Església de Nazareth – Tarragona / Tarragonès

Valoració: 1 vot.
espereu…

F O T O S


Església de Nazareth – TarragonaEsglésia de Nazareth – TarragonaEsglésia de Nazareth – TarragonaEsglésia de Nazareth – Tarragona

I T I N E R A R I 


Situació: A Tarragona, ciutat i cap del municipi del mateix nom i capital de la comarca del Tarragonès (Tarragona).

Època: Segle XIII – Barroc - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: No queda res del primitiu edifici del segle XIII. Les escultures de la façana són, encara, del segle XVI – (Pat.mapa). No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 10/04/2015:

La trobarem al carrer Sant Hermenegild, cantonada amb la Plaça del Rei.

Localització: N 41 07 00.2 E 01 15 28.4 – Altitud: 61 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Març 2015):

“ Descripció

Església de planta rectangular amb dues portes d'accés, una a la Plaça del Rei i una altra al carrer de Natzaret.

 Té una nau principal i dues de laterals a cadascun dels costats. Els murs de la nau central són més alts que els laterals i estan reforçats a l'exterior per cinc contraforts. Façanes amb esgrafiats i petites capelles exteriors. Està coberta a dues aigües.

Notícies històriques

De l'església del segle XIII no hi resta res.

 La Congregació de la Puríssima Sang, sembla que organitzada per les confraries de corders i esparters probablement al segle XIV, edificà la casa al costat de l'església per a celebrar les seves juntes.

 Si més no, fins la reforma d'últims del XVI la porta principal era al carrer de Pilat.

L'arquebisbe Pere de Copons, el 1738, concedí el patronat de l'església a la congregació mitjançant el deure de reedificar-la, la qual cosa féu, i, el 1764, tornaren a obrir-la al culte, després que fou derruït el temple primitiu durant les guerres de Felip V.

A la guerra de 1936 es cremà el retaule de l'altar major, obra de Josep Bonifàs (1759) i es destruí el Crist de La Sang.

 Les escultures de la façana són, encara, des del segle XVI.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: