Església parroquial de Sant Salvador de Marcovau – La Foradada / Noguera

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Marcovau, entitat de població de la Foradada, vila i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera (Lleida).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Aparcament als voltants.

Al mateix lloc, a ben poca distància les unes de les altres, hi ha dues edificacions més:

Altres noms:

Accés - Visitada el 16/10/2010:

Senzill de localitzar, donades les reduïdes dimensions del llogaret.

Localització: N 41 52 05.87 E 01 02 01.79 – Altitud: 416 m.

Altres: De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Març 2016):

“ Descripció

L'església de Sant Salvador s'emplaça al nord-est del turó que ocupa el nucli de Marcovau, a tocar de la carretera que mena a Artesa i al començament del carrer Major.

Es tracta d'un temple d'origen romànic datable el segle XII que consisteix en una església d'una sola nau capçada amb absis semicircular, un contrafort a la façana sud i dues capelles laterals afegides en època moderna.

Al segle XIX es va refer la façana d'accés i s'hi va afegir un campanar d'espadanya.

Com és usual en els temples romànics, està orientada d'est a oest amb la capçalera a llevant i l'accés a ponent.

 La teulada de la nau és a doble vessant, amb el carener longitudinal i ràfec d'un sol nivell de maó. La coberta de l'absis és de lloses de pedra.

Els murs originals de l'edifici romànic presenten dos modalitats d'aparell constructiu: l'absis està fet amb un aparell de carreuó irregular però ben disposats en filades, mentre que els murs de la nau presenten un aparell regular de carreus ben escairats i polits.

Aquest canvi permet suposar una diferència cronològica en la construcció de les diferents parts de l'edifici, encara que s'inclouria en conjunt dins del segle XII.

La façana d'accés, obra de mitjans del segle XIX, està feta en aparell irregular de carreus desbastats de pedra sorrenca lligats amb ciment.

 La porta és d'arc de mig punt de dovelles (a la dovella clau hi ha la inscripció '1860') i a sobre hi ha un petit òcul. La part central d'aquesta façana es remata amb una espadanya de dos ulls.

A les façanes laterals es van afegir en època moderna dues capelles rectangulars amb aparell de carreus de diverses mides però ben escairats i polits, lligats amb morter de calç. Durant aquestes importants reformes també es va redecorar l'interior de l'edifici.

La nau està coberta amb una volta de canó de perfil lleugerament apuntat. L'absis s'obria directament a la nau però actualment es troba paredat.

Notícies històriques

El castell i el lloc de Marcovau apareixen el la documentació escrita l'any 1068, concretament en el testament d'Arsenda, esposa d'Arnau Mir de Tost.

Arsenda hi establí que el castell fos donat a Sant Miquel de Montmagastre, priorat de Sant Pere d'Àger des del 1065, i a Santa Maria d'Artesa, i que el seu nebot Ramon Bernat el posseís al servei del seu senyor i de les dites esglésies.

Segurament, en aquest moment la parròquia de Marcovau passà a dependre de Sant Pere d'Àger a través del seu priorat de Montmagastre.”


Altres: Curiositats


L'església del poble té un  campanar d'espadanya, on hi ha dues carcasses d'obús, restes de la guerra civil - (1936/1939), transformades en campanes.

Del article publicat a la revista "La Palanca"  d'en Ramon I. Canyelles - Artesa de Segre - La Noguera, ens complau extreure el següent fragment de text:.

Esglésies amb campanes d'obús:


" Durant la guerra civil espanyola (1936/1939), degut a la precarietat de medis de l'exèrcit republicà i per tal de construir armament, bàsicament les baines de les bales, es fongueren campanes d'esglésies i ermites.

Al quedar els cloquers orfes del seu instrument, l'enginy popular va restablir les torres i espadanyes amb caps d'obús, suplint així la mancança amb un estri que si bé ens recorda l'horror bèl·lic, ens comunica amb els diferents tocs els missatges que des de l’església es fan arribar a la població. La sonoritat és relativament bona, malgrat la despersonalització sònica del monument."

Podeu veure la continuació d'aquest tema a les següents pàgines:



Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: