Resultats de la cerca

L'església de Sant Miquel es troba a Olius, municipi del Solsonès (Lleida), prop de Solsona. Es tracta d'una església romànica del segle XI actualment en ruïnes, amb tres absis rodons i una nau, de la qual es conserven vestigis dels murs basals i la plataforma semicircular dels absis. Fou parroquial fins al segle XIX i no té protecció oficial, però és lliurement accessible a 829 metres d'altitud.

Altres noms: - Masia de Miralles - (Patrimoni.Gencat) / Sant Andreu de Miralles – (Wikipedia).

Petita capella situada a Pinós, municipi del Solsonès, al costat de la masia de Miralles. D'estil neoclàssic rural dels segles XIII-XVIII, presenta planta rectangular amb teulada a dues vessants i porta rectangular a la cara sud. L'interior, d'una sola nau, conserva l'altar major amb la imatge de Sant Francesc, a qui està dedicada. Es troba en bon estat, sense protecció oficial, amb accés restringit.

El Santuari de Pinós, al municipi de Pinós (Solsonès), és un temple gòtic tardà del segle XIV edificat pels templers l'any 1312. Destaca per la seva austera façana amb frontó triangular, un òcul i finestres rectangulars, així com pel cambril que conserva la talla policromada barroca de la Mare de Déu de Pinós.

La capella de Sant Nazari es troba a Oristà, municipi del Lluçanès, a 567 metres d'altitud. Es tracta d'una església romànica del segle XII de nau única amb absis semicircular, situada en un lloc de difícil accés anomenat La Garriga, dins l'antic terme del castell d'Oristà. Destaca pel seu campanar d'espadanya de dos ulls i per les restes conservades de la cel·la de l'ermità i d'un molí d'oli adjacent.

L'església de la Móra Comtal es troba a Odèn, al Solsonès, i és un temple romànic del segle XII de nau rectangular amb absis. Presenta elements arquitectònics destacats com arcs adovellats, cornisa de pedres trapezoïdals i finestres de mig punt, tot i que l'interior es conserva en mal estat. L'edifici, sense protecció oficial, és accessible lliurement i conserva encara bona part de la seva estructura exterior.

A Cambrils, nucli d'Odèn (Solsonès), es troba el Salí de Cambrils, complex salinaire del segle XVIII que aprofita un recurs natural utilitzat des de l'Edat Mitjana. Documentat històricament des de 1780, va proveir de sal diversos pobles veïns fins a mitjans del segle XX. Protegit pel Patrimoni Industrial Català (2013), ha estat recuperat recentment i és visitable.

Altres noms: Els Dominics – Hospital dels Llobera – Palau dels Llobera

A Solsona, capital del Solsonès, es troba aquest sumptuós edifici gòtic del segle XV, construït el 1411 per Francesca de Llobera com a hospital. Es tracta d'una gran casa senyorial de pedra picada amb tres plantes, pati central i elegant galeria d'arcuacions ogivals, que exemplifica magistralment l'arquitectura catalana medieval. Protegit com a Bé Cultural d'Interès Local, es conserva en bon estat i actualment seu del Consell Comarcal.

Altres noms: - Museu Diocesà i Comarcal de Solsona

El Palau Episcopal de Solsona, a la capital del Solsonès, és un edifici neoclàssic del segle XVIII construït sobre l'antic monestir de Santa Maria (segle XII). Promogut pel bisbe Rafael Lasala i dirigit per l'arquitecte Francesc Ponç entre 1776 i 1792, destaca per la seva façana principal amb cinc cossos i balustrada, bé que amb reminiscències barroques. Protegit com a BCIN i en bon estat, actualment acull el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Altres noms: Torre Angulo.

Al Parc Samà de Cambrils, al Baix Camp, es troba aquest conjunt neoclàssic del segle XIX declarat BCIN, que comprèn un palau de gran envergadura amb jardins romàntics, estanys i bosc autòcton. Obra de Josep Fontseré i Mestre amb possibles aportacions de Gaudí, construït entre 1881 i 1887 per encàrrec del marquès de Marianao, destaca per la seva riquesa ornamental i la valuosa col·lecció de pintura i biblioteca que custodia.

Altres noms: Sepulcre megalític - (Patrimoni.Gencat / Arqueologia).

A Ceuró, nucli de Castellar de la Ribera (Solsonès), es troben tres sepulcres megalítics del Neolític construïts amb lloses de pedra en talús boscosos. Aquests megàlits, sense protecció oficial, conserven estructures incompletes amb restes òssies i material arqueològic documentat en excavacions de 1993. Són accessibles a peu des del cementiri de Sant Julià de Ceuró, en bon estat relatiu malgrat l'antiguitat.

L'Església de Sant Julià de Ceuró es troba a Castellar de la Ribera, al Solsonès, dins el recinte del Castell de Ceuró a 619 metres d'altitud. Es tracta d'un edifici romànic del segle XI amb nau rectangular rematada per un absis semicircular decorat amb arcuacions entre lesenes, que conserva una finestra central de doble esqueixada.

El Pantà de Sant Ponç es troba a Clariana de Cardener, al Solsonès, i és una obra hidràulica del segle XX construïda entre 1949 i 1964 per regular els rius Cardener i Llobregat. Amb una resclosa de 60 metres d'alçada i més de 6 quilòmetres de llarg, fou el primer pantà acabat a la conca del Llobregat. Es troba en bon estat i permet activitats de pesca esportiva en un entorn paisatgístic notable de la comarca.

Altres noms: Sant Miquel de Golorons

A Clariana de Cardener, municipi del Solsonès, es troba aquesta capella romànica del segle XI dedicada a Sant Miquel de Golorons, caracteritzada per una nau única i absis rodó amb arc preabsidial de mig punt. L'edifici, construït amb pedres treballades en filades, presenta un estat malmès amb el sostre esfondrat i l'absis parcialment col·lapsat, sense protecció oficial.

Altres noms: Pont de Clariana de Cardener

El Pont de Buida-sacs es troba a Clariana de Cardener, al Solsonès, travessant el riu Cardener. Es tracta d'una obra popular del segle XVII amb quatre arcades de mig punt i aparell de pedra irregular típic de l'època. L'estructura es conserva en bon estat i és perfectament transitable, tot i que actualment no té utilitat i no disposa de protecció oficial.

A Santa Marina, entitat de població de Pratdip (Baix Camp), s'alça aquesta ermita de tipus popular del segle XVII, declarada bé cultural d'interès local. L'edifici de paredat, carreu i maó presenta una sola nau amb canó i espadanya de tres cossos, destacant per un sòcol interior de ceràmica amb motius florals.

A les afores sud de Vilaplana, municipi del Baix Camp, es troba el Pont Vell, construcció medieval d'obra popular amb un sol ull d'arcada de mig punt sobre el torrent de les Grasetes. L'estructura de mamposteria amb reforços de carreus destaca per la làpida de granit que commemora la mort de Francisco Mariné Aixalà el 1766, així com pels murs de contenció del camí antic.

A la Mussara, nucli deshabitat des de 1959 al municipi de Vilaplana (Baix Camp), es troba aquesta església parroquial medieval de caràcter popular, reformada al segle XIX amb incorporació de campanar. L'edifici, únic que resta dempeus del poble, presenta restes d'un temple gòtic anterior i destaca per la seva capçalera circular i parament de pedra.

L'ermita de Sant Pau es troba situada sobre el poble d'Arbolí, al Baix Camp, i és un edifici de planta rectangular d'obra popular del segle XIII, protegit com a BCIL. Destaca per la seva estructura de dues plantes amb campanar d'espadanya, contraforts de reforç i una cova interior amb tradició eremítica. Es conserva en bon estat, tot i que l'accés és restringit.