Resultats de la cerca

A les afores de Sant Hilari Sacalm, a la Selva, es troba aquest gran casal del segle XIX construït segons plànols d'Enric Sagnier Villavecchia. De tipus château amb estructura en forma de U, destaca la torre rodona d'estil francès, les teulades de pissarra i la capella adossada dedicada al Sagrat Cor, decorada per Frederic Marès. Protegit com a BCIN, l'edifici es conserva en bon estat, amb jardins ben cuidats, tot i que està deshabitat.

Peranera, antic poble de l'Alta Ribagorça al Pont de Suert, és una església d'una nau amb sagristia i capelles adossades del segle XIX d'obra popular, protegida com a BCIL. L'edifici presenta una façana senzilla amb porta d'arc rebaixat, rosetó i campanar de cadireta, i destaca per la seva baixa qualitat arquitectònica. Restaurada recentment, no és accessible lliurement i es troba a 1295 metres d'altitud.

El Castellot és una edificació del segle XIX situada dalt d'un turó que presideix Camarasa, a la Noguera. Probablement ocuparia l'emplaçament de l'antiga suda, un castell àrab medieval. Actualment es troba malmès però és accessible per a la visita.

A Santa Susanna, al Maresme, es troba aquesta torre del segle XIX, la número 213 de la línia de Telegrafia Òptica civil del ramal de Barcelona a la Jonquera, també coneguda com Torre de Montagut. L'edificació, situada a 216 metres d'altitud, es troba en estat malmès però amb accés lliure. La seva protecció és desconeguda.

Al Puig Castellar de Girona (Gironès), es troba l'ermita de Sant Miquel del segle XV, construïda presumiblement on hi havia hagut un castell medieval del qual resten poques vestigies. El conjunt està envolt d'un fossat i destaca per l'aprofitament de l'ermita per instal·lar-hi telègrafia òptica militar, amb una torre de telegrafia òptica del segle XIX adjacent.

A Coma-ruga, barri marítim del Vendrell (Baix Penedès), es troba aquesta torre de telègraf del segle XIX, la número 54 de la línia civil de telegrafia òptica de València a Barcelona. Edificació malmesa però amb les quatre parets en peus, construïda sobre roca i envoltada d'un fossat característic de les torres militars, actualment inaccessible.

Al Vendrell, comarca del Baix Penedès, es troba aquesta gran torrassa rodona del segle XIX construïda durant l'època carlina com a fortificació defensiva. Edificada amb carreus irregulars i morter de calç, presenta un doble joc d'espitlleres característica de les torres tipus "fort fuseller". L'edifici, protegit com a BCIN, es troba malmès sense sostre i amb esvorancs a les parets, però és accessible lliurement.

La Torre del Botafoc es troba al Vendrell, al Baix Penedès. Es tracta d'una fortificació del segle XIX construïda durant la Tercera Guerra Carlina, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'edifici fou restaurat l'any 1996 i es manté en bon estat.

A Castellbisbal (Vallès Occidental), dalt d'un turó que domina el congost del Llobregat, s'alça aquesta torre de telegrafia òptica militar edificada a mitjans del segle XIX. L'edificació, restaurada acuradament, destaca pel seu ampli i profund fossat que la rodeja completament, i ofereix vistes esplèndides sobre la vall del Llobregat. Es troba en bon estat de conservació.

Torre de telegrafia òptica número 45 situada al Figaró, al Vallès Oriental, que formava part de la línia militar de Vic a Barcelona durant el segle XIX. Es tracta d'una edificació restaurada i ben conservada, encara que amb accés restringit, que destaca per la seva funció històrica en les comunicacions òptiques militars de l'època.

Situada a Cambrils (Baix Camp), aquesta torre de telegrafia òptica civil del segle XIX, també coneguda com a Torre del Telègraf, formava part de la línia Barcelona-Tarragona i presentava l'estructura clàssica d'aquesta tipologia amb planta quadrada, basament atalussat i dos pisos.

La Panadella, nucli de Montmaneu (Anoia), alberga aquesta torre medieval del segle XIV situada dalt d'un turó a 723 metres d'altitud. L'edificació, malmesa però amb les parets en peus i sense sostre, conserva la meitat d'un petit fossat i es creu que ocupà el lloc d'un antic castell. Accessible lliurement, es pot visitar tant l'interior com l'exterior.

Al cim del puig Ferran del Bruc (Anoia), es troba aquesta torre de planta quadrangular del segle XIX, part de la línia de telegrafia òptica militar Barcelona-Lleida i probablement utilitzada durant les guerres carlines. L'edificació, de dos pisos amb espitlleres i envoltada de mur de defensa, es troba molt malmesa pel pas del temps, tot i que és accessible lliurement i ofereix vistes del massís de Montserrat.

A les afores d'Avinyó, al Bages, es troba aquesta torre del segle XIX, la número 35 de la línia de Telegrafia Òptica militar del ramal de Manresa a Vic, també coneguda com Torre del Soldat. L'edificació es presenta malmesa, sense sostre, però manté les quatre parets en peus i permet l'accés lliure a l'interior. La seva protecció és desconeguda.

Sant Pere de Romaní es troba a les afores de Molins de Rei, al Baix Llobregat. Es tracta d'una capella romànica documentada des del segle XI, amb planta rectangular i volta de canó, que fou reformada al segle XVIII amb l'afegit d'una torre de senyals per a telegrafia òptica militar. L'edifici, protegit com a BCIN per la Generalitat de Catalunya, es troba malmès i és lliurement accessible.

A Martorell, al Baix Llobregat, es troba aquesta torre de planta rectangular d'origen romà, reconstruïda el 1874 durant la Tercera Guerra Carlina. L'edificació, malmesa i sense sostre, conserva les quatre parets amb espitlleres i una garita defensiva. Ofereix vistes panoràmiques de Martorell i forma part del patrimoni fortificat de la comarca.

A Vilafreser, entitat de població de Vilademuls (Pla de l'Estany, Girona), es troba la Torre Fellines, una edificació del segle XIX que formava part de la línia de torres de Telegrafia Òptica del ramal de Barcelona a la Jonquera. Aquesta torre de defensa, també coneguda com a Fort fuseller o Torre del telègraf, manté les quatre parets en peu, tot i que ha perdut la coberta. La seva protecció és desconeguda.

Fortí carlí del segle XIX situat al Serrat del Maurici, davant de Balsareny (Bages). Es tracta d'una construcció militar de planta quadrada amb tres torres circulars als vèrtexs, edificada el 1838 durant les guerres carlines per controlar el camí ral de Berga. L'edificació, actualment malmesa però accessible, conserva restes de vall i espitlleres, i ofereix boniques vistes dels voltants.