Resultats de la cerca

Altres noms: El Castell.

A Perafita (Lluçanès), Barcelona, s'alça aquest castell del segle XIX construït seguint esquemes neomedievals sobre el solar del mas Puig, documentat des del segle XIII. L'edifici de planta quadrangular destaca per les seves dues grans torres laterals, obertures amb arcs lobulats i merlets, així com per una decorada llinda amb motius geomètrics. Protegit com a BCIN, es tracta d'una esplèndida edificació de propietat privada no visitable.

Al llogaret de Múnter, municipi de Muntanyola (Osona), es troben les restes d'aquest castell del segle X, conegut com a Castellet el 929. Destaca un pany de mur gruixut amb carreus picats regularment que probablement formava part d'una estança, visible dalt d'un petit turó. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba malmès amb molt poques restes, però és accessible lliurement.

Al nucli històric de Vic (Osona), es conserven les restes d'un casal romànic del segle XI, documentat el 1088, que s'alçava entorn d'un temple romà que li servia de pati central. L'edifici va ser enderrocat el 1882 per descobrir el temple, quedant només la façana nord i altres restes notables. Està protegit com a BCIN i té accés restringit, però és visitable dins d'un recorregut turístic senyalitzat pel nucli històric de la ciutat.

Altres noms: L'indret on devia estar aquesta edificació, és conegut popularment amb el nom del Castelló.

Al nucli de Malla (Osona), es troben les restes del castell medieval d'Orsal o de Malla, situat al puig del Clascar a 640 metres d'altitud. Aquesta fortificació, documentada des del 924 i pertanyent al comtat de Barcelona des del 1067, conserva només quatre pedres escampades a la superfície, segons els apunts de l'arquitecte Josep M. Pericas de 1918.

Al terme municipal de Lluçà, al Lluçanès, es troben les restes del castell de Lluçà, edificació medieval del segle XII amb sectors refets al segle XIV, protegit com a BCIN. Destaca per la seva planta triangular adaptada a la topografia, amb una torre rodona i importants restes de la planta baixa que mostren bon aparell de construcció, especialment el mur nord-oest amb un finestral bilobulat.

Al terme municipal de Gurb (Osona), es troben les restes molt malmeses d'aquest castell medieval documentat des del 886. Del primitiu edifici només es conserven les bases dels murs, una torre circular, fragments de muralla i l'arrencament d'un arc, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Situat a 839 metres d'altitud al cim coronat per una creu de ferro, ofereix espectaculars vistes dels voltants.

Altres noms: Castell de Sant Martí - Castell de Sant Esteve.

A Sant Martí de Centelles, municipi d'Osona, es troba aquest castell del segle XII, documentat des del 898, que conserva restes força malmeses d'una important fortalesa medieval amb planta irregular adaptada al terreny. Destaca la capella romànica del recinte jussà, amb volta de canó apuntada i campanar de cadireta, així com els murs gòtics amb merlets i la porta d'arc de mig punt adovellada.

Al camí d'accés al Monestir de Sant Pere de Casserres, a Les Masies de Roda (Osona), es troben les restes molt malmeses d'una possible muralla medieval del Castell de Casserres, protegida com a BCIN. Es tracta d'un mur amb orientació est-oest construït amb pedra desbastada i morter, amb fileres uniformes i opus spicatum, que conserva aproximadament 21 metres de llargada i varia d'alçada fins a 3,5 metres.

Al nucli de Santa Maria de Corcó, municipi de L'Esquirol a Osona, es troben les escasses restes del Castell de Cabrera, una fortificació del segle XII documentada des del 952. De l'edifici només es conserva el basament de la torre rodona i un mur, situat a l'extrem del pla de Cabrera on hi ha el Santuari de la Mare de Déu. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és lliurement accessible i ofereix vistes precioses dels voltants.

El castell de Besora es troba dalt d'un turó a Santa Maria de Besora (Osona) i data del segle X. De l'edifici només resten fragments molt malmesos de murs, destacant les restes de l'església del castell dedicada a Santa Maria, amb decoració de arcuacions llombardes i absis semicircular. Està protegit com a BCIN, presenta un estat molt malmès i té accés lliure.

Altres noms: Castell dels moros.

A Sant Julià de Vilatorta, municipi d'Osona, es conserven les restes d'una casa forta del segle XII documentada des de 1147, també coneguda com a Castell dels moros. L'edifici civil presenta grans murs de quatre metres de gruix orientats de nord a sud, amb restes de volta de canó, espieres i una cambra coberta, tot mostrant característiques defensives.

A les afores de Viladrau, a Osona, es troba aquest important casal gòtic del segle XII amb capella i murs romànics a la part inferior, documentat com a fortalesa el 1180. Actualment funciona com a masia residencial i està protegit com a BCIN, tot i que l'accés és restringit per ser propietat privada.

A Vilaller, municipi de l'Alta Ribagorça, es conserven les restes d'una muralla medieval situada a la part alta de la vila, amb fragments visibles al carrer Baix, portals parcialment conservats i filades ben mantingudes. L'edifici està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i es troba en bon estat de conservació, destacant especialment els portals d'entrada i la torre situada a la part sud del recinte.

L'ermita de Sant Quirc de Taüll es troba a les afores de Taüll, a la Vall de Boí (Alta Ribagorça). Es tracta d'una petita església romànica del segle XII, situada a 1.600 metres d'altitud sobre un replà que domina la vall, amb una façana de ponent que ofereix magnífiques vistes. L'edifici, declarat bé cultural d'interès nacional, es conserva en bon estat, tot i que té accés restringit i presenta greus esfondraments a la teulada.

A Barruera, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es conserva una gran torre quadrada medieval del segle XII, probablement part del castell de Barruera, construïda amb pedra i coberta a dues vessants. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat malgrat les modificacions històriques, però l'accés és restringit i requereix passejar pels estrets carrers del barri antic.

A Boí, municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), es conserven les restes de l'antic recinte emmurallat medieval, amb torres, muralla i portal d'accés del segle XIII. El conjunt, protegit com a BCIN, es troba en bon estat i inclou elements com la torre de planta quadrangular, la torre rectangular defensiva i el portal d'arcada de mig punt que donava accés al casc antic.

A Viu de Llevata, entitat de població del Pont de Suert (Alta Ribagorça), es troben les restes d'una fortalesa medieval del segle X, documentada el 946, situada dalt d'un turó que domina el poble. L'edifici, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba pràcticament desaparegut amb molt poques restes de murs visibles i és d'accés lliure.

L'ermita de Sant Salvador d'Irgo es troba a les afores d'Irgo, municipi del Pont de Suert, a l'Alta Ribagorça. Es tracta d'una petita capella de planta rectangular d'obra popular dels segles XVII-XVIII, amb retaule barroc de 1708, que marca els límits del paisatge agrícola i ramader de la zona. Protegida com a BCIN, actualment està en restauració.