Església parroquial de Sant Joan de Torreblanca – Ponts / Noguera

Valoració: 1 vot.
espereu…

És una edificació del segle XVII

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Torreblanca, petita entitat de població (10 habitants l'any 2012) de Ponts, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca de la Noguera (Lleida).

Època: Segle XVII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: No hi consta - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bon estat. El dia de la visita, tot i tenir posat un forrellat, no estava tancada i vàrem poder accedir al seu interior.

Altres noms:

Accés - Visitada el 21/02/2016:

D’entrada potser caldria plantejar-se la manera d’arribar-hi. Hem fet el següent trajecte varies vegades. Unes amb un vehicle de turisme i altres amb un tot terreny.

Pensem que, a dia d'avui, el recorregut és viable amb qualsevol d'aquest dos mitjans. Evidentment amb un 4x4 la circulació és més segura.

En el seu moment, el pitjor escenari que ens havíem trobat fou el d'un recorregut en que vàrem tenir que anar traient pedres del camí per poder avançar ...  sense comptar una altra vegada en que un arbre caigut al bell mig del camí, ens va impedir continuar. Bé, petiteses, i ara, anem al gra:

Hem sortit de la població de Ponts (Castell de Ponts - Església de Sant Pere de Ponts), circulant per la carretera C-1412-b (Ponts / Tremp).

Hem sobrepassat el llogaret de Gualter (Monestir de Santa Maria de Gualter), fins arribar a un lloc (41 55 54 01 10 51) situat entre els PK 4/5 d'aquesta carretera, on hem agafat una sortida a mà esquerra indicada per anar a Torreblanca - 3 km.

Entrem llavors a un camí de terra amb boniques vistes, a l'esquerra, el riu Segre i a la dreta a mitja faldilla de la muntanya anomenada la Costa de Sant Joan,  les restes de l’església ---> VELLA de Sant Joan de Torreblanca i més amunt encara, les restes del Castellot de Sant Joan).

Arribats a Torreblanca trobarem fàcilment l'Església parroquial de Sant Joan de Torreblanca. Vàrem aparcar uns metres abans.

Localització: N 41 55 56.1 E 01 08 52.5 – Altitud: 415 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació (Febrer 2016):

“ Descripció

Temple d'una nau, de planta rectangular amb edifici annex al mur nord i fossar que l'envolta per la part posterior i de migjorn.

Té un portal adovellat fent arc de mig punt i amb un bordó.

Una rosassa oberta a un carreu quadrat, il·lumina el cor, i un senzill campanar de cadireta remata el carener de la coberta,que antigament era a dues vessants i ara només té una. Per fer-la s'ha emprat teula àrab.

Notícies històriques

Al poble hi ha llindes amb dates que van des de 1769 fins al 1869.”

Altres:

  • Hi ha una altra ---> Església de Sant Joan de Torreblanca. És la que està a la faldilla d'una muntanya, uns metres més avall del Castellot de Sant Joan de Torreblanca.
  • La diferenciació entre l'una i l'altra, és que la NOVA es denomina parroquial i la VELLA, no.
  • A més, la VELLA es denomina també església de Sant Joan Baptista de Torreblanca.
  • O aixó pensem.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



 

AltresCuriositats


L'església té un  campanar d'espadanya, on hi ha una carcassa d'obús, restes de la guerra civil (1936/1939), transformades en campanes.


Del article publicat a la revista "La Palanca"  d'en Ramon I. Canyelles - Artesa de Segre - La Noguera, ens complau extreure el següent fragment de text:.

Esglésies amb campanes d'obús:


" Durant la guerra civil espanyola (1936/1939), degut a la precarietat de medis de l'exèrcit republicà i per tal de construir armament, bàsicament les baines de les bales, es fongueren campanes d'esglésies i ermites.

 Al quedar els cloquers orfes del seu instrument, l'enginy popular va restablir les torres i espadanyes amb caps d'obús, suplint així la mancança amb un estri que si bé ens recorda l'horror bèl·lic, ens comunica amb els diferents tocs els missatges que des de l’església es fan arribar a la població. La sonoritat és relativament bona, malgrat la despersonalització sònica del monument."

Podeu veure la continuació d'aquest tema a les següents pàgines: