Resultats de la cerca

L'ermita de Merlant es troba a Porqueres, al Pla de l'Estany, i és una petita església romànica del segle XIII amb nau rectangular, absis semicircular i campanar de cadireta. Destaca pel seu parament de carreus escairats, la volta de canó lleugerament apuntada i les pintures murals religioses de 1942, així com pel pedró de Merlant davant la portalada. L'edifici es conserva en bon estat, té accés restringit i no consta protecció oficial.

Església romànica situada a Navès, municipi del Solsonès, construïda al segle IX damunt d'una estructura preromànica. Presenta una sola nau amb volta apuntada, absis quadrat i porta al costat sud amb arc de mig punt. L'edifici es troba en bon estat exterior, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Llorenç es troba al nucli despoblat de Selmella, a Pont d'Armentera, a l'Alt Camp. Es tracta d'un edifici romànic del segle XIII, de planta trapezoïdal amb una sola nau, que conserva la porta d'accés d'arc de mig punt i elements de transició al gòtic. Protegida com a BCIL, es troba en estat ruïnós per l'abandó i l'expoli, amb accés lliure però amb riscos evidents.

Altres noms: Els masos de la Fàbrega

Edifici medieval gòtic situat a Aiguamúrcia, municipi de l'Alt Camp, que conserva uns 6 metres d'alçada amb planta gairebé quadrada i murs de carreuons. Datada al segle XIII, aquesta casa forta o mas fortificat presenta una porta d'accés amb arc de mig punt i fou possessió dels castlans del castell de Selma, passant posteriorment als Templers i Hospitalers.

Església d'una nau i absis rodó situada a Pinell de Solsonès, al Solsonès, que data del segle XI amb elements romànics populars. L'edifici conserva les quatre parets i la teulada, amb interior enguixat i pintat, tot i que va sofrir reformes significatives el 1761 i 1866. L'accés no és lliure i no consta protecció oficial.

Altres noms: Santes Creus de Bordell - (cultura.Gencat).

Església romànica del segle XI situada a Pinell de Solsonès, al Solsonès. Es tracta d'una antiga vicaria de Madrona amb una nau i absis rodó, coberta amb volta de canó i campanar de cadireta. L'edifici es troba en bon estat, tot i que l'accés és restringit i la rectoria adossada el 1898 va ser enderrocada durant la guerra civil.

A Brics, municipi d'Olius (Solsonès), es troba aquesta església romànica del segle XI dedicada a Sant Julià, de nau única amb absis quadrat i volta apuntada. Destaca per la seva construcció amb grans pedres treballades i la porta del frontis amb dovelles, així com per la finestra monolítica de l'absis. L'edifici es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

L'església de la Móra Comtal es troba a Odèn, al Solsonès, i és un temple romànic del segle XII de nau rectangular amb absis. Presenta elements arquitectònics destacats com arcs adovellats, cornisa de pedres trapezoïdals i finestres de mig punt, tot i que l'interior es conserva en mal estat. L'edifici, sense protecció oficial, és accessible lliurement i conserva encara bona part de la seva estructura exterior.

Torre de telegrafia òptica del segle XIX situada a Clariana de Cardener, al Solsonès, que formava part d'una línia militar de comunicacions entre Cardona i Castellvell. Conserva les quatre parets en bon estat relatiu i permet l'accés lliure a la planta baixa. Es troba a 727 metres d'altitud, catalogada com a torre intermèdia de la xarxa telegràfica històrica.

Altres noms: Pont al Camí Reial

A Capafonts, municipi del Baix Camp, es troba aquest pont medieval d'un arc de pedra que travessa el riu Brugent. Construït durant l'època medieval, l'estructura es conserva en bon estat després de la restauració realitzada l'any 2003. Accessible a peu de forma lliure, representa un exemple notable del patrimoni arquitectònic rural català.

A Capafonts, al Baix Camp, es troba aquesta petita ermita romànica del segle XII, de nau rectangular amb porta d'arc dovellat i espadanya de pedra. Restaurada l'any 1956, conserva bon estat i presenta un interior renovat, amb capella lateral. L'accés és restringit, però disposa de zona de pícnic a les proximitats.

Altres noms: Sant Pau de la Coma o de Fornils

La Capella de Sant Pau de Fornils es troba a Susqueda, a la comarca de la Selva, i és una construcció medieval documentada des de 1269, encara que va ser refeta als segles XVIII i XIX amb estil popular. L'edifici, adossat al Mas de la Coma, conserva les quatre parets i la teulada, però té l'accés restringit amb la porta tapiada i actualment no té culte.

A Santa Coloma de Farners, a la Selva, es troba aquest convent documentat des de 1290, amb l'edificació actual del segle XVIII. Destaca per la seva estructura monàstica amb pati, església de cinc capelles i galeries d'arcs, així com pels contraforts de la capçalera. És propietat privada amb accés restringit i actualment es troba en reforma, combinant edificis antics i nous.

A Sant Julià del Llor i Bonmatí, a la Selva, es troba aquest oratori dedicat a Sant Pere Màrtir, d'origen medieval del segle XIII, amb restes d'una antiga capella. L'edifici actual és un petit oratori de planta quadrada, recentment restaurat, pintat de color carbassa i cobert amb teulada de doble vessant rematada amb creu de ferro.

Altres noms: Sant Agustí de la Muntanya

L'ermita de Sant Agustí de Lloret Salvatge es troba a Amer, a la Selva, en un turó vora el riu Ter. Es tracta d'una construcció romànica del segle XI, originàriament vinculada al monestir d'Amer, amb una sola nau rectangular, absis semicircular i campanar d'espadanya. L'edifici conserva bona part de la seva estructura medieval malgrat els efectes del terratrèmol de 1427, amb decoració d'arquacions llombardes a l'exterior i interior arrebossat.

A Riudarenes, municipi de la Selva, es conserven les restes de la primitiva capella romànica del Castell d'Argimon, datada del segle XI i protegida com a BCIN. Aquesta capella de dues naus amb absis semicircular i pintura mural està situada a 450 metres d'altitud, adossada a la roca, i forma part d'un conjunt arquitectònic que inclou restes de torre medieval i un santuari posterior.

L'església romànica de Sant Mateu es troba aïllada a Vall-llobrega, municipi del Baix Empordà, datada del segle XI. Actualment en estat de ruïna, conserva els murs amb restes de la porta d'entrada de doble arc de mig punt, finestres de doble obertura i l'absis semicircular, tot i que la coberta està esfondrada. Protegida com a BCIL, l'edifici no és accessible lliurament i es troba en restauració.

A Fitor, terme de Forallac (Baix Empordà), es troba l'església romànica de Santa Coloma, edifici aïllat del segle X amb dues naus rectangulars i absis semicirculars, destacant pel seu singular campanar de planta quadrangular amb finestres geminades. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, va ser restaurada el 1985 i presenta un estat exterior impecable, tot i que l'accés és restringit.