Ermita de Sant Quirze i Santa Julita de Merlant – Porqueres / Pla de l’Estany

No votes yet.
Please wait...

F O T O S


I T I N E R A R I 


Situació: En terrenys de Porqueres, localitat i municipi del mateix nom, a la comarca del Pla de l’Estany (Girona).

Època: Segle – XIII – Romànic - Generalitat de Catalunya *

Protecció: No hi consta - Generalitat de Catalunya *

Estat: Bo. No és accessible lliurament. Hi ha lloc per aparcar-hi un o dos cotxes al davant de l’ermita. Si sou més, al voral del camí.  

Altres noms:

Accés – Visitada el 11/11 /2017:

(0) - Punt d’inici: 42 08 40.6 02 44 50.8, un lloc situat entre els PK 20-21 de la carretera que a Google Maps s’identifica com a C-150-a i on prenem una sortida amb diversos indicadors:

Caselles Davall 1 / Merlant 4 / Can Soler – Turisme rural.

Durant la propera part del recorregut trobarem diverses vegades aquest darrer indicador. L’església que busquem està edificada al bell mig del no res. L’edificació més propera és precisament Can Soler, situada una mica més endavant del nostre objectiu.  

Ara anem a detallar les següents desviacions que trobarem durant el viatge:

(1)42 8 48.6 2 44 1.9 Indicat Merlant – Can Soler 4 km. Continuem per l’esquerra.

(2) - 42 8 54.8 2 43 28.0 Passem pel mas El Pou. Hi ha un indicador: Can Soler. Continuem recte (dreta).

(3) - 42 8 52.9 2 43 16.2 Indicat: Ermita Merlant – Can Soler 1,2 km. Continuem per la dreta.

(4) - 42 8 55.5 2 42 48.1 Desviació. No es veu al nostre mapa de Google - indicat Can Soler 1 km. Continuem per l’esquerra.

(5) - 42 8 55.7 2 42 30.2 Desviació. No es veu al nostre mapa de Google - Indicat: ermita.  Continuem per l’esquerra.

(6) - Localització: N 42 08 55.0 E 02 42 34.1 – Altitud aproximada: 300 m.


La introducció de les coordenades anteriors en un mapa de Google, comporta l’emissió automàtica del següent

M A P A del recorregut


Com en altres ocasions, a la darrera part de l’itinerari, Google no reconeix com a zones transitables alguns sectors del camí i per tant, no el dissenya correctament ...  però ens dona una orientació ...


El camí, transitable, és un poti poti: a estones, asfaltat, de vegades encimentat i després camí de terra, amb alguns bonys de tant en tant. La incomoditat principal rau amb la remota (?)  possibilitat de trobar-se amb algun cotxe de cara durant el recorregut. Segons el lloc, el creuament ni és senzill, ni és còmode. Nosaltres, avui, ens n’hem trobat tres vehicles de cara.

Com sempre diem, viatjar per aquestes contrades, en un vehicle 4x4, facilita molt les coses.


  • Can Soler  - Turisme rural - 42 8 57 2 42 21  - A la seva pàgina web, ja es fa constar que “Cal recordar que els darrers 4 Km. són de camí rural.”

Altres: De la pàgina web de la Generalitat de Catalunya *, ens complau extreure la següent informació - (Novembre 2017):

“Descripció

Petita església d'una sola nau rectangular amb absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. A l'absis i als murs laterals hi ha unes pintures murals de temàtica religiosa de l'any 1942. La façana té una porta d'arc de mig punt adovellada, per sobre hi ha una finestra de doble esqueixada i, coronant la façana, un campanar de cadireta de dues obertures amb una petita teulada sustentada, per un costat, per el campanar i, per l'altre, per dos pilars. El parament dels murs són de carreus escairats que formen filades regulars. La coberta és a dues aigües.

Davant de l'ermita, a la dreta de la portalada d'accés, es troba un pedró conegut com a pedró de Merlant.

 Es compost per una base cilíndrica feta de morter que aguanta una gran pedra de molí monolítica, a sobre de la qual hi ha una creu de ferro forjat. Els pedró tradicionalment es feia servir com a punt de partida de les processons i per fer la benedicció del terme, que a Merlant se celebrava el dia 3 de maig per la festa de la Santa Creu.

Notícies històriques

El lloc de Merlant és documentat per primera vegada l'any 979 com a Meridante. L'any 1097, en una butlla papal Urbà II donà l'església de "Sancti Quirici et Sancti Iuliani de Meritania" al monestir de Banyoles. Aquesta possessió va ser confirmada en altre butlla papal, en aquest cas d'Alexandre III.

Durant la Guerra Civil l'església va ser saquejada. L'any 1942, el propietari de Can Gallifa, el senyor Gallifa i Rifa, va començar les obres de restauració.”


 * Informació extreta de la pàgina web de la Generalitat de Catalunya.


Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: