bassella a l'Alt Urgell, es troben les restes d'aquest castell romànic documentat des del 1084. Destaca la torre circular romànica aparellada amb carreus rogencs, així com els vestigis de l'antiga església de Sant Serni i diverses construccions medievals. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba molt malmès però amb accés lliure i aparcament disponible.

A Montcortès de Segarra, nucli dels Plans de Sió a la Segarra, es troba aquest castell del segle XV de planta rectangular amb dues torres defensives, destacat per la seva portalada adovellada, finestrals renaixentistes i ràfec morisca. Construït el 1493 pel mestre Joan Barrufet per encàrrec de Joan Sacirera, presenta un estat malmès i està protegit com a bé cultural d'interès nacional.

A Pontons, a l'Alt Penedès, es troben les restes molt malmeses d'un castell medieval del segle XI edificat al puig del Fonoll, amb vistes esplèndides de la comarca. Prop seu hi ha l'església romànica de Sant Joan de la Muntanya, també del segle XI, restaurada el 1968 i tancada actualment. L'accés és lliure fins a l'esplanada situada a 720 metres d'altitud.