Església de Sant Nicolau – Girona / Gironès

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: A Girona, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Gironès (Girona).

Època: Segle XII – Romànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Fou construïda com a capella funerària del Monestir de Sant Pere de Galligants. Actualment és propietat de l'ajuntament que la utilitza com a sala d'exposicions temporals.

Visitable – Informació – Horaris i Tarifes.

Altres noms:

Accés – Visitada el 09/04/2016:

La trobarem al carrer Santa Llúcia. A l'altra banda del carrer hi ha el Monestir de Sant Pere de Galligants.

Localització: N 41 59 20.5 E 02 49 34.3 – Altitud: 67 m. aprox.


Mobilitat:

  • A Girona, avui, hi havia força gent. Suposem que varen coincidir que era dissabte, que hi havia mercat i que hi havia molts turistes. Després d'intentar trobar un lloc per aparcar el cotxe, sense èxit, varem determinar dirigir-nos al rovell de l'ou de la ciutat, a la Plaça d’en Jaume Vicenç Vives, vora la Catedral, on hi ha els edificis dels Jutjats, i on hi trobem un pàrquing públic, de pagament.(41 59 14.0 02 49 20.2). (Compte amb el temps d'estada del vehicle. El cost, no és barat precisament).
  • Tot seguit, a peu, ens vàrem endinsar pels bonics racons de Girona.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat - Arquitectura, ens complau extreure la següent informació (Abril 2016):

“ Descripció

Petita església, model de capella funerària, situada al recinte de l'antic cementiri del monestir de sant Pere de Galligants, actualment amb un edifici adossat als peus de la nau, la façana de ponent donant a una jardí privat i l'entrada al carrer enfront de la façana de Sant Pere.

És un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, i capçalera trilobulada. La nau sorgí com a prolongació d'un quart absis, atès que la capella era originàriament de planta circular segons es va veure en les excavacions de 1977.

 Al creuer s'aixeca un cimbori de planta octogonal, sobre trompes, amb llanterna superior. A l'exterior, els tres absis són decorats amb fris d'arcuacions llombardes entre lesenes i el cimbori amb arcuacions sota el ràfec de la coberta. El 1763 s'obrí una porta a la façana de migdia. L'obra, exceptuant el cimbori, és feta amb aparell petit i regular, la qual cosa li atorga un cert aire arcaïtzant.

Restes paleocristianes

Al subsòl, trobem restes d'època tardoromana o de l'alta edat mitjana, del segle IV. Se suposa que havien format part d'una construcció funerària. Es conserven vàries tombes de diferents tipus constructius que utilitzen lloses de pedra o bé còdols en opus spicatum.

Segons Lamperez, l'església de Sant Nicolau recorda les cel·les o memoria martyrum aixecades pels primitius cristians en els seus cementiris.

Notícies històriques

La construcció actual data del segle XII (és documentada des del 1135).

Fou construïda com a capella funerària del monestir de Sant Pere de Galligants.

Més tard, la capella feia de parròquia del raval de Sant Pere, ja que l'església del monestir atenia les necessitats dels monjos i es reservava només a les funcions baptismals dels fidels.

Amb la desamortització del 1835, la capella passà a mans de particulars.

Convertida en un magatzem d'un marxant de cuirs i, posteriorment, d'una asserradora, el 1936 fou adquirida per l'ajuntament.

Fou restaurada el 1942 i, novament, el 1977, en una intervenció de caràcter molt historicista.”


“ Descripció

Totes les obres efectuades a l'interior de l'església, o en el seu entorn immediat, han proporcionat ceràmica romana barrejada amb materials més moderns (comuna, "tegula", vidre, Dressel 2/4).

Les restes aparegudes l'any 1975 en construir-se un nou paviment permeten pensar en un edifici de planta diferent a l'actual.

La capella de Sant Nicolau data de finals del segle XII, encara que el tipus d'aparell dels murs inferiors del absis i la seva planta triabsidal han fet suposar que els seus orígens siguin més remots.

Això s'ha vist reforçat per la descoberta de restes paleocristianes al seu subsòl datables del segle IV.

 Es tracta de restes d'estructures antigues i d'alguns enterraments en caixa de lloses.

Actualment és propietat de l'ajuntament que la utilitza com a sala d'exposicions temporals.

Hi ha certa confusió entre les tradicions que situen un antic temple de Venus sota els seus murs i els que el situen sota els murs de la capella de Santa Eulàlia Sacosta o Santa Llúcia.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: