Resultats de la cerca

A Llanars, municipi del Ripollès, es troba l'església parroquial de Sant Esteve, un temple romànic del segle XII consagrat el 1168. Destaca per la seva portalada amb influències rosselloneses, els capitells decorats amb motius vegetals i animals, i la notable dissimetria dels seus murs laterals. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

L'església de Sant Cristòfol de Ventolà es troba al llogaret de Ventolà, municipi de Ribes de Fresser, al Ripollès. Es tracta d'una petita església romànica del segle XI que conserva la nau amb volta de canó i un absis llis, tot i que ha sofert modificacions al llarg dels segles. L'edifici es troba en bon estat després d'una restauració recent, però l'accés no és lliure.

Sant Cristòfol de Toses, al poble de Toses del municipi de Toses a la comarca del Ripollès, és una petita església romànica del segle XI situada als afores del nucli, amb planta de nau única i absis semicircular flanquejat per dues capelles. Destaca pel seu campanar de torre amb decoració d'arcuacions llombardes, la volta de canó apuntada i elements arquitectònics originals, tot i que les pintures murals van ser traslladades al MNAC el 1952.

A Beget, poble de Camprodon (Ripollès), es troba l'església romànica de Sant Cristòfol de Beget, un dels exemplars més bells de la zona del segle XII. Destaca per la seva riquesa ornamental pròpia del romànic madur, amb una nau única, absis amb arcuacions llombardes i una torre campanar de 22 metres. En bon estat i visitable, conserva la famosa Majestat de Beget, una talla del segle XII de gran valor artístic i històric.

L'església de Sant Pere Gros es troba a les afores de Cervera, capital de la Segarra. Es tracta d'un interessant edifici romànic del segle XI, únic testimoni d'una antiga fundació benedictina, que destaca per la seva planta circular amb falsa cúpula i els seus murs de gran gruix que permeten una escala interior. L'edifici es conserva en bon estat, fou restaurat i declarat bé cultural d'interès nacional el 2003, tot i que l'accés és restringit.

A Ogassa, al Ripollès (Girona), es troba aquesta església romànica del segle XI en bon estat de conservació, situada a 1338 metres d'altitud. L'edifici no és accessible lliurement, però disposa d'aparcament proper. Malgrat que la seva protecció és desconeguda, representa un exemple notable del patrimoni religiós medieval de la comarca.

A les afores de Cervera, capital de la Segarra, es troben les ruïnes de Santa Magdalena, temple gòtic del segle XIV que formava part d'un conjunt hospitalari dedicat a leprosos. L'edifici, reedificat a la segona meitat del XIV amb possible intervenció de l'escultor Jordi de Déu, presenta una nau de tres trams i absis poligonal amb volta de creueria. Actualment es troba molt malmès i en estat d'abandó, amb accés lliure.

A la Seu d'Urgell, capital de l'Alt Urgell, es troba aquesta catedral romànica del segle XII, l'única íntegrament romànica conservada a Catalunya. Edifici d'estil romànic italianitzant amb planta basilical de tres naus, transsepte llarg i cimbori, destacat per la seva elegant galeria al creuer i la façana ornamentada amb influència italiana.

L'església de Santa Maria de Covet, situada al nucli de Covet del municipi d'Isona i Conca Dellà a la comarca del Pallars Jussà, és un edifici romànic del segle XII destacat per la seva portada esculpida amb influència dels tallers tolosans, datada entre 1150 i 1160, i per la galhonours interior amb rosassa que només té paral·lel a la Seu d'Urgell. Protegida com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat de conservació.

Altres noms: Col·legiata de Sant Pere de Ponts i/o Canònica de Sant Pere.

A les afores de Ponts, a la comarca de la Noguera, es troba la Col·legiata de Sant Pere, un edifici romànic del segle XII restaurat i visitable. Destaca pel seu cimbori octogonal amb decoració llombarda, la volta de canó i els tres absis trebolats. Declarat monument nacional el 1931, es conserva en bon estat gràcies a la restauració realitzada per l'Associació d'Amics de Sant Pere de Ponts.

Al poble de Gualter, municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), es troba el Monestir de Santa Maria de Gualter, una església basilical romànica del segle XII que destaca per la seva estructura de tres naus amb absis major i cimbori octagonal. Greument danyat durant la Guerra Civil per l'explosió d'un polvorí, ha estat restaurat parcialment en els últims anys, conservant la galeria sud del claustre romànic original amb arcs de mig punt.

A Àger, a la Noguera, es conserven les restes d'una fortalesa del segle XI amb una torre circular restaurada d'uns 9,5 metres d'alçada, que presenta porta d'arc de mig punt i espitlleres per a la guaita. Envoltant la torre subsisteixen vestigis d'una construcció en forma d'anell que formava part del vilatge medieval. L'accés és lliure i l'edifici es troba en bon estat de conservació.

Altres noms: Força d’Estany - (Patrimoni.Gencat). També anomenada Torre de Dàlila. (Ajuntament de Ponts).

La Torre del Cargol o Torre de Dàdila es troba al nucli de la Força, municipi de Ponts, comarca de la Noguera. Es tracta d'una torre de guaita medieval d'origen probable musulmà (segle IX-X), amb nucli interior de tàpia de planta quadrada revestit posteriorment amb carreus de pedra romànica (segle XI).

Altres noms: Castell de Cabanabona.

Al llogaret de Vilamajor, municipi de Cabanabona (Noguera), es troba aquesta torre circular del segle XII que formava part d'una vila tancada de planta quadrangular. L'edificació, restaurada fa pocs anys, destaca per la seva estructura defensiva amb portal d'entrada al nord i es conserva en molt bon estat. La torre roman lliure enmig de les edificacions actuals i és accessible per a visita exterior.

Altres noms: També coneguda com a casa forta de Rocaspana.

A Vilanova de Meià, a la Noguera, es conserven les restes d'aquesta torre medieval del segle XIII, també coneguda com a casa forta de Rocaspana. L'edificació, construïda sobre la roca viva a 953 metres d'altitud, destaca pel seu important nombre d'espitlleres i per mantenir les parets en peus malgrat estar malmesa i sense sostre. Té accés lliure i es pot visitar seguint itineraris de muntanya des dels nuclis propers.

Altres noms: També es coneguda com a casa forta de Vallferines o Vallfarines.

Torre de Vallferines, situada a Vilanova de Meià (La Noguera), és una construcció medieval del segle XII que conserva les quatre parets dempeus, encara que es troba malmesa i abandonada. L'interior està ple de runa i l'accés es fa a través d'una precària porta de fusta. Malgrat el seu estat de deteriorament, representa un exemple de l'arquitectura defensiva medieval de la comarca.

A Fontdepou, entitat de població d'Àger (La Noguera), es troba aquesta petita torre defensiva del segle XI, restaurada i accessible mitjançant una clau que es pot demanar a l'establiment d'hostaleria adjacent. L'edifici, de caràcter medieval, destaca per la seva ubicació integrada en el nucli urbà, accessible a través d'una porxada que condueix a una plaça pública. L'estat de conservació és bo gràcies a la restauració realitzada.

A Balaguer, ciutat de la Noguera, es conserven les restes de les muralles medievals originàries del segle X, que emmurallaven el nucli urbà i es van anar estenent amb la ciutat. Construïdes amb carreus gruixuts i dotades de portals com el del Gel, aquestes fortificacions van jugar un paper defensiu important al llarg dels segles.