Resultats de la cerca

A Súria, municipi del Bages, es conserven les ruïnes d'una masia medieval del segle XI amb una notable torre circular de sis metres d'alçada, originalment utilitzada com a cup de vi. L'edifici principal, en estat ruïnós, presenta elements constructius de diverses èpoques, incloent-hi finestres geminades gòtiques i troneres de les guerres carlines. Sense protecció oficial, l'accés és lliure però perillós pel mal estat de les restes.

Altres noms: Torre d’en Brunet

A Sant Salvador de Guardiola, municipi de la Guíxola al Bages, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, que formava part de la línia Barcelona-Manresa-Solsona. Actualment malmesa i sense protecció oficial, conserva encara la seva estructura envoltada per un fossat, situada estratègicament a 426 metres d'altitud en un coll amb vistes a dues vessants.

L'església de Sant Salvador es troba a Gra, entitat de Torrefeta i Florejacs, a la Segarra. Es tracta d'un temple romànic del segle XII amb portada barroca posterior, construït amb grans carreus de pedra regulars i un campanar quadrangular. Destaca pel seu absis semicircular romànic, únic element conservat de l'edifici primitiu, i presenta bon estat exterior, tot i que l'accés no és lliure.

A la Morana, entitat de població de Torrefeta i Florejacs a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII construïda amb grans carreus de pedra ben escairats. L'edifici, que presenta bon estat exterior després d'una restauració recent, consta d'una sola nau amb creuer i campanar de dos cossos a els peus. Sense protecció oficial i amb accés restringit, l'església s'integra entre altres construccions posteriors del nucli medieval.

A Freixenet de Segarra, entitat de població de Sant Guim de Freixenet, vila i municipi de la comarca de la Segarra… Segle XI, romànic. Bo. 682 m d'altitud.

Església de Sant Domí situada a Sant Domí, entitat de Sant Guim de Freixenet, a la Segarra. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII, d'una sola nau amb absis rectangular i dues capelles laterals, que destaca per la seva torre campanar de planta quadrada amb finestres. L'edifici es troba en bon estat, amb accés restringit, i no té protecció oficial registrada.

Altres noms: Santuari de la Mare de Déu del Pla

A Sanaüja, municipi de la Segarra, es troba aquest santuari barroc del segle XVIII format per un edifici de planta rectangular amb paredat rejuntat i carreus regulars a les cantoneres. La façana principal destaca pel seu nàrtex amb tres portes d'arc de mig punt i un rosetó motllurat coronat de formes còncaves i convexes, mentre que l'espadanya de dos ulls rematada amb cornisa completa la composició.

A Sanaüja, municipi de la Segarra, es troba aquesta capella romànica del segle XII situada al cementiri de la vila. L'edifici de planta rectangular amb una sola nau presenta una portalada principal amb arc de mig punt adovellat i originàriament comptava amb un campanar d'espadanya. Es conserva en bon estat, tot que l'accés és restringit.

L'ermita de Santa Susanna es troba als terrenys de Lloberola, a Biosca, al Solsonès, a 575 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció romànica del segle XII, encara que l'edifici actual podria datar del segle XVII, amb una sola nau i entrada amb arc de mig punt adovellat, envoltada d'alzines i roures.

A Lloberola, entitat de Biosca al Solsonès, es troba aquesta casa de turisme rural construïda al segle XXI que imita la torre del castell de Lloberola. L'edifici consta de quatre façanes, dues plantes i una torre circular annexa, amb coberta de teules de dues vessants. Es troba en perfecte estat de conservació i no disposa de protecció oficial.

A Les cases de la Serra, nucli de Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquesta església romànica del segle XIII, tancada pel recinte del cementiri. L'edifici presenta una nau amb volta de canó apuntada rematada en absis semicircular, porta d'entrada a la façana nord amb arc de mig punt adovellat i campanar d'espadanya de dues obertures. Es conserva en bon estat.

Altres noms: Antic priorat de Tauladells

A Torrefeta, municipi de Torrefeta i Florejacs a la Segarra, es troben les runes del Priorat de Tauladells, una ermita romànica del segle XII construïda amb carreus ben escairats que presenta una sola nau amb volta de creueria i absis recte. L'edifici, malmès i abandonat enmig de terres de conreu, conserva només un arc apuntat de la volta original i una fornícula amb arc de mig punt, sense protecció oficial malgrat la seva importància històrica.

L'església de Gramuntell, a Rivera d'Ondara (Segarra), és un edifici romànic del segle XII de nau única amb capella adossada, que presenta un bon estat exterior malgrat les modificacions estructurals. Destaca per la porta d'accés d'arc rebaixat adovellat a la façana de migjorn i el campanar d'espadanya de doble ull, així com per la data gravada "1596" en un carreu. L'accés no és lliure i es troba integrada dins del nucli urbà de Gramuntell.

A la Sisquella, entitat de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta casa senyorial del segle XVI, fundada pels Nuix de Cervera. L'edifici destaca per les seves garites cilíndriques amb coberta cònica, el baluard defensiu amb portal adovellat i l'escut erosionat de la família. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Montfar, entitat de població del municipi de Ribera d'Ondara, a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII de planta rectangular amb una sola nau coberta per voltes de creueria i absis semicircular, que destaca pel seu campanar d'espadanya i pels paraments interiors amb guix policromada.

A Rubinat, entitat de població de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta església parroquial de planta basilical amb tres naus del segle XI d'estil romànic. Destaca pel seu absis nord conservat amb decoració de motius llombards i el campanar de planta quadrada, únics vestigis d'aquest estil a la comarca. L'edifici, en bon estat però d'accés restringit, exemplifica l'arquitectura medieval segarrenca malgrat les remodelacions posteriors.

A Montlleó, nucli deshabitat de Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XI de planta basilical amb tres naus. L'edifici presenta notables transformacions que han alterat la seva estructura primitiva, conservant elements significatius com les portes d'accés amb arc de mig punt i el campanar octogonal.

L'església parroquial de Sant Jaume de la Manresana es troba a Gospí, entitat de Sant Ramon a la Segarra. Es tracta d'un temple romànic del segle XI, edificat al cim del turó amb una nau coberta per volta de canó rebaixada i reforçada per arcs torals. Destaca per la seva porta adovellada amb guardapols ornats de dents de serra i un fris de semiesferes a la façana sud; presenta bon estat, tot i que l'accés és restringit.