Resultats de la cerca

La Torre del Santmartí es troba a Sant Fruitós de Bages, al Bages. Es tracta de la torre número 33 de la línia de Telegrafia òptica de Manresa a Vic, construïda al segle XIX. L'edificació es troba molt malmesa, amb només els fonaments i poques filades de pedra en peu, situada en un entorn arranjat per al lleure.

Ascó, a la Ribera d'Ebre (Tarragona), conserva les restes malmeses d'una torre carlina del segle XIX, reconstrucció d'una antiga torre àrab, situada dalt d'un turó que domina la població i el riu Ebre. L'edifici, sense sostre i amb trossos de parets desapareguts, és lliurement accessible i comparteix emplaçament amb les restes del castell medieval.

Altres noms: Torre dels moros.

A Sant Martí de Torroella, entitat de Sant Joan de Vilatorrada (Bages), es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la número 27 de la línia Manresa-Solsona, coneguda també com Torre dels Moros. Actualment molt malmesa i envoltada de vegetació, conserva encara espitlleres i restes del fossat que l'envoltava. L'accés és lliure, tot i que la localització és difícil per la seva situació emboscada a 295 metres d'altitud.

A Cardona, al Bages, es troba aquest fortí cilíndric del segle XIX, construït el 1838 durant la guerra dels Set Anys per defensar la zona dels atacs carlins. Es tracta d'una edificació clàssica de planta circular amb diàmetre decreixent, porta a mig aire i espitlleres, que presenta un bon estat de conservació.

A Els Alamús (El Segrià, Lleida), es troba la torre nº 23 de la línia de telegrafia òptica Barcelona-Lleida, una edificació del segle XIX actualment malmesa. Aquesta torre, coneguda localment com a torre de Moradilla, destaca per la seva ubicació estratègica al cim d'un tossal que domina la carretera N-II i ofereix vistes panoràmiques de 360 graus.

Edificació del segle XIX situada a Sant Joan les Fonts, a La Garrotxa. Es tracta d'una torre malmesa que conserva només les parets, amb el sostre i els pisos col·lapsats, dotada de nombroses espitlleres defensives i restes de construccions defensives als voltants. L'accés és lliure i es troba a 569 metres d'altitud, amb vistes extraordinàries de l'entorn.

Torre malmesa del segle XIX situada a les afores d'Olot, capital de la Garrotxa (Girona), a 537 metres d'altitud. Es tracta d'una edificació d'època carlina que destaca per la seva peculiar absència d'entrada a nivell de terra i primer pis, amb una petita construcció annexa que probablement servia d'accés. L'edifici es troba en estat de deteriorament i té accés lliure, tot i que la seva protecció és desconeguda.

A Segueró, entitat de Beuda (La Garrotxa), es troba la masia del Noguer, una de les més importants de la comarca amb genealogia documentada des del 1203. L'edifici actual és del segle XVIII amb façana d'esgrafiats, capella neoclàssica decorada per Panyó i escultures de Ramon Amadeu, així com diverses sales amb pintures i mobiliari d'interès. De propietat privada amb accés restringit, es conserva en perfecte estat.

A Olot, a la Garrotxa, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la número 68 de la línia Girona-Olot. L'edificació, aixecada sobre roca viva i envoltada d'un fossat defensiu, conserva una estructura poc modificada exteriorment, tot i que actualment alberga instal·lacions de telecomunicacions. L'accés a l'interior està restringit per una porta tancada.

Al cim del volcà Montsacopa d'Olot (La Garrotxa, Girona), es troben dues torres d'època carlina del segle XIX, construccions militars restaurades i accessibles lliurament. Aquestes edificacions, situades al voltant del cràter a 529 metres d'altitud, formen part del patrimoni defensiu de la zona juntament amb la capella de Sant Francesc envoltada de recinte murat. L'estat de conservació és bo i es pot accedir-hi fàcilment a peu des de la ciutat.

A Sabadell, al Vallès Occidental, es troba aquest casal rectangular de tres plantes construït el segle XIX sobre els fonaments de l'antiga masia dels Sobarber, documentada des del segle XI. L'edifici destaca per les seves toretes als angles, especialment la de ponent amb cinc plantes i detalls gòtics, així com per l'extens parc que l'envolta. Actualment és propietat municipal amb plans de rehabilitació i creació d'un parc urbà.

A les afores de Manresa (Bages), es troba la Torre de Santa Caterina, una edificació circular de tres pisos construïda al segle XIX, probablement durant la I Guerra Carlina cap al 1836. La torre presenta murs llisos de secció decreixent amb espitlleres al perímetre i porta allindada, actualment sense coberta a la part superior.

Altres noms: Coneguda també com a Castell dels moros i com a Fort de Luisa Fernanda. D’aquesta edificació, bastida l’any 1838, és diu que per les seves característiques (?) és l’única de les fortificacions d’època carlina que es conserva a Catalunya.

A Berga (Berguedà), dalt d'un turó que domina la ciutat, s'alça aquesta torre del segle XIX d'època carlina, també coneguda com a Castell dels moros o Fort de Luisa Fernanda. L'edificació, construïda el 1838, es conserva en bon estat i destaca per ser l'única fortificació carlina preservada a Catalunya, oferint vistes extenses dels voltants.

Edificació situada al Puig Cabré, a La Riba (Alt Camp), és una torre cilíndrica de pedra del segle XIX d'època carlina, construïda el 1875 com a torre de telegrafia òptica i guaita estratègica. Destaca per la seva ubicació a 525 metres d'altitud amb vistes magnífiques de la comarca, així com pel seu valor històric en les comunicacions militars.