Resultats de la cerca

L'església parroquial de Sant Esteve de Sords, situada a Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), és un temple romànic del segle XII amb planta de nau central i dues laterals, destacant-se pel seu alt campanar de planta quadrada i l'absis original amb cornisa llisa. L'edifici, que es coneix documentat des de l'any 986, va ser renovat completament al segle XVIII. Es troba en bon estat, tot i que l'accés no és lliure.

A Sords, entitat disseminada de Cornellà del Terri (Pla de l'Estany), es troba aquest pont medieval de tres arcs sobre el riu Terri, construït amb carreus de mida regular. L'obra popular està protegida com a BCIL i es conserva en bon estat, tot i que presenta reconstruccions modernes de formigó visibles als arcs laterals parcialment cegats.

L'església parroquial de Sant Pere es troba a Cornellà del Terri, al Pla de l'Estany. Es tracta d'un edifici barroc del segle XVIII de planta rectangular amb nau única i sis capelles laterals, destacant pel seu campanar octogonal amb carreus de pedra de Banyoles i una notable pica baptismal amb decoració clàssica. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i la façana principal fou alterada el 1936.

L'Estany de Banyoles, situat a Banyoles, municipi del Pla de l'Estany, és el llac natural més gran de Catalunya amb una superfície de 111,7 hectàrees i profunditat màxima de 62 metres. Aquest conjunt càrstic, d'excepcional valor geològic, ecològic i paisatgístic, està protegit pel PEIN, la Xarxa Natura 2000 i la Convenció Ramsar com a Zona Humida d'Importància Internacional.

A Susqueda, municipi de la Selva (Girona), es troben les ruïnes de l'església medieval de Sant Pere de Fornils, antiga parròquia popular documentada des del 1269. De l'edifici només resten parcialment les parets de l'absis semicircular amb finestra rectangular, malmès per la vegetació i les alzines que hi creixen. Sense protecció oficial, està en estat de ruïna però és accessible lliurement.

Petita capella rural barroca de caràcter popular situada a Els Hostalets d'en Bas, a la Vall d'en Bas (Garrotxa), datada el 1642 segons la llinda de l'entrada. Destaquen els seus poderosos contraforts laterals i el campanar de cadireta amb campana de ferro, mentre que l'absis ha estat substituït. Protegida com a BCIL amb accés restringit, presenta bon estat exterior després de la restauració.

Al municipi de Susqueda, a la Selva, es troba aquest santuari medieval del segle XIII coronant una impressionant cinglera a 1.124 metres d'altitud. L'edifici, de nau rectangular amb volta apuntada, va ser destruït pels terratrèmols de 1428 i posteriorment reformulat als segles XVII i XVIII, conservant una valuosa imatge gòtica d'alabastre de la Mare de Déu del segle XV.

A Susqueda, a la Selva, es troba la capella de Santa Anna, un petit edifici popular del segle XVII amb una sola nau, pòrtic i porta d'arc rebaixat. Consagrada el 1498 i restaurada el 1998, presenta un bon estat de conservació amb aparell de pedra sorrenca i maçoneria arrebossada. L'accés és restringit, tot i que disposa de vestíbul per a resguard en cas de tempesta.

La Capella de Sant Pau de Fornils es troba a Susqueda, a la comarca de la Selva, i és una construcció medieval documentada des de 1269, encara que va ser refeta als segles XVIII i XIX amb estil popular. L'edifici, adossat al Mas de la Coma, conserva les quatre parets i la teulada, però té l'accés restringit amb la porta tapiada i actualment no té culte.

L'església de Sant Martí es troba a Sant Martí Sacalm, nucli de Susqueda, a la Selva. Es tracta d'un edifici popular del segle XII, de nau rectangular amb campanar de torre quadrada, porta amb decoració de pinacles i inscripcions de 1786. Protegit com a BCIL, es conserva en bon estat però té accés restringit, obrint-se només anualment per Sant Martí.

L'ermita de Sant Llop es troba a les afores de Riells i Viabrea, a la comarca de la Selva, i és una petita construcció romànica del segle XIII amb nau rectangular rematada per un campanar d'espadanya. Destaca per la seva façana orientada a ponent amb portal refet el 1606 i per l'absis semicircular irregular, mentre que l'interior conserva una volta de canó de rajols probablement del segle XVII.

L'església parroquial de Sant Llorenç de Gaserans, situada al barri de Gaserans del municipi de Sant Feliu de Buixalleu a la Selva, és un edifici medieval dels segles XI-Barroc amb una sola nau rematada per absis semicircular. Destaca per la seva façana barroca amb coronament característic, la fornícula amb Sant Llorenç i les rajoles vidriades amb inscripció devota, així com per les arcuacions llombardes visibles a la façana lateral.

L'església de Sant Gabriel de Grions, situada al nucli de Grions a Sant Feliu de Buixalleu (Selva), és un edifici religiós documentat des del segle XII, tot i que l'estructura actual és una obra neoclàssica del segle XIX. Destaca per la seva sola nau, la façana amb frontó clàssic, l'ull de bou i el campanar octogonal adossat. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat, amb accés restringit.

A Osor, municipi de la Selva, es troba aquesta petita capella d'una nau rectangular originària del segle XIV, reformada al segle XIX. Presenta un portal d'arc de mig punt, ull de bou i campanar d'espadanya, amb volta de canó i decoració interior de guix de lèxic clàssic.

A Santa Coloma de Farners, a la Selva, es troba aquest convent documentat des de 1290, amb l'edificació actual del segle XVIII. Destaca per la seva estructura monàstica amb pati, església de cinc capelles i galeries d'arcs, així com pels contraforts de la capçalera. És propietat privada amb accés restringit i actualment es troba en reforma, combinant edificis antics i nous.

L'església parroquial de Sant Andreu Salou, al municipi del mateix nom a la comarca del Gironès, és un edifici barroc del segle XVIII d'una nau amb capelles laterals i cobertura de voltes de llunetes. Destaca la portalada de 1779 amb decoració senzilla, la torre campanar de base quadrada amb obertures d'arc de ferradura, i el retaule de Sant Andreu del XVIII. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Franciac, entitat de població de Caldes de Malavella a la Selva, es troba aquesta església romànica del segle XI, de la qual només es conserva el mur nord primitiu. L'edifici actual, construït entre 1762 i 1773, presenta planta basilical amb campanar octogonal i façana neoclàssica amb escultura de Sant Mateu. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

L'església de Caldes de Malavella, al centre del nucli urbà de la Selva, és un edifici medieval del segle XI de planta basilical amb tres naus separades per pilars quadrats i capelles laterals, destacant la seva capçalera romànica amb absis central i absidioles decorades amb arcuacions llombards, així com el campanar romànic modificat posteriorment.