Resultats de la cerca

A Puigdelfí, entitat de població de Perafort (Tarragonès), es trobava aquest castell medieval del segle XI, actualment desaparegut i protegit com a BCIN. Situat on avui hi ha l'església parroquial, va pertànyer als Montoliu entre els segles XI i XIV i posteriorment als Requesens. No en resten vestigis visibles, tot i que possiblement hi ha restes de fonamentacions sota l'església i la plaça.

Castell desaparegut situat a Tarragona, al Tarragonès. Considerat desaparegut des dels començaments del segle XIX, actualment les seves restes ocupen el lloc del Palau arquebisbal. Es conserva la façana nord amb la muralla romana i la voluminosa torre de l'arquebisbe, únics vestigi de l'antic castell, visibles al Passeig arqueològic de les Muralles de Tarragona.

Altres noms: Castell o castellot de Perafort, castellet de Bofarull, castell de Penalonga, castell de Penallonga i no sabem si encara en pot tenir algun més.

Castell medieval situat a Perafort, al Tarragonès, amb restes visibles datables del segle XVI, encara que la construcció original podria ser dels segles XII o XIII. Conserva un pou dins del recinte quadrat i restes de contraforts que evidencien proporcions considerables. Es troba en estat ruïnós, amb accés lliure, a 140 metres d'altitud.

Altres noms: Castell de Puigperdiguers

A La Pobla de Montornès, municipi del Tarragonès, es troben les restes d'aquest castell del segle XI, documentat des de 1099, que conserva part del perímetre emmurallat amb carreus i una torre quadrada, actualment pràcticament desaparegut amb mínimes restes difícils d'identificar.

Altres noms: Castellot i/o Castell de Santa Margarida.

A La Riera de Gaià, municipi del Tarragonès, es conserven les ruïnes del Castellot de Santa Margarida, fortificació medieval del segle XI protegida com a BCIN. Del castell destaca una torre circular dels segles XI-XII i un cos rectangular posterior, amb fossat excavat a la roca, que pertanyé a la família Claramunt des de 1060. L'edifici es troba en estat de ruïna però és accessible lliurement.

Altres noms: Castell de Masricart.

El Castell de Masricart es troba a La Canonja, municipi del Tarragonès. Es tracta d'un gran mas senyorial de planta quadrada amb pati central, construït probablement a la segona meitat del segle XVI amb elements gòtics, que actualment funciona com a centre cultural amb biblioteca i sales d'actes. L'edifici, protegit com a BCIN i en bon estat, conserva materials humils com tàpia i paredat, amb una inscripció datada el 1748 a la barbacana.

A Ferran, entitat de població de Tarragona, es conserva aquest casal residencial documentat des de 1197, quan Guillem de Granada el deixà en herència. L'edifici, de construcció posterior però amb elements medievals, destaca per la muralla amb arc apuntat, torre emmerletada, matacà i finestres gòtiques, així com per gàrgoles zoomorfes. Protegit com a BCIN i en bon estat, pertany a propietat privada i no és visitable a l'interior.

A Creixell, municipi del Tarragonès, es conserva aquest castell documentat des de 1190 amb base medieval del segle XII, encara que l'edificació actual és principalment del segle XVII. L'edifici poligonal destaca pel seu característic talús de carreus i la torre rectangular al sud-est, sent l'estructura civil més remarcable del poble. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i és propietat privada.

Altres noms: Cal Xeco.

A Clarà, nucli de Torredembarra (Tarragonès), es conserven les restes del castell medieval documentat des del 1057, amb edificació actual possiblement del segle XIV. Del primitiu edifici fortificat només subsisteixen una torre amb matacà i restes de volta integrades en el casal de Cal Xeco, construcció de maçoneria amb finestres conopials. Protegit com a BCIN, es troba en estat restaurat, ubicat a la plaça de l'església de Sant Joan de Clarà.

Altres noms: Castell dels Montserrat – Castell dels marquesos de Tamarit.

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell documentat des de 1059 amb origen medieval, encara que la seva forma actual és resultat de modificacions del segle XVII. L'edifici de planta poligonal amb torres angulars destaca pel seu aspecte fortificat amb merlets triangulars i una galeria renaixentista interior. Protegit com a BCIN i en bon estat, es conserva com a habitatge privat no visitable.

Altres noms: El castell i/o el Casal dels Montoliu.

Al Morell, municipi del Tarragonès, es troba aquest casal de planta rectangular del segle XVIII, reconstruït el 1778 en lloc d'un antic castell medieval del XII. L'edifici destaca pels esgrafiats neoclàssics que ornamenten les façanes i per la seva decoració interior amb pintures al fresc. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull l'Ajuntament del Morell.

Altres noms: Casa Álvarez – (Pat.mapa.

A Creixell, al Tarragonès, es troba aquesta torre defensiva del segle XIV, antic casal senyorial que formava part de les muralles del poble. L'edifici gòtic destaca per les seves finestres amb arcs conopials de bona factura i una curiosa gàrgola al pis superior, amb coronament de merlets troncopiramidals. Protegit com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat, encara que és propietat privada i no és visitable a l'interior.

A Batea, a la Terra Alta, es troba aquesta torre defensiva del segle XVI, de planta rectangular i estil gòtic tardà. Malgrat les reformes que han alterat la seva forma original, conserva elements d'interès com el finestral gòtic tardà, espitlleres i una portalada de mig punt. Protegida com a BCIN, es manté en bon estat i probablement fou residència del superior dels hospitalers de l'Orde de Sant Joan.

A Batea, a la Terra Alta, es troba la Torre de Martí, una casa forta defensiva del segle XV que conserva els murs de tancament perimetrals, encara que la resta de l'estructura s'ha integrat a les construccions actuals o es localitza al subsòl. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, presenta un bon estat de conservació malgrat que la data de 1445 que apareix a la porta d'entrada probablement és posterior a la seva construcció original.

A Batea, municipi de la Terra Alta (Tarragona), es troben les restes pràcticament desaparegudes d'un castell documentat el 1153, del segle XII. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, només subsisteixen alguns carreus mig amagats entre edificacions modernes al nucli antic de la vila, dalt del poble. Aquestes restes, identificades per la Generalitat de Catalunya, testimonien l'antiga fortificació medieval que dominava la població.

Situada a Barberà de la Conca, a la Conca de Barberà, aquesta torre rodona del segle XI es troba malmesa i només en resta la base. L'estructura, que vigilava antigament el nucli poblacional, es localitza amagada entre la vegetació a 473 metres d'altitud, molt a prop de l'autopista AP-2. L'accés és lliure, tot i que la localització és difícil pel seu emplaçament aïllat.

Glorieta és un agregat del terme municipal de Passanant i Belltall, a la Conca de Barberà (Tarragona), on es conserva una torre medieval del segle XIV adossada a un mas. L'edificació presenta actualment un bon estat de conservació. La seva protecció és desconeguda.

A Vallfogona de Riucorb, a la Conca de Barberà, es troba aquest castell del segle XII que va pertànyer primer a l'orde del Temple i després als Hospitalers fins al segle XIX. L'edifici, situat a la plaça de l'església, destaca per la seva façana al carrer dels Templers, amb una inscripció en ferro forjat. Actualment molt modificat i transformat en casalot residencial de propietat privada, es desconeix el seu grau de protecció.