Resultats de la cerca

A Montsonís, entitat de població de la Foradada (Noguera), es troba aquesta església parroquial barroca del segle XVIII, construïda adossada al castell medieval per substituir l'antiga església romànica. L'edifici de nau única presenta una façana principal amb portalada d'arc de mig punt datada el 1787 i una espadanya decorada amb motius flamígers, tot i que erosionats. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

A Tossa de Mar, municipi de la Selva, es troba aquesta capella del segle XVI construïda pel mercader Antoni Caixa el 1593 com a ex-voto mariner. L'edifici de planta rectangular presenta una volta de mig punt, portal de pedra amb llinda arquejada i campanar de cadireta, amb la inscripció fundacional gravada a la llinda. Actualment en bon estat però amb accés restringit, ha sofert destruccions el 1936 i posteriors restauracions.

A Malgrat de Mar, municipi del Maresme, es troba aquesta església parroquial fundada al segle XVI i reconstruïda majoritàriament al XVIII amb estil barroc i elements neoclàssics. Destaca per les seves grans dimensions, la façana de pedra senzilla i el campanar de torre quadrada inacabat, així com per l'interior amb nau central i dues laterals il·luminades per vitralls de colors.

L'església del Sant Crist es troba a Cervera, capital de la Segarra. Construïda al segle XVIII en estil barroc al lloc d'una anterior del XIII, destaca per la seva nau única amb capelles laterals i una portada amb cariàtides que sostenen un medalló amb la crucifixió. L'edifici es conserva en bon estat i no té protecció oficial.

Santa Maria de la Bovera és un santuari marià i antic monestir cistercenc situat a Guimerà, a l'Urgell, que conserva elements medievals dels segles XII i XIII, però l'església actual és barroca, construïda entre 1726 i 1730 per Ramon Nicolau. L'edifici presenta una nau amb capelles laterals, presbiteri poligonal i façana classicista amb carreus ben tallats, i guarda retaules del segle XVIII d'estuc policromat.

A Moripol, llogaret abandonat de Gósol al Berguedà, es troba aquesta església barroca del segle XVII que substituí un temple romànic anterior. L'edifici de nau única amb volta de canó destaca pel seu campanar massís de planta quadrada amb obertures grans, construït amb carreus irregulars. Actualment presenta bon aspecte després d'una rehabilitació recent, però l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.

Al despoblat de Santa Maria de Merola, a Puig-reig (Berguedà), es troba aquesta església parroquial del segle XVII d'estil barroc, construïda el 1609 amb una sola nau, absis poligonal i un robust campanar adossat. Edificada en pedra per Gabriel Lleonart de Castellterçol, destaca per ser un dels pocs exemples d'arquitectura renaixentista de la comarca. L'accés és restringit i l'edifici es manté exteriorment en bon estat, sense protecció oficial.

A Sorba, entitat de Montmajor (Berguedà), es troba aquesta església de nau única amb capelles laterals, originàriament romànica però profundament modificada durant els segles XVII i XVIII, amb un campanar afegit al XIX. L'edifici presenta bon estat de conservació, encara que l'accés és restringit, i destaca per la seva inscripció de 1685 a la porta i les voltes de creueria a l'interior.

L'església de Sant Feliu de Lluelles, situada a Montmajor al Berguedà, és un edifici documentat des del segle XI que va ser reconstruït al segle XVII amb estil barroc rural. Destaca pel seu campanar de torre quadrada i la nau rectangular amb capelles laterals, reproduint el model característic del barroc rural. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Església situada a la plaça de Barbens, municipi del Pla d'Urgell, que data del segle XII amb elements romànics, gòtics i barrocs. Destaca per la seva estructura de tres naus amb arcs de mig punt, volta de creueria i un campanar quadrangular rematat per balustrada, amb reforma important de 1686. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit fora dels horaris de culte.

La Catedral Nova de Lleida, situada al centre històric de la ciutat capital del Segrià, és un temple barroc del segle XVIII de tres naus amb capelles laterals, façana amb logia oberta i torretes laterals que barreja barroc i classicisme. Construïda entre 1761 i 1781 segons projecte de Pedro Martín Cermeño i direcció de Francesc Sabatini, destaca per la seva elegant tipologia amb influències italianes i palladianisme.

A Tàrrega, capital de l'Urgell, es troba aquesta església de Santa Maria de l'Alba, edificada al segle XVII segons el projecte de Fra Josep de la Concepció. L'edifici destaca per la seva nau única amb capelles laterals, volta de canó amb llunetes i una cúpula de mitja taronja sobre el creuer, seguint la tipologia jesuítica.

A Tordera, municipi del Maresme, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, edifici de múltiples estils que conserva el campanar romànic del segle XI amb afegits gòtics del XVI. L'actual temple, de factura barroca i neoclàssica construït entre 1780 i 1817, presenta planta de creu llatina amb tres naus i una façana amb portal barroc flanquejat per columnes.

Església situada a Tarragona, capital del Tarragonès, originàriament del segle XIII que fou reedificada en estil barroc al segle XVIII després de la destrucció durant les guerres de Felip V. De l'edifici primitiu no en resten vestigis, però conserva escultures de la façana del segle XVI. Està protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, té accés restringit i actualment ha desaparegut.

L'església de Sant Julià d'Altura es troba a Sabadell, al Vallès Occidental. Es tracta d'una construcció barroca del segle XVII, massissa i de planta rectangular, amb un campanar octogonal de 20,9 metres d'alçada i una portalada gòtica molt ornamentada. L'edifici, que conserva elements romànics i gòtics, fou ampliat el 1605 pel mestre Pere Armet i es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'ermita de Santa Maria es troba a Cerdanyola del Vallès, al Vallès Occidental, i és una petita construcció de planta de creu llatina dels segles XIV-Barroc amb elements característics com frontons corbs, arcs apuntats i decoracions vegetals a l'interior. Actualment presenta bon aspecte exterior, però té accés restringit per ser propietat privada envoltada de closos. No disposa de protecció oficial registrada.

A Espinalbet, entitat de població de Castellar del Riu (Berguedà), es troba aquesta església dedicada a Sant Vicenç, documentada des del segle XII però reconstruïda vers finals del XVII i inicis del XVIII en estil barroc amb elements neoclàssics. Destaca pel seu campanar de torre quadrada amb arcs de mig punt, construcció senzilla d'una sola nau amb capelles laterals i parament de pedra sense treballar.

A Santa Maria de Merlès, municipi del Berguedà, s'alça aquesta església parroquial barroca del segle XVIII, caracteritzada per la seva austeritat i la nau central amb capelles laterals sense absis. Destaca el campanar de planta quadrada adossat al mur de ponent i la façana principal amb porta d'arc de mig punt, òcul i rellotge de sol. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.