Les

Capella de Sant Jaume de Castelló situada a Olesa de Montserrat, al Baix Llobregat, edificació del segle XV ubicada al costat del Mas de Sant Jaume. Construcció de nau única amb absis pentagonal i campanar d'espadanya, reformada el 1764 amb l'afegit de sagristia. Es troba en estat malmès sense sostre, amb parets danyades que amenacen la seva supervivència, però conserva l'estructura i és d'accés lliure.

Sant Miquel de Terradelles és una església romànica d'una sola nau situada al municipi de Santa Maria de Merlès, al Berguedà, construïda al segle XII amb volta de canó i absis semicircular. Destaca per la seva finestra ornada amb relleus de trena i l'aparell de blocs ben polits col·locats a trencapunt, restaurada entre 1970 i 1982. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

A Navarcles, municipi del Bages, es troba aquesta capella romànica del segle XII, ampliada posteriorment i molt reformada als segles XVII i XVIII. Destaca pel seu portal amb doble arc de mig punt i l'espadanya, així com per les restes arqueològiques romans sota el subsòl. Rehabilitada el 1984 per la Diputació de Barcelona, actualment es troba en bon estat i funciona com a espai d'art, tot i que l'accés és restringit.

La capella del castell de Sant Martí de Centelles, a Osona, és un edifici romànic del segle XII situat dins del recinte castral. Destaca per la seva nau coberta amb volta de canó apuntada, absis rectangular i dues capelletes laterals, així com pel campanar de cadireta doble. Protegida com a BCIN, es conserva en estat precari malgrat ser una de les dependències millor preservades del castell.

A Sant Martí Sesgueioles, a l'Anoia, es troben les restes de l'església romànica de Sant Valentí, documentada des del 1043 i amb funcions parroquials fins al segle XIII. L'edifici, de planta plenament restituïda, es va consolidar l'any 1991 juntament amb la nova capella de Sant Valentí de Vilallonga, construïda el 1669. L'accés és restringit, però disposa de cartells informatius.

L'església de Figuerola, situada al lloc despoblat de Figuerola del municipi de Les Piles a la Conca de Barberà, és un edifici romànic del segle XII amb una nau, absis semicircular i volta de canó reforçada per arcs formals. Destaca per la seva porta adovellada al mur sud i la finestra espitllera de l'absis decorada amb bordó de puntes de diamant, així com per les restes de cornisa en ziga-zaga als murs externs.

L'ermita de Sant Pere Sestronques es troba al municipi d'Anglès, a la comarca de la Selva, i és un edifici preromànic del segle X de planta rectangular amb nau i absis semicircular. Destaca per la finestra d'arc de ferradura descoberta durant la restauració de 1994 i pel seu porxo cobert amb escales de pedra, elements que evidencien la seva antiguitat.

L'ermita de Santa Bàrbara es troba dalt d'un turó que presideix Anglès, municipi de la Selva, a 850 metres d'altitud. Es tracta d'una construcció romànica del segle XIII, estructurada en dues parts: un refugi de dues plantes i l'ermita pròpiament dita, que destaca pel seu impressionant campanar d'espadanya. L'edifici presenta bon estat de conservació, està restaurat, però l'accés és restringit i requereix vehicle de tracció.

L'ermita de Sant Amanç es troba als terrenys d'Anglès, municipi de la comarca de la Selva. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI, originàriament església parroquial, que presenta una nau rectangular amb dependències annexes i un campanar d'espadanya. Tot i que actualment està enrunat i en procés de restauració, conserva elements decoratius originals i es manté en bon estat estructural, encara que amb accés restringit.

A les afores de Vallfogona de Ripollès, al Ripollès, es troba aquest pont medieval gòtic del segle XIV que travessa la riera de Vallfogona. Es tracta d'una construcció de pedra d'una arcada amb esquena d'ase i baranes, que formava part del camí antic que unia Vallfogona amb Vidrà. L'edifici es conserva en perfecte estat i és accessible a peu.

Altres noms: Ragort (Patrimoni.Gencat) / Regort (El cartell que anuncia l'allotjament).

Ermita de Santa Cecília de Ragort situada a Vallfogona de Ripollès, al Ripollès, a 915 metres d'altitud. Petita ermita romànica del segle XII amb una sola nau, arc triomfal i absis, que presenta un relatiu bon estat exterior malgrat l'abandó interior i l'accés restringit. L'edifici ha sofert danys històrics pel terratrèmol del segle XV i actualment es troba malmenada per la degradació natural.

A Vallfogona de Ripollès, al Ripollès, es conserva el campanar del Pòpulo, torre romànica del segle XII que pertanyia a l'antiga església de la Mare de Déu del Pòpulo, construïda pel senyor de Vallfogona. De l'església només resten el parament nord de la nau i el campanar adossat, que actualment allotja una cambra amb rellotge antic ben conservat. L'edifici no té protecció oficial i l'accés és restringit.

Església de Vallfogona de Ripollès, situada al municipi de Vallfogona de Ripollès a la comarca del Ripollès. Es tracta d'una església romànica del segle XII, amb afegits posteriors, que destaca per la seva porta d'accés amb arquivoltes decorades i una torre de defensa adossada a la façana. L'edifici es troba en restauració amb accés restringit, conservant la part romànica en millor estat que la resta de l'estructura.

Altres noms: La romànica

L'església de Santa Maria de Barberà del Vallès, al Vallès Occidental, és un edifici romànic del segle XI de planta de creu llatina amb tres absis, construït amb pedres bicolors i decorat amb bandes llombardes. Destaca pel seu campanar rectangular i, especialment, per conservar una de les millors mostres de pintura mural romànica catalana in situ, amb un Pantocràtor i cicles de sants als absis.

L'ermita de la Mare de Déu de les Arenes es troba a Castellar del Vallès, al Vallès Occidental, i és un edifici romànic del segle XII d'una sola nau amb absis semicircular. Presenta grans contraforts a la façana de migdia i conserva un bon estat exterior, tot que l'accés és restringit. Documentada des del 1126 com a obra dels monjos de Sant Llorenç de Munt, va evolucionar cap a ermita durant la Baixa Edat Mitjana.

L'església de Santa Maria de Gallecs es troba a Mollet del Vallès, al Vallès Oriental. Es tracta d'un edifici romànic del segle XII, de planta de creu llatina amb absis rectangular i campanar d'espadanya, que conserva vestigis d'una construcció preromànica anterior. L'edifici es manté en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Altres noms: El Telégrafo - El Talegro – El Telègraf

A Montornès del Vallès, al Vallès Oriental, es troba aquesta torre de telegrafia òptica militar del segle XIX, construïda el 1848 durant la guerra dels Matiners. Edificació de planta quadrada amb dos pisos, espitlleres i fossat, formava part de la línia de comunicacions visuals entre Barcelona i Vic, funcionant fins al 1862.

L'església de Sant Esteve del Coll, situada a les afores del Coll a Llinars del Vallès (Vallès Oriental), és un edifici documentat des de 1023 amb l'actual construcció del segle XVI d'estil gòtic i renaixement. Destaca per la seva planta de creu llatina amb nau única, absis poligonal i dues capelles laterals, així com per la portada amb columnes i capitells motllurat.