Casa Periques – Puig-reig / Berguedà

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

I T I N E R A R I


Situació: A les afores de Puig-reig, per sobre del Pont de Periques, i al costat de l’església del Carme de Periques, en terrenys de Puig-reig, població i municipi del mateix nom, a la comarca del Berguedà (Barcelona).

Època: Segle XIII – Gòtic - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIL - (Diputació de Barcelona).

Estat: Presenta un bon aspecte. No és accessible lliurament. Hem aparcat al davant.

Altres noms: Turres - (Patrimoni.Gencat).

Accés - Visitada el 30/08/2014:

Afores de Puig-reig. Un possible accés: entre els PK 0 / 1 de la carretera BV-4406 (Carretera de Puig-reig / Santa Maria de Merlès) – Veure mapa següent:

Localització: N 41 58 37.7 E 01 53 06.7 – Altitud: 456 m.

Altres:

  • De la pàgina web Pat.mapa, ens complau extreure la següent informació (Setembre 2014):

“ Descripció

És una construcció gòtica de finals del segle XIII o començaments del XIV.

Consta d'una planta rectangular, amb les dependències formant un angle recte al sector nord-oest, i una muralla amb finestres i espitlleres al sector sud-est que tanquen un pati quadrat.

Les dependències són cobertes amb arcs diafragmàtics i fetes amb carreus de mides força grans, polits i escantonats que encara conserven les marques de picapedrer.

 L'ala nord era destinada a celler, magatzem i estables (soterrani). Cuina-menjador i dormitori eren situades a l'ala de ponent.

Notícies històriques

Des de l'any 1212 és documentat el Mas de Sant Julià sobre el qual a finals del segle XIII, els Templers, senyors del castell i terme de Puig-Reig, iniciaren la construcció de la seva granja-convent.

La dissolució de l'orde, a inicis del segle XIV, va impedir que la construcció s'acabés totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader de la Comanda de Puig-Reig.

Sota el domini dels Hospitalers fou residència temporal dels membres de l'orde i al segle XVII ja funcionava com a masia. L'any 1721 era conegut encara amb el nom de "Mas Sant Julià , vuy lo mas Periques".”


  • Per complementar i/o contrastar la informació anterior, ens complau extreure de la pàgina web de la Diputació de Barcelona, el següent text (Setembre 2014):

“ Descripció

Construcció gòtica que havia de destinar-se a convent-granja dels monjos templers i que constitueix un exemple únic a Catalunya de l’arquitectura conventual dels ordes militars.

Més endavant es transformà en masia.

 El conjunt, que consta de la casa i l’església del Carme de Periques, està situat en un promontori que domina la vall del riu Llobregat.

 El recinte format per la casa és de planta perfectament quadrada amb dos cossos, amb cobertes a una vessant orientades a l’exterior, els quals formen un angle recte amb un pati interior delimitat per la muralla que tanca tot el conjunt.

 Els murs perimetrals són fets de carreus amb espitlleres i petites finestres disposades de manera regular.

 S’accedeix al pati interior (possible pati d’armes) per un gran portal adovellat amb arc de mig punt a la façana est, i per un altre amb llinda i brancals de pedra al sud.

Les dependències són fetes amb un aparell de qualitat, a base de carreus ben tallats i disposats en filades força regulars. Molts dels carreus conserven les marques de picapedrer. 
L’interior, tot i que modificat en l’època de la masia, ha conservat l’estructura de l’edifici gòtic i manté, així mateix, diversos elements d’interès, com ara festejadors.

 Les sales gòtiques, d’una alçada considerable, estaven marcades per arcs diafragmàtics apuntats, cosa que denota una distribució de l’edifici molt regular i perfectament planificada. Originàriament, l’ala oest tenia dues plantes (marcades pels arcs diafragmàtics) i posteriorment la planta superior va ser subdividida amb un nou pis. En aquesta part hi havia la cuina-menjador, habitacions i altres dependències, mentre que a la planta inferior, semisoterrània, hi havia el celler (es conserven dues tines), magatzem i corrals (es conserven forats per abocar-hi el pinso).

L’ala nord només tenia originàriament una planta i era destinada a cavalleries i pallissa.

La part de l'angle sud-est corresponent al pati s'ha rebaixat i s'hi han adequat dependències de construcció recent a un nivell semisoterrani. Tot el conjunt s’ha rehabilitat per destinar-lo a turisme rural. A l’est de la masia hi ha l’església del Carme de Periques.

Observacions: 

Inscripció sobre la llinda amb arc conopial: 1848.

Es conserva una part de la documentació del mas des d’època força antiga (segles XVI-XVII). En els carreus dels murs s’hi han identificat moltes marques de picapedrers (una vintena de diferents).

 La tradició oral conta que la propietat constava també de la Font de Periques (actualment desapareguda per les obres de la carretera), la qual proporcionava aigua per regar horts mitjançant un complex sistema de regatge.

Història

Des de l’any 1212 és documentat el mas de Sant Julià, sobre el qual a finals del segle XIII els Templers, senyors del castell i terme de Puig-reig, iniciaren la construcció d’una granja-convent.  La construcció actual es pot datar de finals del segle XIII o començament del XIV.

La dissolució de l’orde, a inicis del segle XIV, va impedir que la construcció es pogués acabar totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader de la Comanda de Puig-reig.

Sota el domini dels Hospitalers fou residència temporal dels membres de l’orde i, al segle XVII, ja funcionava com a masia. L’any 1721 l’edifici s’identificava com a "mas Sant Julià, vuy lo mas Periques?. ".

Aproximadament al principi del segle XIX el mas fou adquirit per la família dels actuals propietaris i va continuar com a explotació agropecuària.”


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d'aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació:



Berguedà : Veure en un mapa més gran.