Capella de Santa Margarida del Cairat – Esparreguera / Baix Llobregat

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Vistes des de la capella de Santa Margarida del Cairat - Esparreguera.

Vistes des de la capella de Santa Margarida del Cairat - Esparreguera.

I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal d’Esparreguera, localitat de la comarca del Baix Llobregat - (Barcelona).

Època: Segle IX – Preromànic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL – (Diba.cat).

Estat: Restaurada l’any 1965. Està tancada, no és accessible lliurament. La presa de fotografies està força limitada. Llevat de la façana principal, fer una volta de circumval·lació a l’edificació, comporta un cert risc de caure al vuit, doncs aquesta capella està edificada sobre un petit esperó, envoltada d’uns espectaculars espadats.

Absis de la capella.

Altres noms: Capella de Santa Margarida del Cairat o Saplanca (?).

Accés - Visitada el 26/11/2012:

Procedents de Manresa i circulant per la carretera C-55 en sentit sud (Martorell), entre els PK 10-9 d’aquest vial, trobarem una desviació ( * ) a la dreta ( 41 34 33.90 01 51 33.60) indicada per anar a Ca n’Astruc, cap a on ens dirigirem.

Ens trobarem llavors circulant per una petita i solitària carretera asfaltada, identificada com a B-113, on al cap de poc veurem un petit cartell de senderisme (l’única indicació) que ens confirma que anem pel bon camí, per arribar a Santa Margarida.

Exactament al PK 2 d’aquesta carretera, a l’esquerra, trobem la capella. A la dreta, sota un ufanós plataner hi ha un voral on poder aparcar còmodament el vehicle. No hi ha cap indicació. Hi ha un pal de fusta, que sembla que en el seu temps havia hostatjat alguna informació. Ara veiem que dalt de la teulada de la capella, sota una creu, hi ha un indicatiu de ferro forjat.

(*) El gir a l’esquerra, circulant en sentit nord, no està permès, donada l’extremada dificultat que comportaria efectuar aquesta maniobra, en una corba molt tancada (Veure-ho a la següent captura de pantalla de Google Maps).

Cal continuar una mica més endavant fins trobar un lloc apropiat per donar la volta i llavors, baixar).

Localització: N 41 34 04.38 E 01 51 57.95 – Altitud: 193 m.

Altres: De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ Descripció

La capella amb un absis rectangular, té l'eix de la nau desviat vers migdia, mentre que el de l'absis ho és al nord, segurament a causa de l'aprofitament del penyal a l'extrem del qual es dreça.

S'hi destrien dues fases, en la primera de les quals la capella tenia només l'absis cobert amb volta i la nau, coberta amb embigats, tenia la porta a migdia. En la segona meitat del segle X hom construí uns pilars adossats als murs de la nau i hom bastí unes arcades al damunt, així es reforçaven els murs perquè poguessin suportar les forces d'una volta.

L'aparell de totes dues etapes és similar, de lloses de llicorella disposades planes enmig d'un morter abundant amb fragments d'opus spicatum. També és similar la irregularitat del traçat d'arcs i voltes, entre la falsa ferradura i el mig punt, per la qual cosa hom sospitaria que és una obra homogènia si no fos que el pilar central del migdia i l'arcada sud occidental recauen just al lloc on hi havia l'antiga porta, que hagué d'ésser tapiada, això prova que la volta de la nau és una reforma posterior.

Notícies històriques

El 985 Guillem d'Esparreguera donà a la seu de Vic els castells de les Espases i d'Esparreguera amb les seves parròquies. El 993, quan el bisbe Arnulf commutà aquest alou amb Sendred de Gurb pel de Sant Boi de Lluçanès, esmenta que dóna els castells de les espases i d'Esparreguera amb les seves esglésies.

És possible que entre aquestes hi hagués la de Santa Margarida, encara que la capella no és esmentada explícitament fins el 1205, quan Ramon de Guàrdia, feudatari dels Cardona i senyor d'Esparreguera, féu un llegat de deu sous a l'església de Santa Margarida del terme del castell d'Esparreguera. El 1367 Ramon Rovirola i la seva muller s'oferiren com a deodats a Santa Margarida Saplanca. El 1391 el deodat era Albert Roca.

El 1965 fou restaurada pels seus propietaris del mas veí de Can Paloma.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Baix Llobregat : Veure en un mapa més gran.