Torre Marata – Maçanet de la Selva / Selva

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: Al terme municipal de Maçanet de la Selva (La Selva) - Girona

Època: Segle XIII - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Ben conservada. Situada dins d’una finca de propietat privada.

Altres noms:

Accés - Visitada el 27/08/2008:

L’itinerari proposat és el següent:

Dins de la població de Maçanet cal localitzar el cementiri. Diferents cartells, ens ho indicaran. En qualsevol cas també podem dir que el trobarem al final de l’Avinguda Catalunya.

Deixant el cementiri a la nostra dreta (41 46 52 02 43 52), continuarem circulant per una serpentejant carretera asfaltada, vorejada de camps de conreu, en direcció a la urbanització Maçanet Residencial Park. La torre ja és perfectament visible a la llunyania.

En molt poca estona arribarem a la porta d’entrada al pati de la finca (41 47 03 02 43 11), o bé podem continuar una mica més endavant, i girant a la dreta entrar per una carretereta sense asfaltar, on  podrem aparcar el cotxe ( 41 47 02 02 43 01), i admirar amb tranquil·litat, aquesta bella edificació.

Localització: N 41 47 02.71 E 02 4308.14 – Altitud: 112 m.

Altres:

“ El primer esment dels Marata data del 1279, quan la família entra a la noblesa en emparentar-se amb els Cartellà. Al llarg de la història la casa passa per diverses famílies nobles (duc d'Híjar, comte d'Aranda...), fins que a partir de mitjan segle XIX esdevindrà casa de pagès.

 Es tracta d'una fortificació emmurallada, de planta quadrada de la qual sobresurt en un angle una torre de defensa rodona.

 L'edifici és de quatre plantes, amb finestres geminades romàniques i gòtiques trevolades a la planta noble, que es presenta tota espitllerada.

 La porta principal és de mig punt amb esplandit, i a les plantes superiors s'hi aprecien finestres d'arc conopial.

 La torre és de cinc plantes, amb obertures quadrangulars i espitlleres a la planta superior. Fou greument afectada per un llamp l'any 1880, i la casa per un incendi al 1923, que n'afectà greument la planta superior, avui pràcticament desapareguda.

 El propietari actual ha restaurat el conjunt, afegint falsos merlets a la casa i a la torre, però respectant la resta d'elements originals.

 La capella, de nau rectangular i absis de mig punt, ha estat també reconstruïda. Data del 1594 i estava dedicada a Sta. Anna.”

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Novembre 2012):

“ Descripció

Edifici fortificat i emmurallat, de planta quadrada amb una gran torre amb forma de rodona deformada de caràcter defensiu.

 A més, un fossat, una presó, una petita capella i altres dependències, que ara són cases distintes, formen el conjunt de Marata.

 Pel que fa a la casa, és de tres plantes i de coberta parcialment aterrassada i parcialment amb vessant a façana. Això és degut a un incendi que el 1923 va afectar al segon pis, que, en la restauració, perdé part de la terrassa superior.

 Les obertures de la planta baixa són el gran portal de doble arc de mig punt de dovelles petites, les dues finestres de cada costat de l'accés principal, amb senzills marcs de pedra i les espitlleres també emmarcades de pedra arran de terra.

El primer pis consta de tres grans finestrals gòtics geminats amb columna i capitell i dintell conopial.

Pel que fa a la capella, està situada davant la façana, al cantó dret, i és de nau rectangular i d'absis semicircular coberta amb volta de mig punt. Consta d'una nau amb porticat d'entrada amb teulat de dues aigües, com la cobertura exterior de la capella, però més agut, i està integrat per tres arcades de mig punt. Fou dedicada a Santa Anna i a Santa Llúcia. Bona part dels interiors són de pedra vista i coberts amb arcades de mig punt, sobretot el primer pis, l'antiga part noble de la casa.

Notícies històriques

La primera notícia dels Marata és del segle XIII (1287), quan la família s'emparenta amb els Cartellà. Al llarg de la Història l'edifici passà per vàries famílies nobles com la dels ducs d'Híjar i el comte d'Aranda.

 Des del segle XIX esdevindrà un mas de pagès.

 La torre fou afectada per un llamp l'any 1880 i el 1923, un gran incendi afectà el pis superior de la casa.

La capella data de finals del segle XVI (1594) i, fins el segle XIX estava oberta al culte i s'hi celebraven aplecs en honor de Santa Llúcia. La capella fou abandonada a principis del segle XX i recuperada durant la restauració general dels anys vuitanta.”

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Selva : Veure en un mapa més gran.