Resultats de la cerca
Nova cerca-
4 vots
A Collbató, al Baix Llobregat, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, la sisena de la línia Barcelona-Lleida, construïda cap a 1848 amb pedra i morter de calç. Malgrat estar malmesa sense sostre ni pisos interiors, conserva les quatre parets i manté una presència notable, envoltada per un fossat perifèric.
-
4 vots
A Corbera d'Ebre, a la Terra Alta, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, construïda el 1875 durant les guerres carlistes per ordre del General Salamanca. L'edifici de maçoneria amb planta rectangular presenta espitlleres simètriques i murs de 60 cm de gruix, conservant-se en estat malmès. Està protegida com a BCIN i és accessible lliurement, tot i que requereix vehicle 4x4 o accés a peu.
-
1 vot
Edificació de quatre plantes situada a les afores de Guissona, municipi de la Segarra, datada del segle XIX. Es tracta d'una construcció de quatre façanes amb diverses obertures, algunes tapiades, coberta de teules a dues vessants i en bon estat de conservació. No disposa de protecció oficial, és de propietat privada i permet visita exterior lliure.
-
1 vot
A Altafulla, municipi del Tarragonès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la torre número 53 de la línia civil de València a Tarragona. Edificació moderna de base quadrada amb cos inferior atalussat i segon cos prismàtic, construïda amb maçoneria arrebossada i envoltada per fossat perimetral. Està protegida com a BCIN i es conserva en bon estat, encara que és de propietat privada i l'interior no és visitable.
-
2 vots
A les afores de Tarragona (Tarragonès), es troba el Fortí de Loreto, una construcció defensiva dels anys 1809-1811 que formava part del primer cinturó defensiu de la ciutat durant la Guerra del Francés. Actualment desaparegut, només en subsisteix la base octogonal de la torre, ja que el Santuari de Loreto ha fosilitzat els seus restes. L'accés és lliure, tot i que l'edificació es troba malmesa i pràcticament desapareguda.
-
5 vots
A les afores de Sant Hilari Sacalm, a la Selva, es troba aquest gran casal del segle XIX construït segons plànols d'Enric Sagnier Villavecchia. De tipus château amb estructura en forma de U, destaca la torre rodona d'estil francès, les teulades de pissarra i la capella adossada dedicada al Sagrat Cor, decorada per Frederic Marès. Protegit com a BCIN, l'edifici es conserva en bon estat, amb jardins ben cuidats, tot i que està deshabitat.
-
3 vots
Peranera, antic poble de l'Alta Ribagorça al Pont de Suert, és una església d'una nau amb sagristia i capelles adossades del segle XIX d'obra popular, protegida com a BCIL. L'edifici presenta una façana senzilla amb porta d'arc rebaixat, rosetó i campanar de cadireta, i destaca per la seva baixa qualitat arquitectònica. Restaurada recentment, no és accessible lliurement i es troba a 1295 metres d'altitud.
-
3 vots
El Castellot és una edificació del segle XIX situada dalt d'un turó que presideix Camarasa, a la Noguera. Probablement ocuparia l'emplaçament de l'antiga suda, un castell àrab medieval. Actualment es troba malmès però és accessible per a la visita.
-
1 vot
A Santa Susanna, al Maresme, es troba aquesta torre del segle XIX, la número 213 de la línia de Telegrafia Òptica civil del ramal de Barcelona a la Jonquera, també coneguda com Torre de Montagut. L'edificació, situada a 216 metres d'altitud, es troba en estat malmès però amb accés lliure. La seva protecció és desconeguda.
-
6 vots
Al Puig Castellar de Girona (Gironès), es troba l'ermita de Sant Miquel del segle XV, construïda presumiblement on hi havia hagut un castell medieval del qual resten poques vestigies. El conjunt està envolt d'un fossat i destaca per l'aprofitament de l'ermita per instal·lar-hi telègrafia òptica militar, amb una torre de telegrafia òptica del segle XIX adjacent.
-
4 vots
A Coma-ruga, barri marítim del Vendrell (Baix Penedès), es troba aquesta torre de telègraf del segle XIX, la número 54 de la línia civil de telegrafia òptica de València a Barcelona. Edificació malmesa però amb les quatre parets en peus, construïda sobre roca i envoltada d'un fossat característic de les torres militars, actualment inaccessible.
-
2 vots
Al Vendrell, comarca del Baix Penedès, es troba aquesta gran torrassa rodona del segle XIX construïda durant l'època carlina com a fortificació defensiva. Edificada amb carreus irregulars i morter de calç, presenta un doble joc d'espitlleres característica de les torres tipus "fort fuseller". L'edifici, protegit com a BCIN, es troba malmès sense sostre i amb esvorancs a les parets, però és accessible lliurement.
-
3 vots
La Torre del Botafoc es troba al Vendrell, al Baix Penedès. Es tracta d'una fortificació del segle XIX construïda durant la Tercera Guerra Carlina, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'edifici fou restaurat l'any 1996 i es manté en bon estat.
-
3 vots
A Castellbisbal (Vallès Occidental), dalt d'un turó que domina el congost del Llobregat, s'alça aquesta torre de telegrafia òptica militar edificada a mitjans del segle XIX. L'edificació, restaurada acuradament, destaca pel seu ampli i profund fossat que la rodeja completament, i ofereix vistes esplèndides sobre la vall del Llobregat. Es troba en bon estat de conservació.
-
5 vots
Torre de telegrafia òptica número 45 situada al Figaró, al Vallès Oriental, que formava part de la línia militar de Vic a Barcelona durant el segle XIX. Es tracta d'una edificació restaurada i ben conservada, encara que amb accés restringit, que destaca per la seva funció històrica en les comunicacions òptiques militars de l'època.
-
2 vots
Situada a Cambrils (Baix Camp), aquesta torre de telegrafia òptica civil del segle XIX, també coneguda com a Torre del Telègraf, formava part de la línia Barcelona-Tarragona i presentava l'estructura clàssica d'aquesta tipologia amb planta quadrada, basament atalussat i dos pisos.
-
1 vot
La Panadella, nucli de Montmaneu (Anoia), alberga aquesta torre medieval del segle XIV situada dalt d'un turó a 723 metres d'altitud. L'edificació, malmesa però amb les parets en peus i sense sostre, conserva la meitat d'un petit fossat i es creu que ocupà el lloc d'un antic castell. Accessible lliurement, es pot visitar tant l'interior com l'exterior.
-
2 vots
Al cim del puig Ferran del Bruc (Anoia), es troba aquesta torre de planta quadrangular del segle XIX, part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Lleida i probablement utilitzada durant les guerres carlines. L'edificació, de dos pisos amb espitlleres i envoltada de mur de defensa, es troba molt malmesa pel pas del temps, tot i que és accessible lliurement i ofereix vistes del massís de Montserrat.