Palau Episcopal – Solsona / Solsonès

Rating: 1.0/1. From 1 vote.
Please wait...

Les fotografies d'aquest reportatge no guarden cap ordre en concret en relació a la visita efectuada.

Les fotos del material exposat són sols una petita mostra del ric contingut que s'exhibeix en aquest museu. 


“ L'actual Palau episcopal està construït sobre l'antic monestir de Santa Maria. La part inferior és del segle XII. “ - (Patrimoni.Gencat).


F O T O S

12/05/2017


 


02/07/2017

 

 


I T I N E R A R I 


Situació: A Solsona, ciutat i municipi del mateix nom, i capital de la comarca del Solsonès (Lleida).

Època: Segle XVIII – Neoclassicisme - (Patrimoni.Gencat).

Protecció: BCIN - (Patrimoni.Gencat).

Estat: Bo. Actualment acull el Museu de Solsona – Diocesà i Comarcal.

 Altres noms: - Museu Diocesà i Comarcal de Solsona - (Patrimoni.Gencat).

Accés – Visitat el 12/05/2017 i el 2/05/2017:

El trobarem a la Plaça del Palau Episcopal, a tocar de la Catedral de Santa Maria.

Localització: N 41 59 38.4 E 01 31 08.8 – Altitud: 668 m.

Altres:

  • De la pàgina web Patrimoni.Gencat, ens complau extreure la següent informació - (Maig 2017):

“ Descripció

La construcció del nou palau, promoguda pel bisbe Rafael Lasala, s'inicià el 26 d'agost de 1776 sota la direcció de l'arquitecte Francesc Ponç, i es trobava pràcticament enllestida el 1792.

 És un edifici de tres plantes i baixos, construït en pedra. La façana de migdia, que fou acabada el 1779, és formada per tres cossos separats per pilastres, amb nou balcons per planta, el cos central és rematat per una balconada resseguida per una cornisa de línies corbes.

 La façana principal, que dóna a la plaça, és formada per un basament en el qual s'obren dues portes laterals, flanquejades per columnes toscanes.

 Els dos pisos superiors estan dividits en cinc cossos per quatre falses pilastres amb capitell compost, que sostenen un entaulament de balustrada i frontó partit. Hom ha subratllat la manca d'articulació entre els elements estructurals de la façana, especialment del basament, que no sembla correspondre's a la importància atorgada al cos superior.

 Amb tot, és un bell exponent de les noves tendències academistes (paleses en edificacions com els palaus Moja i Marc de Barcelona, o en els palaus episcopals de Barcelona i Tarragona), bé que amb la presència d'algunes reminiscències barroques.

De la construcció del segle XVIII cal esmentar també el vestíbul i l'escala noble, mentre que la resta de dependències han estat alterades amb posterioritat.

Actualment hom continua treballant en la remodelació de part de l'edifici, per tal d'acabar d'instal·lar-hi el Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.

Baixos del Palau Episcopal

L'actual Palau episcopal està construït sobre l'antic monestir de Santa Maria. La part inferior és del segle XII.

El cos principal és una construcció rectangular i la planta inferior, a nivell dels cellers, és una gran quadra de volta lleugerament apuntada, on hi havia un pou i una tina, així com tres grans espitlleres. El portal d'entrada és de mig punt i les dovelles són de mides mitjanes.

Notícies històriques

Quan el 1593 es constituí la diòcesi de Solsona, les antigues dependències de la canònica de Santa Maria es convertiren en la residència del bisbe.

 El vell edifici monàstic perdurà fins el 1776, en què es començà a construir l'edifici actual, el qual integra alguns espais de la construcció anterior, com el refectori amb volta apuntada, actualment capella dels sants Màrtirs, de finals del segle XII.

Baixos palau episcopal

L'antic monestir de Santa Maria fou construït al segle XII, i el seu cos principal tenia caràcter de fortalesa rectangular.

A finals del segle XII, Bernat de Pampa va construir el celler i el refetor, avui capella dels Sants Màrtirs.

Es construí un tercer pis, amb enteixinat sostingut per arcs apuntats. La sala era més ampla i més llarga que el refetor, puix les parets anaven disminuint de gruix a cada planta. Aquesta fou la sala dels pabordes, abats i bisbes, que en fer el palau es convertí, en part, en saló del tron.

 Altres dependències annexes a aquest cos eren les cel·les, el dormitori, l'estudi, la cuina, etc. a l'espai ocupat per aquestes dependències s'hi edificaren el vestíbul de la Catedral, el Museu, el sobre claustre i part del Palau actual. “


  • A efectes de classificació d’aquesta edificació a les nostres pàgines, ho fem amb l'etiqueta de “Palau”.

 Edificacions properes: Veure el mapa de Google d’aquesta mateixa pàgina.

Altres pàgines:

Autors: Ricard Ballo i Montserrat Tañá.

MAPA de situació: