Resultats de la cerca

Altres noms: Castell de Torreblanca

A Torreblanca, petita entitat de Ponts a la Noguera, es conserven les restes d'una muralla fortificada del segle X, probablement d'època musulmana anterior a l'any 1000. L'estructura, de gairebé 30 metres de llargada amb torres quadrangulars als extrems, està construïda amb carreus ben escairats i barra el pas d'est a oest. Protegida com a BCIN, es manté en estat pendent de visita.

Altres noms: Església de Sant Joan Baptista de Torreblanca – (Wikipedia).

A Torreblanca, entitat de població de Ponts a la Noguera, es troba aquesta església romànica del segle XII dedicada a Sant Joan Baptista. L'edifici, actualment malmès, conserva característiques de l'estil romànic, tot i el seu deteriorament. Té accés lliure i es localitza a 458 metres d'altitud.

L'Església parroquial de Sant Joan de Torreblanca es troba a Torreblanca, entitat de Ponts, a la Noguera. Es tracta d'un temple d'una nau de planta rectangular del segle XVII, amb portal adovellat, rosassa i senzill campanar de cadireta. L'edifici es conserva en bon estat i destaca per tenir campanes fetes amb carcasses d'obús de la Guerra Civil.

La capella de Santa Cecília de Torreblanca, situada al nucli de Torreblanca a Ponts (Noguera), és un edifici romànic del segle XI de planta circular amb cúpula semiesfèrica, únic per la seva estructura concentrada i les tres finestres circulars. Envoltada de camps de conreu, es conserva en bon estat, encara que l'accés és restringit i l'interior és pobre.

A Sant Pere dels Arquells, entitat de població de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta església gòtica del segle XIV, edifici de planta rectangular amb nau coberta de volta d'aresta, capelles laterals i absis amb campanar d'espadanya. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A les afores de Cervera, a la Segarra, es troben les restes d'aquest edifici gòtic del segle XIII, actualment malmès i d'accés restringit. La façana és l'element més visible del conjunt, situat al Camí de Fiol. Malgrat la seva importància històrica, no disposa de protecció oficial documentada.

A Cervera, a la comarca de la Segarra, es troba aquesta església neoclàssica del segle XVIII en bon estat, situada a la Plaça de Sant Magí. L'edifici destaca per la seva façana arrebossada amb portada d'arc carpanell i rosetó senzill, mentre que l'interior presenta volta de canó amb llunetes. Malgrat els danys soferts durant la Guerra Civil i la posterior restauració, l'accés és restringit.

Altres noms: Convent de Sant Domènec.

L'antiga església del Convent de Sant Domènec es troba a Cervera, capital de la Segarra. Edifici gòtic del segle XIV que formava part d'un convent de frares dominics, destaca per la seva nau única amb volta de creueria i sis capelles laterals. Malgrat conservar l'estructura exterior, l'interior es troba en estat penós i l'accés és restringit.

L'església de Santa Maria de Cervera, a la Segarra, és un dels edificis religiosos més notables de l'arquitectura gòtica catalana del segle XIV. Destaca per les seves tres naus amb capelles laterals, l'absis poligonal amb deambulatori i vuit capelles radials, així com per obres d'art remarcables com la tomba de Ramon Serra el Major (1355) i els vitralls del presbiteri (1413).

Altres noms: Església Missioneres

A Cervera, capital de la Segarra, es troba aquesta antiga església del convent agustinià fundat el 1362, reconstruïda el 1899 en estil neoclàssic. L'edifici de nau única amb sis capelles destaca per la seva portada de quatre arcs apuntats i interior amb volta de canó. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església del Sant Crist es troba a Cervera, capital de la Segarra. Construïda al segle XVIII en estil barroc al lloc d'una anterior del XIII, destaca per la seva nau única amb capelles laterals i una portada amb cariàtides que sostenen un medalló amb la crucifixió. L'edifici es conserva en bon estat i no té protecció oficial.

Altres noms: Fortí de la Morera, El Cabalot, Casalot de Tir

A Ivorra, municipi de la Segarra, es troben les ruïnes del fortí de la Morera, una edificació del segle XIX construïda l'any 1822 aprofitant materials de construccions medievals anteriors. Declarat bé cultural d'interès local, actualment es troba en estat de ruïna i s'utilitza com a camp de tir, amb accés lliure pels afores de Torà a 466 metres d'altitud.

A Torà, municipi del Solsonès, es troba aquest pont medieval d'arc gòtic totalment de pedra, situat en un barranc sobre la Riera Torrent. Declarat bé cultural d'interès local, es conserva en bon estat malgrat que actualment no s'utilitza per manca d'accessos als extrems. L'estructura, que podria tenir funcions d'aqüeducte, destaca per la seva construcció robusta i la seva integració en el paisatge natural.

Vora el mas Reiners de Torà, al Solsonès, es troben les restes de la Torre de la Ferreria, una estructura defensiva medieval del segle X construïda amb pedra calcària i morter. L'edifici de planta quadrangular presenta restes de murs i un important enderroc, amb forats excavats a la roca que suggereixen un lloc d'hàbitat. Protegida com a BCIN, es troba en estat ruïnós i de difícil accés.

A Biosca, municipi del Solsonès, es troba aquest pont medieval que travessa el torrent de la Pasterola i comunica les dues parts del poble. Situat a la plaça Major, l'estructura es conserva en bon estat i encara avui és utilitzada pel trànsit rodat. Malgrat la manca de dades sobre la seva època i estil, representa un element patrimonial destacat del nucli urbà biosquenc.

Està ubicat compartint els terrenys de dos termes municipals: Ivars d'Urgell i Vila-sana, ambdós a la comarca del Pla d'Urgell (Lleida). 255 m d'altitud.

Al cim de la serra del Tallat, a Vallbona de les Monges (Urgell), es troben les restes d'aquest antic priorat i santuari marià gòtic del segle XV. L'edifici, gairebé acabat el 1509, presentava una planta rectangular amb dependències organitzades al voltant d'un pati, combinant elements del darrer gòtic amb una concepció més propera al renaixement.

A Montblanquet, Vallbona de les Monges, comarca de l'Urgell, s'alça aquesta església gòtica del segle XIII de nau única amb volta de canó apuntada, caracteritzada per la seva puresa cistercenca i senzillesa decorativa. Destaca per l'elegant rosetó gòtic de la façana i l'espadanya del campanar. Es troba en bon estat, especialment la façana que dona al carrer Major, sense protecció oficial registrada.