Resultats de la cerca

A la Cardosa, entitat de població de Cervera, capital de la Segarra, es troba aquesta casa senyorial medieval del segle XI, de grans dimensions amb planta quadrangular, teulada a doble vessant i porta principal d'arc de mig punt adovellat flanquejada per contraforts. Protegida com a BCIN i en bon estat, l'edifici conserva finestres allindades als pisos superiors i ha estat restaurat per convertir-se en residència i espai cultural.

A Concabella, municipi dels Plans de Sió (Segarra), s'alça aquest castell d'origen medieval del segle XI, transformat en palau residencial durant el segle XVI. De planta quadrada amb 30 metres de façana, destaca per ser el més gran de la comarca i per la seva torre octogonal, única en el territori. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull el Centre d'Interpretació dels Castells del Sió.

A Castellnou d'Oluges, municipi de Cervera a la Segarra, es conserven les restes d'un castell medieval documentat entre 1072 i 1095. Del primitiu edifici només subsisteix una torre rectangular de carreus amb espitlleres i algunes parets, actualment protegides com a bé cultural d'interès nacional. L'estat és fragmentari, amb la torre parcialment restaurada i les parets aprofitades per a construccions agrícoles modernes.

Al llogaret de Castellmeià, a Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquest castell documentat des del segle XIII, reformat als segles XIV i XV en residència senyorial amb dues torres cilíndriques i portal adovellat amb escut heràldic. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit, i destaca per les seves finestres renaixentistes del segle XVI que evidencien la seva transformació defensiva a residencial.

Castell roquer del segle XI situat a Biosca, municipi del Solsonès (Lleida), del qual perviuen restes de murs amb torrasses i una torre central rodona construïda sobre la roca. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en estat molt malmès amb poques restes visibles a la part alta del poble, accessible lliurement a peu des dels carrers de traçat medieval.

A Bellveí, municipi de Torrefeta i Florejacs (Segarra), es troba aquest gran casalot documentat des del segle XI, amb l'edificació actual del segle XVI. Destaca per la seva façana oest amb porta inscrita "FETA A FER PER RAMON GADIEL" i balconeres amb barana de forja datada al 1700, així com per l'estructura cilíndrica antiga de cuba a la façana sud-est. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit.

A Alta-Riba, nucli d'Estaràs a la Segarra, es troben les restes del castell d'Alta-Riba, una fortificació del segle XI amb torre cilíndrica de defensa construïda amb carreus regulars sobre la roca. Actualment només es conserva part de la torre i estructures annexes més recents com cellers i cups, en estat de ruïna però accessible. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

A l'Aranyó, municipi dels Plans de Sió (Segarra), s'alça aquest castell documentat des del segle XII amb torre prismàtica primitiva i ampliacions dels segles XVI i XVII. L'edifici presenta façanes massisses amb tres plantes, porta adovellada, finestres amb motllures i galeria d'arcs de mig punt, adaptat a defensa i habitatge. Protegit com a BCIN, es conserva en bon estat però amb accés restringit per ser propietat privada.

L'Església de Sant Esteve es troba a Pelagalls, municipi dels Plans de Sió, a la Segarra. Es tracta d'un temple romànic del segle XII, protegit com a BCIN, que destaca per la seva portada amb tres arquivoltes decorades amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics, i un timpà esculpit amb la Maiestas Domini.

Al Canós, entitat de població dels Plans de Sió a la Segarra, es conserven les restes d'una torre medieval quadrada de tàpia, possiblement modificada en èpoques posteriors. L'edificació, protegida com a BCIN, es troba en estat malmès amb només les parets exteriors en peus, tot i que és lliurement accessible. La seva cronologia exacta és desconeguda, encara que s'intueix medieval per la presència d'una data de 1916 a la llinda de la porta.

Altres noms: Obra de Sant Llúcia - (Patrimoni.Gencat). Modestament, pensem més aviat en Santa Llúcia ( Pat.mapa).

A Guissona, a la comarca de la Segarra, es troba aquest palau gòtic tardà del segle XVI, construït pel bisbe Pere de Cardona com a residència episcopal però deixat inacabat des del 1514. L'edifici de planta quadrada amb pati central destaca per la seva decoració sumptuosa que barreja elements gòtics i renaixentistes, amb finestres d'arcs rebaixats, motllures pronunciades i capitells ricament decorats.

Altres noms: Torre Timor

A Sant Pere dels Arquells, nucli de La Ribera d'Ondara a la Segarra, es troba aquesta torre medieval del segle XIV, documentada des del segle XII com a castell sobre el qual es va edificar posteriorment una masia. L'edifici de planta rectangular presenta un estat molt malmès i està completament abandonat, tot i que és accessible lliurement.

Altres noms: Torre de Villavecchia o de Sant Miquel

A les afores de Sant Hilari Sacalm, a la Selva, es troba aquest gran casal del segle XIX construït segons plànols d'Enric Sagnier Villavecchia. De tipus château amb estructura en forma de U, destaca la torre rodona d'estil francès, les teulades de pissarra i la capella adossada dedicada al Sagrat Cor, decorada per Frederic Marès. Protegit com a BCIN, l'edifici es conserva en bon estat, amb jardins ben cuidats, tot i que està deshabitat.

Torre Ponça és una masia fortificada del segle XVI situada a Riudellots de la Selva, a la Selva. Destaca per la seva torre quadrada adossada amb finestra renaixentista de 1566 amb guardapols de petxines, i per la finestra gòtica central de la casa amb arc conopial tardà i decoració florejada. Protegida com a BCIN, es conserva en perfecte estat.

Castell de Marata, fortificació emmurallada del segle XIII situada a Maçanet de la Selva (Selva), amb planta quadrada i torre rodona defensiva de cinc plantes. Destaca per les seves finestres geminades romàniques i gòtiques, la porta principal de mig punt i la capella annexa dedicada a Santa Anna, datada de 1594.

Altres noms: Torre de la Presó / Torre de Medinacelli / Torre de Recs

La Torre de Recs és una torre defensiva quadrada de quatre plantes situada a Osor, a la Selva (Girona), construïda el 1439 per Violant de Recs en estil gòtic tardà. Destaca per les seves pedres cantoneres ben tallades, finestres gòtiques trevolades, espitlleres i merlets conservats, així com per la seva robusta construcció de maçoneria desbastada.

A les afores de Blanes, a la Selva, es troba aquest conjunt medieval format per una torre de vigilància costanera de planta circular (segle XVI), una ermita dedicada a Santa Bàrbara i la casa de l'ermità, situada sobre un turó de gran visibilitat. La torre conserva dues plantes amb finestres gòtiques, mentre que l'ermita presenta volta de canó apuntada amb decoració escultòrica. El conjunt, protegit com a BCIN, va ser restaurat entre 1980 i 1982.

La Torre de Sant Joan es troba a Osor, a la Selva, i és una torre medieval quadrada del segle XII construïda amb còdols de riu i pedra sense desbastar. Aquesta torre de guaita, situada estratègicament en un turó per controlar l'accés a la vila, conserva tres plantes amb una alçada màxima de vuit metres, porta d'arc de mig punt i espitlleres.