Resultats de la cerca

A la Figuerosa, entitat de població de Tàrrega, a l'Urgell, es troba aquesta ermita romànica del segle XIV construïda amb carreus de pedra ben treballats. Destaca per la seva façana senzilla amb porta de mig punt rematada per un escut, i un petit campanar d'espadanya. L'interior presenta nau única amb capella lateral i absis poligonal; es conserva en bon estat però l'accés és restringit.

Altres noms: Castell de Montfalcó d'Ossó

A Montfalcó d'Ossó, municipi de l'Urgell, es conserva una torre medieval de planta quadrada del segle XII, element més significatiu d'una antiga fortalesa amb murs de carreus ben escairats. Al costat hi ha restes del castell reformulat al segle XVII. L'edifici no és accessible lliurement i es troba en bon estat, especialment la torre primitiva.

A Mataró, al Maresme, es troba aquesta ermita de planta rectangular dels segles X-XI, de transició entre l'estil preromànic i romànic. L'edifici destaca pels contraforts exteriors, la porta dovellada i una única finestra primitiva, cobert per teulada de dues vessants amb espadanya. Protegida com a BCIL, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Sant Miquel de Mata és una petita ermita situada a Mataró, al Maresme, documentada des del segle XI i reconstruïda als segles XVI i XVIII. L'edifici religiós presenta una sola nau amb volta ogival de tres trams i absis poligonal, amb entrada dovellada al mur lateral dret, i conserva una capella de la Mare de Déu i retaule renaixentista. Protegida com a BCIL, es troba en bon estat però amb accés restringit.

A El Tossal, entitat de població de Ponts a la comarca de la Noguera, es troba aquesta edificació del segle XX construïda per un aficionat als castells. Es tracta d'una construcció moderna de propietat privada amb bon aspecte, sense protecció oficial ni accessibilitat lliure, que presenta les característiques d'un "fals castell" contemporani.

Altres noms: Capella de Sant Pau del Seminari

A Tarragona, capital del Tarragonès, es troba aquesta capella romànica del segle XIII situada dins del Seminari Pontifici. Es tracta d'un temple minúscul d'una sola nau amb planta rectangular, columnes amb capitells corintis i una rosassa circular a la façana, que destaca per la seva porta ogival interior. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat i és visitable previ contacte amb la consergeria del seminari.

L'amfiteatre romà de Tarragona, situat al sud-est de la ciutat del Tarragonès, és un edifici de planta el·líptica de la segona meitat del segle I dC on se celebraven lluites de gladiadors i caceres de feres. Protegit com a BCIN, destaca per les seves dimensions de 130 x 102 metres i per la seva importància com a símbol del poder de Tàrraco dins l'Imperi.

A El Montmell, municipi del Baix Penedès, es troba aquesta església de Sant Miquel del segle XV, de factura gòtica amb elements defensius, consagrada el 1598 en substitució de l'antiga romànica. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, presenta una portalada d'arc de mig punt i una torre defensiva, tot i que l'interior està molt enderrocat per l'abandó durant la guerra civil. L'accés és restringit i requereix contactar amb l'Ajuntament.

Altres noms: Santa Maria dels Banyadors (Patrimoni.Gencat) / Santuari del Paller de Baix (Wikipedia).

Al nucli de Bagà, municipi del Berguedà, s'alça aquest santuari format per església i casa-ermita, amb origen documentat al segle XIII però reconstruït en estil barroc entre 1747 i 1758. Destaca pels seus retaules barrocs tardans, les pintures murals de l'interior i la imatge romànica de la Mare de Déu del Paller, així com per l'entorn muntanyós acurat amb font i plaça.

L'església de Bagà, al Berguedà, és un curiós exemplar de transició del romànic al gòtic construït durant el segle XIV amb planta basilical, nau central coberta amb volta apuntada i absis semicircular. Destaca per l'elegància i les grans proporcions del seu interior, contrastant amb l'exterior massís, i conserva dues portalades monumentals amb arquivoltes apuntades rematades per pinacles florals.

Altres noms: Pont del camp de la vila / Pont del molí / Pont de l'oratori

A Bagà, municipi del Berguedà, es troba aquest pont gòtic del segle XIV sobre el riu Bastareny. Construït amb carreus de pedra regulars que perden uniformitat en les filades superiors, destaca per les seves dues arcades desiguals i una capelleta al pilar central que albergava una imatge mariana. Sense protecció oficial, el pont es manté en ús i és accessible lliurement als peus de l'església de Sant Esteve.

A Sant Joan de Montdarn, entitat de població de Viver i Serrateix (Berguedà), es conserva un petit oratori paleocristià excavat en una gran roca, datable entre els segles IV i V. L'estructura consta de tres arcs de mig punt amb decoració d'estrelles, i conté una imatge de Sant Joan. Malgrat no tenir protecció oficial, aquest santuari és accessible mitjançant una escala de ferro i continua sent venerat durant la festa major del municipi.

A La Nou de Berguedà, municipi del Berguedà, es troba aquesta església de planta romànica dels segles XII i XVII amb absis central i laterals en creu llatina, coberta amb volta de pedra apuntada. Destaca pels ferros forjats romànics de la porta d'entrada i el retaule barroc de Sant Martí a l'absis. L'edifici, restaurat entre 1971 i 1972, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit i requereix concertar visita amb l'Ajuntament.

Altres noms: Turres

A les afores de Puig-reig, al Berguedà, es troba aquesta construcció gòtica de finals del segle XIII, originàriament granja-convent dels Templers, que constitueix un exemple únic a Catalunya d'arquitectura conventual d'ordes militars. L'edifici de planta quadrada, amb dependències i muralla que tanquen un pati interior, conserva elements originals com arcs diafragmàtics i marques de picapedrer als carreus.

Antic convent de Sant Domènec situat a Puigcerdà, capital de la Cerdanya. Edifici del segle XIV fundat pels dominics, amb planta baixa i dos pisos construïts en maçoneria de còdols. En bon estat, rehabilitat el 1983, acull actualment equipaments culturals i comarcals, i conserva un claustre parcial del 1603.

Edificació del segle XIX situada dalt d'un turó a Castellolí, comarca de l'Anoia, construïda com a conseqüència del desenvolupament de la Telegrafia Òptica. Es troba en estat malmès amb poques restes conservades, sense protecció oficial documentada, però amb accés lliure. Està ubicada al mateix solar que les ruïnes del Castell de Castellolí i l'Església de Sant Vicenç.

Altres noms: Antic convent de l’església del Carme

L'antic convent dels carmelites de Manresa (Bages), construït al segle XIV en estil gòtic, conserva les arcades del claustre original amb capitells neoclàssics. Molt transformat al llarg dels segles per diversos usos —convent, escola, caserna i magatzem—, fou enderrocat i reconstruït durant la Guerra Civil. Des de 1990 funciona com a alberg de la Generalitat, sense protecció oficial, mantenint l'estructura primitiva de les parets mestres.

Altres noms: Santa Eulàlia de Pumanyons

A La Baronia de Rialb, municipi de la comarca de la Noguera, es troba aquesta capella romànica del segle XI situada a la vora del pantà de Rialb, prop del Dolmen de Sols de Riu. L'edifici, de nau única orientada a llevant, destaca per la seva finestra cruciforme i les restes de l'arc de la porta romànica meridional. Es conserva en bon estat, restaurada, tot i que l'accés no és lliure.