Capella dels Socors – Tossa de Mar / Selva

No votes yet.
Please wait...

És una edificació del segle XVI

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Tossa de Mar, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Selva (Girona).

Època: Segle XVI - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. No és accessible lliurament.

Altres noms:

Accés - Visitada el 22/05/2010:

La trobarem al carrer Mare de Déu dels Socors.

Si us plau, preneu nota de les següents coordenades 41 43 12.8 02 56 00.6. Corresponen a una zona d'aparcament (de pagament), que sens dubte us facilitarà la visita a les edificacions d'aquesta zona: Muralles de Tossa de MarCasa del GovernadorEsglésia Vella de Sant Vicenç, etc.  a més de poder posar els peus en remull, i/o des de la sorra de la platja, contemplar la típica imatge de les muralles.

Localització: N 41 43 07.0 E 02 55 54.9 – Altitud: 9 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):

“ Descripció

Edifici situat al final del carrer del Socors, de planta rectangular, volta de mig punt i coberta de doble vessant a laterals. La capella està orientada al nord.

La façana, arrebossada i pintada, consta d'un portal emmarcat de pedra amb una llinda arquejada, d'una fornícula de Sant Sebastià, d'un òcul i d'un campanar de cadireta reformat a finals del segle XIX i amb una campana de 1943. Tota ella està arrebossada i pintada excepte els angles i el portal, que deixen veure les pedres cantoneres i del marc de la porta.

Com a testimoni de la fundació de la capella, el promotor Antoni Caixa va fer gravar a la llinda del portal una bala de mercader, símbol de la professió, una creu i la inscripció JESUS MARIA JOSEP 1593 de la qual en resta una part.

Notícies històriques

Es tracta d'una capella d'origen mariner que Antoni Caixa, patró, mercader i negociant, va fer construir amb llicència episcopal el 1593, en el lloc anomenat el camp de la Creu, just on el camí ral es bifurcava cap a la Carbonera i cap a Lloret.

 Originalment el seu emplaçament era un indret solitari, enmig d'horts i relativament allunyat del portal de la Vila Vella.

És possible que l'origen de la construcció sigui una prometença d'Antoni Caixa en algun moment de perill al mar. Aquest tipus de fundacions és comú a la costa catalana i n'hi ha exemples similars i de la mateixa època a pobles veïns com Blanes i Lloret de Mar.

Se'n coneixen visites pastorals des del segle XVII (1667). Històricament ha tingut altars dedicats a la Mare de Déu i a Sant Antoni de Pàdua.

La capella va ser objecte de restauracions posteriors del primer terç del segle XVIII (ca. 1718-20). En aquest moment s'amplià allargant-la i alçant-la tot fent una nova volta de canó.

Desamortitzada el 1870, fou comprada per Miquel Martí i Vidal en nom del poble. A partir d'aquest moment també s'hi van fer reformes al terra, la porta, als arrebossats exteriors i al campanar (1889).

 El 1936 es va produir la destrucció d'altars, ornaments, imatges, campanes i bancs de la capella. En aquest episodi de grans destruccions de patrimoni artístic eclesiàstic es va acabar amb un retaule barroc de 1726, atribuït hipotèticament a l'entorn de Pau Costa.

 La capella es va reconstruir entre 1943 i 1944 i les darreres reformes importants són de 1967, quan es va treure el cor i l'escala de cargol que hi duia, als peus de la nau i es van posar uns plafons de fusta pirogravats a les parets laterals.

Pel que fa a les festes, arrels paganes i tradicions associades, el 2 de juliol s'hi celebra la festa de la Mare de Déu dels Socors, i el 29 de juny, la festa de St. Pere i ball de “es toquen a córrer”, que consta de nou sardanes curtes i una espècie de galop per parelles al llarg del carrer dels Socors.

Hi ha una llegenda relativa al treball en dies assenyalats, “La processó de les ànimes” i també existeix una llegenda vinculada a les entremaliadures infantils.

 Aquesta última és la història d'en “Xixanet i sa Mitja Cana”, que explica un miracle de la verge salvant un infant de les urpes del dimoni, responent a les súpliques maternals.

D'altra banda, des d'aquesta capella es fa la sortida i l'arribada del tradicional pelegrí de Tossa, el dia 20 i 21 de gener, una peregrinació que arriba fins a Santa Coloma de Farners, originada per vots a Sant Sebastià contra les pestilències de principis del segle XV.

 De les moltes cançons, tonades i goigs vinculades als peregrins, n'hi ha una que fa: Tossa era abans, Tossa és encara / I ho serà en cent generacions. / Tossa ens és pàtria i ens és mare, / Tossa és per sobre de tots els móns.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Altres llocs interessants:


Imatges de Tossa de Mar