Resultats de la cerca

A Sant Ramon, municipi de la Segarra, es conserven restes de l'antiga església romànica del segle XI a la part baixa dels murs nord i est de l'actual templo, que data del 1742. L'edifici medieval original era d'una sola nau amb absis semicircular, del qual es mantenen vestigis fins a dos metres d'alçada. L'església es troba en bon estat, situada a la plaça de Sant Jaume, amb accés restringit.

Altres noms: Santa Maria del Solà

En terrenys de Lloberola, petit nucli de població de Biosca, vila i municipi de la comarca del Solsonès (Lleida). Segle XIII, romànic. Bo. 642 m d'altitud.

La torre de guaita de Portell, a Sant Ramon (Segarra), són les restes del castell medieval del segle XI, protegit com a BCIN. Aquesta construcció de pedra calcària, amb només quatre metres d'alçada, es manté amagada entre les cases del nucli, cosa que dificulta la seva localització.

L'església de Sant Jaume de Portell es troba al nucli de Portell, a Sant Ramon, a la Segarra. Es tracta d'una església romànica del segle XII, originàriament d'una sola nau amb volta de canó, que va ser reformada al segle XIX amb l'afegit d'una segona nau, sagristia i campanar de torre.

Altres noms: Capella de Sant Ramon Nonat

A Portell, nucli de Sant Ramon a la Segarra, es troba aquesta capella d'una sola nau del segle XVII, realitzada amb carreus regulars i coberta a dues aigües amb campanar d'espadanya. Destaca per la inscripció "Ací es nat Sant Ramon Nonat" a la façana, el rosetó, l'interior amb volta de canó restaurada i la fornícula amb imatge del sant. Es conserva en bon estat, però l'accés és restringit.

A la Móra, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XII situada a l'entrada del poble. Destaca pel seu campanar de cadireta de tres ulls i per la decoració de la porta d'accés amb arc de mig punt adovellat, mentre que l'interior presenta volta de canó rebaixada amb petxines. L'edifici es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.

A Fonolleres, entitat de població de Granyanella a la Segarra, es troba aquesta església romànica del segle XI situada a la plaça sota el castell. Tot que conserva trets romànics originals, ha estat molt modificada en segles posteriors amb capelles laterals i campanar d'espadanya de tres ulls. Es troba en bon estat, però l'accés és restringit.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquesta església-santuari romànica del segle XI de gran interès arquitectònic. Destaca per la seva planta rectangular amb nau única coberta de volta de canó, absis semicircular amb bandes llombardes i una pica baptismal esculpida en pedra. L'edifici, restaurat i en bon estat, té accés restringit però permet visita exterior lliure, amb aparcament a l'esplanada frontal.

Altres noms: Antic castell de l’Aguda.

A l'Aguda, nucli de Torà al Solsonès, es troba aquest castell del segle XI, actualment pràcticament desaparegut. De l'antic edifici només en resten la base d'una torre rodona i alguns túmuls de pedra, testimoni de la importància estratègica que va tenir aquesta construcció de carreus irregulars. Protegit com a BCIN, el lloc és lliurement accessible i ofereix vistes dominants sobre el municipi de Torà.

A Torà, vila del Solsonès (Lleida), es conserven restes de la medieval ciutat emmurallada del segle XV, protegida com a BCIN. Del primitiu castell només queden traços, però subsisteixen alguns dels dotze portals originals i un llenç de muralla de carreus irregulars que supera els sis metres d'alçada, actualment desaparegut com a estructura defensiva.

A Sanaüja, municipi de la Segarra (Lleida), es troba aquest pont medieval del segle XIV que dóna accés al poble travessant la riera de Sanaüja. Construït amb carreus regulars disposats a filades, presenta un doble arc de mig punt amb mènsules motllurades a ambdues cares. Es conserva en perfecte estat i segueix en ús avui en dia, mantenint la seva funció original com a pas de vianants i vehicles.

La Torre d'en Dolça es troba a les afores de Vila-seca, al Tarragonès. Es tracta d'una torre defensiva de planta quadrangular del segle XVI, erigida cap a finals de la centúria per protegir la costa dels atacs de pirates i corsaris. L'edifici, declarat bé cultural d'interès nacional, ha estat restaurat recentment i es conserva en bon estat, encara que l'accés és restringit.

Altres noms: Torrassa de Sant Antoni - (Patrimoni.Gencat) – (Pat.mapa).

A Altafulla, municipi del Tarragonès, es troba aquesta torre de telegrafia òptica del segle XIX, la torre número 53 de la línia civil de València a Tarragona. Edificació moderna de base quadrada amb cos inferior atalussat i segon cos prismàtic, construïda amb maçoneria arrebossada i envoltada per fossat perimetral. Està protegida com a BCIN i es conserva en bon estat, encara que és de propietat privada i l'interior no és visitable.

Altres noms: Torre de l’ermita de la mare de Déu de la Pineda

A les afores de Vila-seca, al Tarragonès, es troba la Torre de l'Ermita de la Mare de Déu de la Pineda, una construcció medieval dels segles XIII-XVI integrada dins el recinte de l'ermita. Es tracta d'una torre de planta quadrada amb defenses de matacans, murs de maçoneria irregular i interior distribuït en planta baixa i tres pisos.

Altres noms: Cal Cabaler

A Creixell, al Tarragonès, es troba aquesta torre quadrada del segle XIV que formava part de les muralles defensives de la vila closa. Integrada actualment a la casa pairal de Cal Cabaler, seu de la casa de cultura i museu municipal, conserva les finestres originals malgrat les reparacions recents a la coberta i porta. Protegida com a BCIN i en bon estat, és visitable i propietat de l'Ajuntament.

A Creixell, municipi del Tarragonès, es conserva aquesta torre defensiva del segle XIV que formava part de les muralles medievals del poble. De planta rectangular amb maçoneria irregular i arestes reforçades, presenta un bon estat extern malgrat que el seu interior ha estat modificat. Protegida com a BCIN, es localitza a la Plaça Major i només en és visible la part superior, ja que cases s'hi han adossat per tots els costats.

A Vila-seca, municipi del Tarragonès, es conserven les restes de les muralles medievals del nucli antic, datades principalment al segle XVI i protegides com a BCIN. El conjunt inclou diverses torres i portals de maçoneria amb carreus als angles, construïts per defensar la vila dels atacs pirates, que es troben en bon estat i són accessibles lliurement.

A Tarragona, ciutat del Tarragonès, es conserven les muralles romanes de l'antiga Tàrraco, construïdes en dues fases entre els segles III i II aC amb tècnica ciclòpia i torres rectangulars. L'estructura, ampliada i modificada durant l'edat mitjana i el segle XVIII, destaca per la seva solidesa i les poternes militars. Protegida com a Patrimoni de la Humanitat i en bon estat, és visitable a través del Passeig Arqueològic.