Resultats de la cerca

Torre defensiva del segle XVI situada a la badia dels Alfacs, al municipi d'Amposta (Montsià). Construïda per ordre de Felip II l'any 1576 per protegir el port contra la pirateria sarraïna, actualment només en resta la base massissa de planta quadrada amb grans carreus de pedra. L'edificació es troba molt malmesa, desmantellada parcialment el segle XX, amb accés lliure però de difícil aproximació.

Torre de Poquessalses, situada al terme municipal d'Amposta (Montsià), és un edifici militar de planta rectangular del segle XVI, protegit com a BCIN, que formava part del sistema defensiu de la zona després de l'atac corsari de 1540. Conserva uns 6-7 metres d'alçada amb terrassa plana, porta amb arc de mig punt i restes de matacà, tot i que es troba malmesa amb desperfectes importants als murs de maçoneria.

La Torre de Forcheron es troba al terme municipal d'Amposta, a la comarca del Montsià. Es tracta d'una torre defensiva de planta rectangular del segle XVI, construïda probablement després de la incursió algerina de 1540 com a part d'un triangle de torres per protegir la zona.

Altres noms: Església de Sant Llorenç.

L'església de Sant Llorenç de la Galera, al poble de la Galera (Montsià, Tarragona), és una torre defensiva del segle XIV originàriament construïda per protegir la frontera entre Tortosa i Ulldecona. L'edifici presenta planta rectangular amb obertures tipus espitllera i finestres d'arc de mig punt, seguint la tradició fortificada medieval de la zona.

Altres noms: Torre de Futxeron

A Amposta (Montsià), aquesta torre de defensa del segle XVI és un conjunt complex d'edificacions que combina l'antiga torre rectangular amb un mas del segle XIX i dependències agrícoles. L'estructura original presenta maçoneria arrebossada, porta d'arc de mig punt i finestra de pedra, formant part d'un triangle defensiu amb les torres de l'Oriola i Poquessalses. Protegida com a BCIN i en bon estat, actualment funciona com a casa de turisme rural.

Castell d'Amposta, a la ciutat d'Amposta (Montsià, Tarragona). Edifici medieval documentat des de 1097, amb restes de fortificacions ibèriques, andalusines (segle X) i comtals (segles XII-XV) situades a la vora de l'Ebre. Destaca per tres grans portals cecs amb arcs ogival i de mig punt, una torre defensiva del segle XIV i muralla àrab de tàpia; fou destruït el 1466 durant la guerra contra Joan II i posteriorment pels turcs el 1518.

A Camprodon, al Ripollès, es troba aquesta torre de defensa dels segles XII-XIII, situada al cor de la població a la confluència dels rius Ter i Ritort. L'edifici, protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es conserva en bon estat i és fàcilment accessible. Antigament va ser un lloc de pas obligat cap a la Cerdanya.

A Queralbs, al Ripollès, es troba aquesta església romànica del segle XII, situada a la part més alta de la població pirinenca. Presenta una nau amb absis semicircular i un nàrtex amb sis arcades reposant sobre columnes amb capitells esculpits, mentre que el creuer és més tardà, reconstruït després del terratrèmol de 1427. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

Situada a Camprodon, al Ripollès, aquesta torre gòtica del segle XIV és una edificació aïllada de planta quadrada amb funció defensiva i de vigilància sobre la vall del Ter. Construïda en pedra amb sis metres de cantó i dotze d'alçada, presenta espitlleres i finestretes, i es manté sòlida malgrat una gran esquerda a la banda sud. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, és d'accés lliure i es troba a 1.149 metres d'altitud.

Altres noms: El castell

A Vilallonga de Ter (Ripollès), aquesta antiga casa forta del segle XII és un edifici rectangular amb torre central i espitlleres que destaca per les fileres d'opus spicatum dels seus murs i l'interior espectacular. Documentada des del 1385, va servir com a defensa de la Vall de Ter i possiblement com a mitjà de comunicació entre castells propers. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat després de recent restauració de la coberta.

Altres noms: Castell de Baborers, La Talaia

Castell de Baborers, al terme municipal de Les Lloses (Ripollès, Girona), és una fortalesa medieval documentada des del segle XIII. Ubicat al cim de la Roca de Baborers a 857 metres d'altitud, conserva restes d'una torre i murs enrunats amb forats de pal. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, l'edifici es troba en estat de ruïna, parcialment absorbida per la vegetació.

A tocar del Catllar, a Vilallonga de Ter (Ripollès), es trobava aquest castell medieval situat al cim d'un turó amb extraordinari control visual de la vall. L'edifici, documentat des del 1125 i pertanyent a la família Descatllar, ja estava enrunat el 1362. Actualment desaparegut, protegit com a BCIN, només en resten restes de muralles i la plataforma on s'alçava la construcció.

Altres noms: També anomenat Castell de La Sala

Castell de La Sala a Vallfogona de Ripollès (Ripollès), edifici medieval del segle XIV d'estil català que destaca per la seva mola prominent al centre de la població. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i és habitat, de propietat privada, ubicat a 974 metres d'altitud.

El Castell de Rocabruna es troba al terme municipal de Camprodon, al Ripollès. Es tracta d'una fortificació altmedieval del segle X, situada estratègicament sobre un turó que domina la vall de Beget a mil metres d'altitud. Actualment malmès, conserva restes significatives de paraments de pedra amb opus spicatum, doble recinte de muralles, torres i una cisterna, que evidencien la seva importància medieval com a control dels passos pirinencs.

Altres noms: Castell de Sant Pere

A Ribes de Fresser (Ripollès), es conserven les restes del Castell de Sant Pere, una fortificació del segle X situada estratègicament sobre un turó que domina la vall. Actualment malmès, només subsisteixen una torre mig enrunada, alguns llenços de murs amb arcs de descàrrega i naus soterrades, adaptats a la topografia natural amb sistema de terrasses i canalització d'aigües.

A Queralbs (Ripollès, Girona), es conserven les restes malmeses d'una torre de defensa del segle XIV situada a la part baixa del poble en un promontori estratègic. L'edifici, documentat en una ordre de Pere III de 1375, devia tenir forma triangular amb torres als vèrtexs. Accessible lliurement, ofereix vistes notables dels voltants i es troba en un entorn acurat del nucli antic.

Altres noms: El Castell.

Castell medieval del segle XIII situat a Pardines (Ripollès, Girona), a 1.230 metres d'altitud. Fortalesa adossada a l'església de Sant Esteve, possiblement antiga residència dels vescomtes de Cerdanya, amb una façana defensiva caracteritzada per espitlleres i restes d'una possible torre. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba pràcticament desaparegut, tot i que conserva rellevants restes de muralles visibles al carrer Major.

Castell medieval del segle IX situat a la vora del Santuari de Montgrony, dins el terme municipal de Gombrèn (Ripollès). Les primeres notícies documentals es remunten als anys 885 o 887, quan el comte Guifré el comprà al bisbe d'Urgell i el donà al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Es troba desaparegut, sense restes conservades, havent-se perdut com a fortalesa molt aviat.