Castell de s’Avellana – Les Masies de Roda / Osona

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


Vista general, entorn de l'edificació.

Ja estem a tocar ...

Pas que accedeix a la petita plana del castell.

Planura del castell.

Pany de muralla, possiblement l'element supervivent més rellevant que es veu aquí dalt.

Restes.

Vista del rocam sobre el que s'aixeca aquesta construcció, i que impedeix l'accés per qualsevol costat, llevat pel d'on hi ha les escales.

Vistes des del castell:

En aquesta contrada el riu Ter passa ben encaixonat.

Aquí tornem a veure el riu Ter, en aquest cas discorrent mansament.

I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal de Les Masies de Roda (Osona) – Barcelona.

Època: Segle X -  (Diputació de Barcelona).

Protecció: BCIN

Estat: Molt malmès. Escasses restes. Lliurament accessible. La planura on hi ha aquestes restes  està envaïda per la vegetació, fent una mica incòmoda la visita. Malgrat aquesta circumstància, hi ha bones vistes.

Altres noms:

Accés - Visitat el 02/08/2008:

Procedents de Vic i circulant per la carretera C-153 en sentit Roda de Ter, a l’entrada mateix d’aquesta població cal localitzar a la dreta el carrer dels Molins (41 58 32 02 18 12), per on continuarem fins trobar una cruïlla: a la dreta, amb una indicació per anar a Tavèrnoles. A l’esquerra, per anar a Salou - Santa Magdalena.

Aquest darrer és el camí per on seguirem, fins arribar a l’entrada de la FINCA privada de Salou, on abans d’entrar-hi, aparcarem còmodament el cotxe a la dreta de la carretera (41 58 01.96 02 19 03.10), donat que no es permesa la circulació de vehicles, llevat dels veïns.

Ja a peu, creuarem un pont, deixarem davant nostre i a l’esquerra una gran edificació, i continuarem per la dreta per una ampla pista de muntanya.

Deixarem a l’esquerra, unes edificacions agropecuàries. Arribarem al MAS de Salou, habitat. La pista continua pel bell mig d’aquesta propietat. Seguim. Trobarem ara una cruïlla: a l’esquerra i passant per darrera de la casa, el camí es dirigeix  cap al monestir de Santa Magdalena de Conangle. A l’altra banda, per la dreta i amunt, deixant a aquest costat una nau-magatzem amb eines del camp,  és per on continuarem.

El camí puja suament, i el castell aviat serà visible, dalt d’un turó, a l’esquerra. Quan arribem a un pla, trobem unes instal·lacions d’extracció d’àrids. Una gran bàscula presideix a la dreta de la carretera.

Cal continuar l’excursió per l’esquerra mateix per on hem arribat a aquest pla. Veurem  l’inici  d’una pista  que tot seguit comença a baixar, que NO hem d’agafar.

Cal continuar per un discret però evident corriol, que s’enfila amunt, per l’esquerra d’aquesta pista, deixant també a l’esquerra dues grans roques i a la dreta la faldilla del turó,

on ja veiem, a sobre, l’esperó de pedra que caracteritza aquesta edificació. En cinc minuts serem dalt del cim.

L'assalt a la roca, on dalt de tot hi ha les restes, es fa pujant per unes escales de pedra, tallades a la roca i  recobertes de verdet de la humitat.

Des del lloc on hem deixat aparcat el cotxe fins aquí, hem trigat uns 20/25 minuts, xino - xano.

Localització: N 41 58 12 E 02 19 48 – Altitud: 546 m.

Altres: De la pàgina web de la Diputació de Barcelona, ens complau extreure la següent informació (Octubre 2012):

“ Descripció:

“Restes arqueològiques d’un castell medieval d’època romànica situat a dalt d'un turó. S’hi accedeix per unes escales retallades a la roca que corresponen al castell. Les restes es redueixen a alguns trams de murs i diferents negatius excavats a la roca per poder assentar-hi les estructures.
Les restes del mur perimetral s’adeqüen al relleu geogràfic, formant una planta irregular que s’assembla a la forma d’un vaixell. L’aparell del parament està format per pedres grans i mitjanes desbastades i lligades amb morter de calç. Aquestes formen fileres regulars i, en alguns trams, es poden apreciar encara els forats de bastida emprats per bastir-los. La majoria dels murs no tenen més de mig metre de potència, encara que a tramuntana se'n troba un d’uns 3 metres d’alçada. Cal esmentar que en el sector nord-occidental encara hi queda potència excavable, on s’intueixen les restes d’una torre circular, tot el contrari del sector oposat, on solament queda la roca mare vista. S’ha d’esmentar que la vegetació a tramuntana no deixa apreciar les restes del seu conjunt.

Observacions: Les restes del Castell de Savellana o s'Avellana es troben dintre del terme de les Masies de Roda, darrera el Puig de Conangle, no lluny del Mas, a un extrem rocós de la serra i proper al pantà de Sau.

Història:

La seva història coneguda s’inicia el 1067, quan el Bisbe de Vic, Guillem de Balsareny, va encomanar aquest castell de s'Avellana, amb els seus termes i pertinences, als vescomtes de Girona, Ponç de Cabrera i muller (Beatriu), pactant-se que sempre que el bisbe en demanés la potestat o que volgués entrar i sortir del castell, els vescomtes ho acatessin. Sembla desprendre’s d’aquest document que el domini anterior de s'Avellana era dels bisbes de Vic, tot i que és probable que calgui relacionar el document anterior amb la cessió de Vilagelans als vescomtes de Girona-Cabrera, feta pel Bisbe de Vic el 1059, la qual portaria, com a compensació, la cessió de s'Avellana per part dels vescomtes, al bisbe.
La família més vinculada amb s'Avellana va ésser la família Eures. El 12 de juny de 1099, el vescomte de Cabrera infeudà a Guillem Borrell d’Eures el castell de s'Avellana. Es tracta de la mateixa família que exercí la castlania de Vilagelans. Els Eures i els seus successors, els Santa Eugènia, posseïren s'Avellana fins cap al 1375. La importància d’aquest castell s’eclipsa durant el segle XIV, fins al punt de desaparèixer de la documentació posterior. És possible que el castell fos enderrocat el 1302, en motiu de les ràtzies contra els Cabrera. També podria ésser que la demolició s’hagués produït en motiu de l’expedició armada que el 18 de setembre del 1317 va malmetre les defenses de la sagrera de Sant Pere de Roda, o de l’Esquerda, expedició comandada pels sotsveguer Català de Soler i instada pels Bisbe de Vic.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Osona : Veure en un mapa més gran.