Resultats de la cerca

Altres noms: Sant Martí Xic.

Al terme municipal de Les Masies de Voltregà, a Osona, es troben les escasses restes del castell de Voltregà, una fortificació del segle X documentada des del 902. Situat al cim d'un turó amb vistes espectaculars, presenta murs de carreuons desbastats molt malmesos, amb una estança rectangular al punt més alt que segons la tradició comunicava amb una mina.

Altres noms: També anomenat Castell de la Vinyeta.

A Sant Pere de Torelló (Osona), es troba aquesta gran casa forta del segle XV amb finestrals gòtics, documentada des del 1193 com a residència dels senyors de Curull. Protegida com a BCIN, l'edifici es troba en estat molt malmès i està envoltat per una propietat privada, per la qual cosa cal demanar permís als propietaris per visitar-lo, tot i que és visible exteriorment.

Al municipi de Gurb (Osona), aquest casal fortificat del segle XVI es va aixecar sobre l'antic castell de Vilagelans, documentat des del 1012. L'edifici de planta quadrada destaca per les seves curioses garites laterals que li confereixen aspecte de casa forta, amb la capella romànica de Santa Fe adjacent. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat i ofereix boniques vistes dels voltants.

A Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona), es troba aquest gran mas fortificat del segle XV, protegit com a BCIN, que conserva restes medievals en un petit puig adjacent. L'edificació, de propietat privada i en molt bon estat, es localitza en un entorn bucòlic envoltat de boscos i camps de conreu. Documentat des del 1130 com a castell termenat, representa un exemple notable de l'arquitectura defensiva rural catalana.

Masia situada al terme municipal d'Oristà, a la comarca del Lluçanès, que conserva restes d'un primitiu edifici romànic dels segles medievals, amb una torre de planta circular i una sala rectangular construïdes amb carreus irregulars. L'edifici, que fou castell documentat des del 1120 i posteriorment mas dedicat a l'elaboració de vi, es troba restaurat i protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, en bon estat de conservació.

Altres noms: El que subscriu, de jovenet, havia anat uns quants anys de “colònies” (Llavors encara no es deia així) a Sant Vicenç de Torelló i recorda amb enyorança que la sortida “estrella”, era una pujada a aquest castell, que nosaltres coneixíem com el “castell dels moros”, i on trobàvem forces fòssils.

Al municipi de Sant Vicenç de Torelló (Osona), es conserva aquesta torre rodona del segle XII, documentada des del 881, que fou fortalesa dels comtes de Barcelona fins que fou aterrada el 1554. Del castell només en resta la base amb aparell de carreus ben escairats, malmesa, sense sostre, però amb vistes esplèndides als quatre costats. Està protegida com a BCIN.

Al cim d'un pujol sobre Tona (Osona), es conserva la torre del castell medieval, edifici rectangular de pedra i calç del segle IX, construït amb la tècnica de l'encofrat. La torre, de malmesa conservació, presenta erosió al sector superior i està separada del pla per un fossat artificial. Protegida com a BCIN, forma conjunt amb l'església romànica de Sant Andreu.

Al terme municipal de Tavertet, a Osona, es troben les restes molt malmeses d'aquest castell del segle XI, protegit com a BCIN. Ubicat a 788 metres d'altitud en mig d'una espessa arbreda, conserva parts de murs amb carreus irregulars que evidencien la seva antiguitat medieval. L'accés és lliure, tot i que la vegetació densa dificulta una mica la pujada al turó on s'alça aquesta fortalesa històrica.

Al municipi de Vic, a la comarca d'Osona, es troben les minses restes del castell de Sentfores, una fortificació del segle X documentada entre els anys 911 i 932. Ubicat en un turó a 603 metres d'altitud, actualment només es conserven poques filades de totxos gairebé irrellevants, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional amb accés lliure, des d'on es gaudeix de magnífiques vistes de la plana.

Al terme municipal de Les Masies de Roda, a Osona, es troben les restes arqueològiques d'un castell medieval del segle X situat dalt d'un turó rocós. L'edificació, de planta irregular semblant a un vaixell, conserva alguns trams de murs amb aparell de pedra desbastada i morter de calç, així com escales retallades a la roca. Protegit com a BCIN, el castell es troba molt malmès amb accés lliure, encara que la vegetació en dificulta la visita.

Al terme municipal de Sant Julià de Vilatorta (Osona), es conserven les restes d'aquest castell medieval documentat des del 884, que posteriorment es convertí en monestir amb comunitat de canonges agustinians. L'edifici, protegit com a BCIN, presenta restes de fortificació i la base d'una torre quadrada al cim de la muntanya, en estat reformat però visible.

A Sant Pere de Torelló (Osona), es trobava el castell de Sarreganyada, fortalesa medieval del segle XI documentada entre 1021 i 1358, actualment desapareguda sense restes característiques. L'indret fou ocupat posteriorment pel Santuari de Bellmunt, que probablement va ser inicialment la capella del castell, situat a 1.247 metres d'altitud amb extraordinàries vistes panoràmiques.

Al poble de Rupit (Osona), es conserven les restes d'aquest castell del segle XI, documentat el 1040, que presideix la població dalt d'un turó. Destaca un potent mur de cinc metres d'amplada amb un arc de descarrega visible a la base, així com fragments de muralla que travessen el poble. Protegit com a BCIN, es troba malmès i amb accés impossible degut a les construccions modernes que l'envolten.

El castell de Quer es troba a Prats de Lluçanès, a la comarca d'Osona, Barcelona. Es tracta d'una fortificació medieval del segle XII, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, que conserva en bon estat la seva torre de defensa circular amb carreu romànic.

Altres noms: El Castell.

A Perafita (Lluçanès), Barcelona, s'alça aquest castell del segle XIX construït seguint esquemes neomedievals sobre el solar del mas Puig, documentat des del segle XIII. L'edifici de planta quadrangular destaca per les seves dues grans torres laterals, obertures amb arcs lobulats i merlets, així com per una decorada llinda amb motius geomètrics. Protegit com a BCIN, es tracta d'una esplèndida edificació de propietat privada no visitable.

Al llogaret de Múnter, municipi de Muntanyola (Osona), es troben les restes d'aquest castell del segle X, conegut com a Castellet el 929. Destaca un pany de mur gruixut amb carreus picats regularment que probablement formava part d'una estança, visible dalt d'un petit turó. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba malmès amb molt poques restes, però és accessible lliurement.

Al nucli històric de Vic (Osona), es conserven les restes d'un casal romànic del segle XI, documentat el 1088, que s'alçava entorn d'un temple romà que li servia de pati central. L'edifici va ser enderrocat el 1882 per descobrir el temple, quedant només la façana nord i altres restes notables. Està protegit com a BCIN i té accés restringit, però és visitable dins d'un recorregut turístic senyalitzat pel nucli històric de la ciutat.

Altres noms: L'indret on devia estar aquesta edificació, és conegut popularment amb el nom del Castelló.

Al nucli de Malla (Osona), es troben les restes del castell medieval d'Orsal o de Malla, situat al puig del Clascar a 640 metres d'altitud. Aquesta fortificació, documentada des del 924 i pertanyent al comtat de Barcelona des del 1067, conserva només quatre pedres escampades a la superfície, segons els apunts de l'arquitecte Josep M. Pericas de 1918.