Resultats de la cerca

A Sant Martí Sarroca, municipi de l'Alt Penedès, es troba aquesta església parroquial romànica del segle XI, situada al turó de la Roca junt al castell. Destaca per la seva excepcional decoració escultòrica amb noranta mènsules ornades, capitells profusament decorats i una porta d'entrada amb sis capitells, considerada un dels edificis del segon romànic més rics de Catalunya.

Al nucli de Les Lloses, municipi de Les Lloses al Ripollès, es trobava aquest castell medieval dels segles XI, seu dels senyors de La Guàrdia que exerciren jurisdicció sobre part important del territori ripollès fins al segle XIV. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, actualment es troba desaparegut, amb només restes de fonaments de murs en pedra tallada al voltant del mas Castellot, sota el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.

A Les Oluges, municipi de la Segarra, es conserven les restes d'una torre de defensa del segle XI, declarada bé cultural d'interès nacional. Es tracta d'una construcció de planta circular amb carreus irregulars que presideix el poble des d'un turó, tot i que actualment es troba molt malmesa i només en resten parts de la planta baixa. L'accés és lliure i ofereix vistes panoràmiques extenses de la comarca.

La torre de guaita de Portell, a Sant Ramon (Segarra), són les restes del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. Aquesta construcció de pedra calcària, amb només quatre metres d'alçada, es manté amagada entre les cases del nucli, cosa que dificulta la seva localització.

Altres noms: Antic castell de l’Aguda.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquest castell del segle XI, actualment pràcticament desaparegut. De l'antic edifici només en resten la base d'una torre rodona i alguns túmuls de pedra, testimoni de la importància estratègica que va tenir aquesta construcció de carreus irregulars. Protegit com a BCIN, el lloc és lliurement accessible i ofereix vistes dominants sobre el municipi de Torà.

A Llanera, entitat de Torà (Solsonès), es conserven les restes d'un castell del segle XI, convertit en casal senyorial en època moderna i actualment malmès, amb façanes que encara mostren la monumentalitat de l'edifici original, especialment la façana est. Protegit com a BCIN, l'interior es troba pràcticament en ruïnes, però conserva un bon llenç de muralla i elements arquitectònics destacables com portades dovellades i finestres senyorials.

A Torà, vila del Solsonès (Lleida), es conserven restes de la medieval ciutat emmurallada del segle XV, protegida com a BCIN. Del primitiu castell només queden traços, però subsisteixen alguns dels dotze portals originals i un llenç de muralla de carreus irregulars que supera els sis metres d'alçada, actualment desaparegut com a estructura defensiva.

Altres noms: Torre de Carlos V.

La Torre Vella de Salou és una torre defensiva del segle XVI situada a Salou, municipi costaner del Tarragonès, construïda el 1530 per l'arquebisbe Pere de Cardona amb planta quadrada i talús a la base. Actualment en bon estat, funciona com a centre cultural i seu del Museu Municipal de l'Esmalt Contemporani, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Al límit entre Vila-seca i Cambrils, al Tarragonès, es troben les restes del Mas de Ramon, antiga masia medieval fortificada dels segles XIV a XVI. El conjunt destaca per la presència de dues torres defensives de planta diferent: una circular i una quadrangular, construïdes amb còdols de riu. Protegit com a BCIN, l'edifici es troba malmès però amb accés lliure.

La Torre d'en Dolça es troba a les afores de Vila-seca, al Tarragonès. Es tracta d'una torre defensiva de planta quadrangular del segle XVI, erigida cap a finals de la centúria per protegir la costa dels atacs de pirates i corsaris. L'edifici, declarat bé cultural d'interès nacional, ha estat restaurat recentment i es conserva en bon estat, encara que l'accés és restringit.

A Tarragona, comarca del Tarragonès, es troba el Mas Pastoret, una masia amb torre defensiva dels segles XIV-XV, protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional. La torre circular, de 12 metres d'alçada, conserva matacans i espitlleres característiques de les construccions defensives contra incursions pirates. Mentre la torre es manté en bon estat, el mas està deshabitat i en procés d'enrunament.

A les afores de Roda de Berà, al Tarragonès, es troba aquesta masia medieval amb una torre cilíndrica de planta circular que data del segle XVI, encara que la torre podria ser més antiga. L'edifici, reformulat en diverses èpoques, conserva elements arquitectònics dels segles XVIII i XIX, i actualment funciona com a restaurant. Està protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional i es manté en bon estat de conservació.

Mas medieval del segle XIV situat a Tarragona, comarca del Tarragonès, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Conjunt de tres edificis al voltant d'una torre circular de planta defensiva amb matacans i espitlleres, construïda amb maçoneria i carreus. L'edificació es troba malmesa i parcialment enruïnada, amb accés lliure però difícil per barreres naturals i infraestructures.

En terrenys de Tarragona, municipi de la comarca del Tarragonès (Tarragona). Segles XV–XVI. BCIN. Bo. 79 m d'altitud.

Altres noms: Torre del Mas del Cusidó – (Patrimoni .Gencat)

Mas del Cusidor a Tarragona, comarca del Tarragonès. Es tracta d'un gran mas medieval del segle XV amb una torre quadrada defensiva, construït en una vall fèrtil junt al barranc de la Móra. La torre destaca pels seus matacans, espitlleres i finestres emmarcades, mentre que el mas conservava magnífics grafits dels segles XVII-XIX.

Altres noms: Torre Virgili.

A les afores de Vila-seca, al Tarragonès, es troba aquesta torre medieval del segle XVI construïda amb maçoneria i reforços de carreus, característica de les torres defensives del terme. Presenta planta rectangular, dos pisos amb terrassa i matacans, i una porta amb arc dovellat. Actualment està molt malmesa, deshabitada i envoltada de deixalles, amb protecció com a Bé Cultural d'Interès Nacional.

Altres noms: Torrassa de Sant Antoni - (Patrimoni.Gencat) – (Pat.mapa).

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la torre número 53 de la línia civil de València a Tarragona. Edificació moderna de base quadrada amb cos inferior atalussat i segon cos prismàtic, construïda amb maçoneria arrebossada i envoltada per fossat perimetral. Està protegida com a BCIN i es conserva en bon estat, encara que és de propietat privada i l'interior no és visitable.

Altres noms: Torre de l’ermita de la mare de Déu de la Pineda

A les afores de Vila-seca, al Tarragonès, es troba la Torre de l'Ermita de la Mare de Déu de la Pineda, una construcció medieval dels segles XIII-XVI integrada dins el recinte de l'ermita. Es tracta d'una torre de planta quadrada amb defenses de matacans, murs de maçoneria irregular i interior distribuït en planta baixa i tres pisos.