-
2 vots
A Girona, capital del Gironès, es troba aquesta petita capella funerària romànica del segle XII, construïda originàriament per al Monestir de Sant Pere de Galligants. L'edifici destaca per la seva planta trilobulada, la volta de canó i el cimbori octogonal decorat amb arcuacions llombardes, així com per les restes paleocristianes del segle IV que conserva al subsòl.
-
6 vots
Al nucli urbà de Girona, a la comarca del Gironès, es troba aquest monestir romànic del segle XII amb església de planta basilical i claustre de gran valor. Destaca pel seu rosetó de gairebé tres metres i mig de diàmetre, la decoració dels capitells amb escenes bíbliques i la torre campanar octogonal restaurada als anys seixanta. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat.
-
4 vots
El Palau Episcopal de Girona, situat a la Plaça dels Apòstols al costat de la Catedral, és un edifici romànic del segle XI que destaca per la seva imponent façana amb caràcter militar i la seva evolució històrica visible en els constants canvis constructius. L'edifici, format per quatre grans cossos amb capelles, torres i dependències, presenta elements romànics, gòtics i renaixentistes fruit de les ampliacions successives dels segles XIII a XVI.
-
2 vots
La Pia Almoïna és un edifici gòtic civil català del segle XIII situat a la Plaça de la Catedral de Girona, capital del Gironès. Destaca per la seva façana nord amb obertures distribuïdes en forma de V i una estructura primitiva que es va ampliar entre els segles XV i XVI. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment seu de la Delegació del Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya i Balears.
-
2 vots
A Girona, ciutat del Gironès, es troba aquesta pabordia medieval del segle XIII d'estil gòtic, situada entre els carrers de la Pujada de la Catedral. L'edifici destaca pel seu porxo gòtic de tres arcs rebaixats, les finestres conopials i els jardins interiors estructurats al voltant d'un pati central amb escala de pedra. Es conserva en bon estat i conserva elements originals com possibles banys del segle XIII.
-
7 vots
A Girona, capital del Gironès, es troba aquesta catedral romànica del segle XI amb claustre de planta trapezoïdal i capitells ornamentats amb escenes bíbliques. L'obra gòtica posterior, iniciada al segle XIV, destaca per la seva nau única de 22,98 metres d'amplada, la més ampla del gòtic català, i la façana barroca rematada per una escalinata monumental de 90 graons.
-
4 vots
Els Banys Àrabs de Girona, situats al nucli urbà de la ciutat capital del Gironès, són uns banys públics romànics del segle XII, refets al XIII i restaurats el 1929. L'edifici destaca per la seva sala principal de planta quadrada amb piscina octogonal coberta per vuit sectors de volta de canó, columnes esveltes i capitells esculturats amb decoracions vegetals. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat.
-
1 vot
El convent de Sant Francesc d'Assís, situat a Girona capital del Gironès, és un edifici gòtic del segle XIV que actualment ha desaparegut quasi totalment. De l'antic claustre només en resten alguns arcs integrats en construccions posteriors del carrer Nou i dispersos en altres ubicacions, conservats gràcies a propietaris de locals comercials.
-
1 vot
A Girona, ciutat capital del Gironès, es troba la Torre Cornèlia, una torre defensiva medieval de planta rodona construïda amb carreus de pedra calcinal ben treballats, datada el 1362. Situada a l'angle nord del claustre de la Catedral, forma part del sistema defensiu medieval de la ciutat juntament amb les muralles. Protegida com a BCIN i en bon estat de conservació, destaca per la seva tipologia de torre defensiva característica de Catalunya.
-
8 vots
L'església de Sant Feliu de Girona, situada a la Plaça de Sant Feliu, és un edifici gòtic del segle XIV construït a partir de 1313 que destaca pel seu campanar massís d'origen nòrdic, iniciat el 1368 i acabat el 1392. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i conserva elements romànics anteriors, una façana barroca del 1601, sarcòfags romans paleocristians dels segles III i IV, i obres d'art gòtica de gran valor.
-
1 vot
L'església de Santa Maria del Castell es troba a Castelló de Farfanya, a la Noguera, sobre un tossal que domina el riu Farfanya. Es tracta d'un temple gòtic construït entre 1340 i 1400 amb precedents romànics del segle XII, que destaca per la seva portalada gòtica florit amb arc conopial decorat i una gran rosassa.
-
1 vot
L'església de Santa Maria de Blanes, situada a la plaça de l'església del municipi de Blanes a la Selva, és un temple gòtic de tres naus dels finals del segle XIV, adossat al Palau dels Cabrera. Destaca per la seva amplitud majestuosa, la façana amb rosassa obra del mestre vidrier Lluís Rigall, i l'altar major amb baldaquí daurat acabat el 1946.
-
1 vot
Petita església situada al turó de Sant Grau a Caldes de Malavella, a la Selva, datada del segle XII amb estil popular. Presenta una nau i dues capelles dedicades a Sant Grau i Nostra Senyora del Remei, amb façana asimètrica en paredat rústic arrebossat, porta en arc rebaixat i campanar de paret. Es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i no disposa de protecció oficial.
-
1 vot
A Marcovau, nucli de La Foradada a la Noguera, es troba aquest gran casal de planta quadrada del segle XVII, conegut com a Castellot per la funció defensiva que va assumir quan el castell fou enderrocat. L'edifici de dues plantes i golfes presenta façanes amb aparell de pedra i maçoneria, balcons rectangulars i diverses obertures, actualment destinat a masia. Està protegit com a BCIL i es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.
-
1 vot
L'església de Sant Salvador es troba a Marcovau, nucli de la Foradada, a la comarca de la Noguera. Es tracta d'un temple romànic del segle XII amb una sola nau i absis semicircular, que destaca pels seus murs originals amb aparell de carreuó irregular. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i presenta reformes dels segles XIX i XX, inclòs un campanar d'espadanya amb carcasses d'obús de la Guerra Civil.
-
5 vots
A les afores de Camarasa, a la comarca de la Noguera, es conserven les restes d'un pont medieval de factura gòtica que travessava el riu Segre. Construït amb pedra regular i arcs apuntats, originalment tenia set arcs, dels quals només en subsisteix un de sencer i alguns pilars. L'edifici es troba malmès a causa dels danys soferts durant la Guerra Civil el 1938, tot i que ja presentava un estat precari anteriorment.
-
7 vots
Al Salgar, a la Foradada (Noguera), es troba aquest santuari amb església romànica del segle XII, bastit sota una balma sobre el riu Segre. Destaca per la seva primitiva nau amb absis semicircular i per les ampliacions renaixentistes i barroques que inclouen claustre i dependències conventuals. Protegit com a BCIL, es conserva en bon estat però amb accés restringit; per visitar-lo cal contactar amb la Parròquia d'Artesa de Segre.
-
2 vots
A La Foradada, municipi de la Noguera, es conserven les restes d'una curiosa edificació medieval híbrida entre església i torre. L'església, de capçalera amb dos absis semicirculars, presenta aparell del segle XI, mentre que la torre prismàtica construïda posteriorment sobre l'absis sud respon a formes del segle XIII. Documentada des del 1017 com a castell termenat, està protegida com a BCIN i es troba en estat malmès amb accés lliure.













