-
2 vots
La capella de Santa Margarida del Cairat es troba a Esparreguera, al Baix Llobregat, i és un edifici preromànic del segle IX declarat bé cultural d'interès local. Destaca pel seu absis rectangular i la nau amb volta, construïda en dues fases amb aparell de llicorella, així com per la seva ubicació espectacular sobre un penyal. L'edifici, restaurat el 1965, es conserva en bon estat però té accés restringit i està tancat al públic.
-
2 vots
A Guimerà, municipi de l'Urgell (Lleida), es troba aquesta església parroquial de nau única amb elements romànics del segle XII i construcció gòtica iniciada al segle XIV, que va romandre inacabada fins al segle XVIII. Destaca per la seva portada gòtica amb columnes esculpides, l'absis hexagonal amb retaule d'alabastre policromat de Josep Maria Jujol, i les capelles laterals de cronologia diversa.
-
4 vots
A les afores de Guimerà, a l'Urgell, es troben les restes del monestir cistercenc de Santa Maria de Vallsanta, fundat el 1235 com a filial de Vallbona. Aquest edifici del segle XIII, d'estil gòtic català, destaca pels seus refinats finestrals geminats i les capelles amb escuts nobiliaris, tot i que actualment es troba molt malmès. Sense protecció oficial, l'accés és lliure.
-
1 vot
A l'Almenara Alta, terme d'Agramunt (Urgell), es troba aquesta torre rodona del segle XI, documentada el 1139, situada prop les ruïnes de l'església romànica de Sant Vicenç. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es conserva en bon estat i permet l'accés a la terrassa superior mitjançant escales, des d'on s'hi gaudeix de vistes esplèndides de la comarca.
-
5 vots
Castell de l'Ofegat a Tàrrega (Urgell), fortalesa medieval del segle XII documentada des del 1121 amb torre circular i muralla poligonal. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva molt malmès amb només la base de la torre rodona i un petit llenç de paret, però accessible lliurement als visitants.
-
4 vots
A Verdú, municipi de l'Urgell, es troba aquest castell medieval de planta irregular adaptat al terreny, amb la seva característica torre de l'homenatge cilíndrica del segle XII. Convertit en casa-palau dels abats de Poblet a partir del segle XIII, conserva en bon estat la sala Gòtica, la sala de l'Abat Copons i altres dependències d'interès arquitectònic.
-
1 vot
Castell situat a Tàrrega (Urgell), documentat des del segle XI com a fortalesa defensiva construïda pels comtes de Barcelona i d'Urgell durant la conquesta cristiana. Presenta elements romànics dels segles XI-XII, una cisterna del XIII i un potent mur de tancament del XV, amb afegits posteriors dels segles XVIII-XIX.
-
3 vots
A Guimerà, poble de l'Urgell (Lleida), es conserven les restes d'un castell medieval documentat des del 1058, amb una torre rodona de planta circular construïda en diverses etapes. Aquesta fortalesa defensiva, malmesa però amb restes significatives, marca el perfil de la població medieval i està protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. L'accés és lliure i es pot visitar a peu recorrent els carrers del poble.
-
1 vot
A Claravalls, entitat de Tàrrega a l'Urgell, es troba aquest castell-palau documentat des del segle XII, amb reedificacions del segle XVII que conserva estructura de planta rectangular amb planta baixa i tres pisos. Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1985, presenta un estat molt modificat per successives transformacions que han alterat gairebé completament la seva tipologia original, i actualment és propietat privada.
-
3 vots
A La Granja d'Escarp, al Segrià, es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell medieval situat a la Punta del Calvari. De l'edifici només es perfila la base d'una construcció rodona, barrejada amb trinxeres de la Guerra Civil. L'accés és lliure i l'estat és molt deteriorat, amb protecció desconeguda.
-
5 vots
A Albatàrrec, al Segrià, es troba aquest palau renaixentista del segle XVI, originàriament medieval, que destaca per la seva estructura de fortalesa amb torres, matacans i un pati amb arcades gòtiques. Protegit com a BCIN, és de propietat privada amb accés restringit, visible només des dels carrers adjacents, i va ser restaurat entre 1924 i 1926 seguint una concepció medievalista.
-
2 vots
A Torrebesses, al Segrià (Lleida), es troba aquest castell-palau documentat al segle XII, amb obra romànica i gòtica, protegit com a BCIN. L'edifici presenta murs d'aparell ciclopi a la base i conserva voltes de mig punt i arcs ogivals, mentre que la façana fou remodelada el 1730 en estil barroc tardà. Actualment es troba malmès i deshabitat, amb la capella barroca de la Concepció a la segona planta.
-
4 vots
A Sarroca de Lleida, al Segrià, es troba aquest castell del segle XIII amb torre quadrada gòtica i base atalussada que aprofita un emplaçament estratègic amb vestigis romans i aràbics. Protegit com a BCIN, conserva restes de murs, cisternes i finestres espitlleres, tot i que es troba malmès. L'accés és lliure i fàcil des del poble.
-
1 vot
A Aspa, localitat del Segrià a Lleida, es troba aquest castell-palau del segle XII, originàriament palau episcopal amb caràcter gòtic que destaca per la seva gran galeria gòtica amb vistes sobre la vall del riu Set, el pati interior empedrat amb pou i una capella d'arcades ogivals.
-
5 vots
A les afores d'Alfés, al Segrià, es troben les restes del castell de Vinfaro, fortalesa medieval d'origen islàmic documentada des de 1148. Conserva filades de murs, un vall defensiu de 12 metres d'amplada i vestigis d'una probable cisterna semisoterrada. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba malmès i amb accés lliure, tot i que les males herbes dificulten la visita.
-
1 vot
A Alcanó, municipi del Segrià a Lleida, es conserven les restes d'un castell medieval del segle XII, edifici de pedra escairada amb finestrals gòtics emmurallat al nucli antic de la vila. Molt reformulat interiorment per a habitatges, manté només l'aspecte massís del conjunt amb alguns elements originals com una finestra ogival i una espitllera. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba habitat a la plaça Major.
-
4 vots
A Batea, a la Terra Alta, es troba aquesta torre defensiva del segle XVI, de planta rectangular i estil gòtic tardà. Malgrat les reformes que han alterat la seva forma original, conserva elements d'interès com el finestral gòtic tardà, espitlleres i una portalada de mig punt. Protegida com a BCIN, es manté en bon estat i probablement fou residència del superior dels hospitalers de l'Orde de Sant Joan.
-
2 vots
A Batea, a la Terra Alta, es troba la Torre de Martí, una casa forta defensiva del segle XV que conserva els murs de tancament perimetrals, encara que la resta de l'estructura s'ha integrat a les construccions actuals o es localitza al subsòl. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, presenta un bon estat de conservació malgrat que la data de 1445 que apareix a la porta d'entrada probablement és posterior a la seva construcció original.
