Església de Sant Esteve – Pelagalls / Segarra

No votes yet.
Please wait...

 

L'any 2012 vàrem fer una visita a l'Església de Sant Esteve, a Pelagalls. Malauradament en aquells moments, l'edificació es trovaba en plé procés de restauració.

Encotillada per un munt de ferros, no oferia pas la imatge encisadora, que deuria d'haver presentat.

Vàrem documentar-la amb les fotografies que apareixen a continuació, peró ens vàrem proposar tornar-la a visitar una vegada restés alliberada de la bastida que l'empresonava.  


N O V E T A T 

Fruit d'aquell desig, ha estat la visita que hem fet ara, al mes de setembre de 2.017. 

Heus aqui les fotografies obtingudes en aquesta visita:  


F O T O S - Any 2017





I T I N E R A R I  


Situació: A Pelagalls, entitat de població del municipi dels Plans de Sió (la Segarra) – Lleida.

Època: Segle XII – Romànica - (Generalitat de Catalunya).

Protecció: BCIN - (Generalitat de Catalunya).

Estat: A dia d’avui, està en ple procés de restauració. Malauradament, bastides, taulons i material de construcció ens impedeixen prendre fotografies “en condicions”.

Documentem mínimament aquesta bonica construcció i ens resta la tasca de tornar-hi un altre dia, quan sapiguem que ja s’han acabat les obres.

Altres noms:

Accés - Visitada el 24/12/2012:

Senzill de localitzar, donades les petites dimensions de la població: a la Plaça de l’Església. A més comptem amb l’avantatge afegit de que de lluny, és clarament visible.

Localització: N 41 45 06.92 E 01 12 11.62 – Altitud: 411 m.

Altres:

“ Descripció

Església situada a l'entrada del nucli, de planta basilical, d'una sola nau, amb el mur de carreus regulars de mitjanes dimensions i coberta a dues aigües. La nau és orientada en direcció est-oest, amb la porta a occident, segons la norma clàssica de l'estil romànic.

Posteriorment, al segle XVIII, s'hi va afegir un creuer, realitzat amb carreus de pedra, donant a la planta la configuració gairebé de creu grega. A la mateixa època, o una mica més tard, es va construir, al damunt del mur d'entrada un robust campanar de pedra ben tallada, l'aresta del qual cau verticalment sobre el centre de la portada.

La portada és la part més notable de l'església, formada per tres arquivoltes. Els arcs parteixen de l'interior del mur i la portada s'obre en un cos que sobresurt, col·locat al frontispici de la façana i coronat per una cornisa.

Tot junt forma un rectangle que es recolza sobre un basament, format a cada costat per dos sòcols corbats i un altre de prismàtic. La portada pròpiament dita és feta de vuit columnes, quatre a cada banda, coronades per sis capitells que sostenen les tres arquivoltes, amb l'espai semicircular que queda situat entre aquestes i la llinda ocupat per un timpà esculturat en baix relleu.

 Les columnes són exemptes i de fust monolític, llis i uniforme, quatre situades als angles que formen els brancals de la porta, i les altres quatre apariades, amb un capitell comú a ambdós costats. No tenen base i es recolzen directament sobre el basament. Els capitells, amb forma de piràmide truncada invertida, estàn decorats amb motius geomètrics, vegetals i zoomòrfics. A la part inferior tenen una motllura i són coronades per un àbac molt desenvolupat que forma una imposta seguida amb abundosa decoració, que comprèn els tres capitells de cada banda. A la portada hi ha tres arquivoltes que enllacen les columnes i els capitells d'un costat amb els de l'altre. La primera és formada per un simple arc de dovelles totalment llises. La segona està motllurada amb un bocell que sobresurt entre dues motllures còncaves de mitja canya, una de les quals es projecta sobre el llindar de la porta i l'altra cap al davant. La tercera, molt erosionada a la banda esquerra, és feta per dovelles, ornada amb una filera de semiesferes, totes iguals, cada una de les quals duu un petit apèndix que l'uneix a l'arquivolta.

 El timpà, és presidit per una figura central hieràtica, dreta, vestida amb ornaments litúrgics amb els braços lleugerament aixecats i estesos en actitud orant, porta la barba i una corona al cap, segurament es tracta de la "Maiestas Domini". Aquesta figura de Crist és tancada dins d'una mandorla que està sostinguda per dos personatges drets, apòstols o àngels, un a cada banda, en actitud de reverència i amb túniques de plecs acanalats.

Els tres personatges miren endavant amb uns ulls grans i inexpressius. Dins la mandorla, decorada en part només per anagrames, i sota el braç dret del personatge central, hi ha un cercle amb una flor oberta de vuit pètals. Sota dels peus, a la mateixa llinda de la portada, hi ha un petit emblema gravat, d'interpretació imprecisa.

 L’absis, situat a la banda d'orient i cobert amb lloses de pedra, és de grans dimensions i semicircular. Al centre hi ha una finestra senzilla de doble esqueixada, sense cap decoració realitzat amb una sola pedra tallada amb gran precisió. A la banda nord hi ha dues pilastres escalonades, completament llises, com a contrafort. Sota la teulada i coronant el mur hi ha una petita cornisa, sobre mènsules i sense decoració que rodeja tot l'edifici.

Notícies històriques

La primera notícia de l’església prové de l'acta de consagració de l'església de Guissona, el 1098, on es fa referència a Sant Esteve de Pelagalls. L'actual temple és una reconstrucció del segle XII del primitiu edifici romànic.

El 1968, quan es procedia a una restauració de l'edifici, es trobà sota l'altar un reliquiari policromat amb el pergamí de l'acta de consagració, efectuada el 14 de novembre de 1180 pel bisbe d'Urgell, Arnau de Preixens. El document anava acompanyat d'unes relíquies de sant Ermengol, sant Llàtzer i d'altres sants.”

  • Cal destacar també la presència d’unes esteles funeràries originaries del segle XI, situades a l'entorn de l’absis de l'església de Sant Esteve, on estava situat l'antic cementiri o fossar”, segons esmenta la pàgina web Generalitat de Catalunya - Arquitectura, on podeu ampliar aquesta informació.

Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:




Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Segarra : Veure en un mapa més gran.