Resultats de la cerca

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es conserven restes de la muralla medieval que tancava la vila closa, construïda a partir del segle XIV i reconstruïda al XVII. L'obra de pedra i calç presenta diverses torres i portals d'accés, alguns amb data del sis-cents. Protegida com a BCIN, es troba en bon estat de conservació.

A Tarragona, ciutat del Tarragonès, es troba aquesta fortificació costanera del segle XVIII construïda pels anglesos durant la Guerra de Successió. Es tracta d'una estructura de planta trapezoïdal amb muralles atalussades de pedra i argamassa, destinada a la col·locació d'artilleria i protecció de la ciutat. Protegida com a BCIN, es manté en bon estat després de la restauració de 1990 i és accessible lliurement.

A les afores de Tarragona (Tarragonès), es troba el Fortí de Loreto, una construcció defensiva dels anys 1809-1811 que formava part del primer cinturó defensiu de la ciutat durant la Guerra del Francés. Actualment desaparegut, només en subsisteix la base octogonal de la torre, ja que el Santuari de Loreto ha fosilitzat els seus restes. L'accés és lliure, tot i que l'edificació es troba malmesa i pràcticament desapareguda.

El Fortí de la Reina es troba a Tarragona, al Tarragonès, a la zona de la punta de la platja del Miracle. Es tracta d'una construcció del segle XVIII edificada pels anglesos durant la Guerra de Successió (1702-1714) amb planta trapezoïdal, muralles de pedra i argamassa, i una porta amb arc de mig punt. Protegit com a BCIN, va ser utilitzat posteriorment en conflictes bèl·lics del segle XIX i actualment es troba en obres.

Al Catllar, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell medieval del segle XIII, bon exponent de l'arquitectura militar baix medieval amb planta triangular, torres rectangulars i fossat. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, estava malmès però ha estat restaurat i convertit en Centre d'Interpretació dels Castells del Baix Gaià. L'emplaçament conserva també restes d'un poblat protohistòric anterior.

Altres noms: El castell de la Nou de Gaià - (Diputació de Tarragona).

A La Nou de Gaià, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell medieval del segle XI, documentat des de l'any 1011. L'edifici, vinculat als llinatges dels Claramunt, Requesens i Corbera-Santcliment, presenta actualment tres torres arrebossades amb aparença moderna posterior a reformes senyorials. Protegit com a bé cultural d'interès nacional, es conserva en perfecte estat després de la restauració de 2006 i actualment acull usos socials.

Altres noms: Castell de Vila-seca de Solcina - (Patrimoni.Gencat) / Castell de Solcina (Patrimoni.Gencat) - Castell dels comtes de Sicart.

A Vila-Seca, municipi del Tarragonès, es troba aquest castell documentat des del segle XV, reconstruït a principis del XVIII amb estil neomedievalista i remodelat el 1900, que destaca pels seus torricons d'influència nòrdica i la potent torre mestre medieval de carreu amb volta apuntada.

Castell medieval del segle XII situat al cim d'un turó de Vespella de Gaià, al Tarragonès. Originàriament una torre amb església i cementiri, conserva restes de muralla i estances excavades a la roca. Protegit com a BCIN, es troba molt malmès amb materials aprofitats posteriorment, però és d'accés lliure i ofereix bones vistes dels voltants.

Altres noms: Castellnou de Torredembarra (Patrimoni.Gencat). Castell dels Icart

A Torredembarra, municipi del Tarragonès, el Castell dels Icart és un edifici renaixentista del segle XVI construït per la família homònima sobre un anterior castell medieval. De planta quadrada amb baluards atalussats a les cantonades, destaca per la seva portalada amb columnes toscanes i un pati central porticat.

Castell de Tamarit, a Tamarit (Tarragona, Tarragonès), fortificació medieval documentada des del segle XI amb estil romànic, situada sobre un promontori a tocar de la Mediterrània. Envoltada per l'antic nucli medieval de vila closa, destaca per la seva muralla del segle XIV i l'església romànica de Santa Maria. Protegit com a BCIN, es troba en bon estat però és de propietat privada i no és visitable.

A Puigdelfí, entitat de població de Perafort (Tarragonès), es trobava aquest castell medieval del segle XI, actualment desaparegut i protegit com a BCIN. Situat on avui hi ha l'església parroquial, va pertànyer als Montoliu entre els segles XI i XIV i posteriorment als Requesens. No en resten vestigis visibles, tot i que possiblement hi ha restes de fonamentacions sota l'església i la plaça.

Castell desaparegut situat a Tarragona, al Tarragonès. Considerat desaparegut des dels començaments del segle XIX, actualment les seves restes ocupen el lloc del Palau arquebisbal. Es conserva la façana nord amb la muralla romana i la voluminosa torre de l'arquebisbe, únics vestigi de l'antic castell, visibles al Passeig arqueològic de les Muralles de Tarragona.

Altres noms: Castell o castellot de Perafort, castellet de Bofarull, castell de Penalonga, castell de Penallonga i no sabem si encara en pot tenir algun més.

Castell medieval situat a Perafort, al Tarragonès, amb restes visibles datables del segle XVI, encara que la construcció original podria ser dels segles XII o XIII. Conserva un pou dins del recinte quadrat i restes de contraforts que evidencien proporcions considerables. Es troba en estat ruïnós, amb accés lliure, a 140 metres d'altitud.

Altres noms: Castell de Puigperdiguers

A La Pobla de Montornès, municipi del Tarragonès, es troben les restes d'aquest castell del segle XI, documentat des de 1099, que conserva part del perímetre emmurallat amb carreus i una torre quadrada, actualment pràcticament desaparegut amb mínimes restes difícils d'identificar.

Altres noms: Castellot i/o Castell de Santa Margarida.

A La Riera de Gaià, municipi del Tarragonès, es conserven les ruïnes del Castellot de Santa Margarida, fortificació medieval del segle XI protegida com a BCIN. Del castell destaca una torre circular dels segles XI-XII i un cos rectangular posterior, amb fossat excavat a la roca, que pertanyé a la família Claramunt des de 1060. L'edifici es troba en estat de ruïna però és accessible lliurement.

Altres noms: Castell de Masricart.

El Castell de Masricart es troba a La Canonja, municipi del Tarragonès. Es tracta d'un gran mas senyorial de planta quadrada amb pati central, construït probablement a la segona meitat del segle XVI amb elements gòtics, que actualment funciona com a centre cultural amb biblioteca i sales d'actes. L'edifici, protegit com a BCIN i en bon estat, conserva materials humils com tàpia i paredat, amb una inscripció datada el 1748 a la barbacana.

A Ferran, entitat de població de Tarragona, es conserva aquest casal residencial documentat des de 1197, quan Guillem de Granada el deixà en herència. L'edifici, de construcció posterior però amb elements medievals, destaca per la muralla amb arc apuntat, torre emmerletada, matacà i finestres gòtiques, així com per gàrgoles zoomorfes. Protegit com a BCIN i en bon estat, pertany a propietat privada i no és visitable a l'interior.

A Creixell, municipi del Tarragonès, es conserva aquest castell documentat des de 1190 amb base medieval del segle XII, encara que l'edificació actual és principalment del segle XVII. L'edifici poligonal destaca pel seu característic talús de carreus i la torre rectangular al sud-est, sent l'estructura civil més remarcable del poble. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Nacional, es troba en bon estat i és propietat privada.