Resultats de la cerca

A Vilanova i la Geltrú, comarca del Garraf, es troba aquesta torre de planta semicircular del segle XIX, construïda amb petits carreus de pedra irregulars i decorada amb espitlleres. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, l'edificació es troba en estat ruïnós i molt malmesa, tot i que és accessible lliurement.

A Vilanova i la Geltrú, al Garraf, es troba aquesta edificació del segle XIX d'època carlina, situada a la Ronda Ibérica. L'edifici presenta un bon estat de conservació i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local per la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'una construcció que forma part del patrimoni arquitectònic de la localitat costanera.

A Vilanova i la Geltrú, al Garraf, es troba aquesta torre de planta circular del segle XIX, construïda el 1874 com a element defensiu durant la Segona Guerra Carlina segons projecte del brigadier Manuel Salamanca. L'edifici presenta carreus irregulars de pedra, espitlleres emmarcades amb maó i un interior amb pilar central, actualment en bon estat i protegit com a bé cultural d'interès local des de 1949.

A Vilanova i la Geltrú, comarca del Garraf, es troba aquesta torre de planta circular del segle XIX, construïda durant l'època carlina i posteriorment sobrealçada. Destaca per la seva estructura amb dos nivells diferenciats per una motllura de maons, espitlleres i terrat pla, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Restaurada entre 1998 i 2000, alberga l'Espai Guinovart, espai artístic visitable dedicat a la Mediterrània.

A Vilanova i la Geltrú, comarca del Garraf, es troba aquesta torre defensiva del segle XIX construïda l'any 1839 durant la Primera Guerra Carlina. L'edificació, de planta el·líptica i forma troncocònica, conserva només la base amb carreus de pedra irregulars, espitlleres i merlets. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, actualment forma part del pati de l'Hospital Comarcal de Sant Antoni Abat.

Fortificació emmurallada del segle XIX situada dalt d'un turó que domina Flix, a la Ribera d'Ebre. Construïda el 1837 durant la guerra Carlina amb tres torres circulars unides per murs espitllerats, destaca la torre sud-oest de tipus fort de Vauban. Protegida com a BCIN, es troba malmesa però accessible i ha estat parcialment restaurada.

Al Perelló, al Baix Ebre, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la número 47 de la línia de València a Barcelona, que formava part d'un sistema de comunicació visual revolucionari. L'edifici quadrangular de dues plantes, actualment malmès, destaca per la seva ubicació privilegiada en un turó amb vistes espectaculars de la costa.

A Sant Jordi d'Alfama, nucli de L'Ametlla de Mar (Baix Ebre), es troba la Torre de Salim, una torre de telegrafia òptica del segle XIX que formava part de la línia de comunicacions entre València i Barcelona. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment es troba en estat de ruïna, situada davant del Castell de Sant Jordi d'Alfama, a tocar del mar, amb accés lliure.

La Bleda és una masia situada a Santa Margarida i els Monjos, a l'Alt Penedès, que ocupa l'emplaçament de l'antic castell de la Bleda documentat des del 1121. L'edifici actual, de planta rectangular amb pati interior, presenta la seva fesomia del segle XIX amb façana simètrica i coberta de teula a quatre vessants, protegit com a bé cultural d'interès nacional.

A Castelló d'Empúries (Alt Empordà, Girona), aquesta torre de planta circular és una fortificació del segle XIX construïda pel Regimiento de Toledo per defensar la vila durant la guerra carlina. Edificada amb pedra irregular i coronada per merlets, presenta planta baixa i pis amb obertures d'arc de mig punt i espitlleres originals.

Torre de telegrafia òptica situada a Pontós (Alt Empordà, Girona), construïda al segle XIX com a part de la línia de Barcelona a la Jonquera. Es tracta d'una torre quadrada de planta baixa amb espitlleres, reforçada posteriorment amb finalitats militars, que conserva escales internes d'accés a la terrassa superior. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat i és lliurement accessible.

Situat a les afores de Súria (Bages), trobem la Torre de Salipota que data del segle XIX i és la torre nº28 de la línia de torres de Telegrafia òptica de Manresa a Solsona. Es troba partida en dos, no té sostre.

Castell de Requesens, situat a Cantallops (La Jonquera, Alt Empordà). Edificació medieval documentada des de mitjan segle XI, reconstruïda entre 1890 i 1899 amb estil neomedievalista sobre murs antics. Destaca per les seves torres defensives de granit, la capella de Sant Romà amb decoracions esculpides i la portalada amb motius religiosos. Es troba malmès però és visitable.

La Torre del Santmartí es troba a Sant Fruitós de Bages, al Bages. Es tracta de la torre número 33 de la línia de Telegrafia òptica de Manresa a Vic, construïda al segle XIX. L'edificació es troba molt malmesa, amb només els fonaments i poques filades de pedra en peu, situada en un entorn arranjat per al lleure.

Ascó, a la Ribera d'Ebre (Tarragona), conserva les restes malmeses d'una torre carlina del segle XIX, reconstrucció d'una antiga torre àrab, situada dalt d'un turó que domina la població i el riu Ebre. L'edifici, sense sostre i amb trossos de parets desapareguts, és lliurement accessible i comparteix emplaçament amb les restes del castell medieval.

A Sant Martí de Torroella, entitat de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la número 27 de la línia Manresa-Solsona, coneguda també com Torre dels Moros. Actualment molt malmesa i envoltada de vegetació, conserva encara espitlleres i restes del fossat que l'envoltava. L'accés és lliure, tot i que la localització és difícil per la seva situació emboscada a 295 metres d'altitud.

A Cardona, al Bages, es troba aquest fortí cilíndric del segle XIX, construït el 1838 durant la guerra dels Set Anys per defensar la zona dels atacs carlins. Es tracta d'una edificació clàssica de planta circular amb diàmetre decreixent, porta a mig aire i espitlleres, que presenta un bon estat de conservació.

A Els Alamús (El Segrià, Lleida), es troba la torre nº 23 de la línia de telegrafia òptica Barcelona-Lleida, una edificació del segle XIX actualment malmesa. Aquesta torre, coneguda localment com a torre de Moradilla, destaca per la seva ubicació estratègica al cim d'un tossal que domina la carretera N-II i ofereix vistes panoràmiques de 360 graus.